Per què l'Ajuntament de Barcelona no va comprar la Casa Orsola?
El govern de Colau va prioritzar el 2021 comprar cinc altres blocs a l'Eixample
Barcelona"Van tenir l'opció de comprar el bloc sencer de Casa Orsola i no ho van fer". Passaven pocs minuts de les 10 del matí quan, enmig d'un dur intercanvi de retrets amb la líder de BComú, Janet Sanz, la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, ha deixat anar aquesta acusació. Amb el carrer mobilitzat per evitar el primer desnonament de la Casa Orsola, les paraules de Bonet situaven el debat quatre anys enrere, el 2021, quan el PSC i els comuns compartien el govern municipal però eren els d'Ada Colau els que tenien l'alcaldia i pilotaven la cartera d'urbanisme. Aleshores hi va haver la possibilitat de comprar aquest bloc de pisos de l'Eixample, ara convertit en símbol de la lluita per l'habitatge. Per què no es va fer?
La pregunta se l'ha fet també aquest divendres durant el ple l'alcalde, Jaume Collboni, malgrat ser el número dos del govern que va prendre la decisió. En resposta a un prec d'ERC sobre el dret de tanteig i retracte –la via que des de fa sis anys permet a l'Ajuntament obtenir la propietat d'un immoble a la venda igualant l'oferta de qui el vol comprar–, Collboni ha dit que era Sanz –el 2021, titular d'Urbanisme– qui havia d'explicar per quin motiu no es va comprar la Casa Orsola.
L'any 2021, l'Ajuntament va tenir l'oportunitat d'igualar l'oferta de 6 milions d'euros que havia fet Lioness Inversiones pel bloc modernista de l'Eixample. La carpeta va estar sobre la taula de l'àrea d'Urbanisme, però es va descartar. El motiu? Que aquell mateix any el consistori va fer servir el seu dret de tanteig i retracte en cinc altres blocs del districte: dos a la superilla de Sant Antoni (un a Borrell i l'altre a Floridablanca), dos a la Nova Esquerra de l'Eixample (un a Calàbria i l'altre a Diputació) i un altre a la Dreta (al carrer Balmes). En total, 99 habitatges que van passar a mans de l'Ajuntament.
Però, ¿per què es van triar aquests cinc blocs i no la Casa Orsola? La resposta, apunten fonts dels comuns, està en els criteris que se seguien a l'hora de prioritzar quines compres es feien i que estaven incorporats en una circular. "Es prioritzava la situació d'emergència i vulnerabilitat dels inquilins", subratllen. I un dels factors clau a tenir en compte era si els contractes dels llogaters estaven a punt d'expirar. Això va fer que es prioritzessin els cinc blocs abans esmentats per davant del de Casa Orsola i d'altres.
30 compravendes el 2021 a l'Eixample
De fet, durant el 2021 es van fer 30 compravendes d'edificis entre privats a l'Eixample per un valor de 260 milions d'euros. D'aquestes, l'Ajuntament només va adquirir els cinc blocs ja esmentats. Va descartar, per tant, intervenir sobre la Casa Orsola i sobre 24 blocs més de l'Eixample. La proposta de quins blocs es compraven la va elevar l'àrea d'Urbanisme, però es va validar en la comissió de govern (on hi havia BComú i el PSC). Ningú va alçar aleshores la veu per la Casa Orsola.
"Amb els recursos disponibles, no podíem comprar-ho tot", apunten fonts dels comuns, que lamenten que aleshores la Generalitat i altres administracions no se sumessin a l'esforç per adquirir habitatges a la ciutat. Davant de les crítiques d'aquest divendres, Sanz ha defensat durant el ple que en els mandats d'Ada Colau es van comprar més de 200 habitatges cada any per la via del tanteig i retracte. "Vam evitar centenars de Cases Orsola", ha assegurat, i ha criticat que l'actual govern del PSC hagi reduït "en un 85%" aquestes compres.
