L'Ajuntament de Barcelona, a judici: el centre d'emergències socials denuncia cessió il·legal de treballadors

BarcelonaSi no hi ha un imprevist d'última hora, l'Ajuntament de Barcelona té una cita aquest dimecres als jutjats. El motiu: el primer judici per les diverses demandes que han interposat contra el consistori aproximadament la meitat dels treballadors del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) –psicòlegs i treballadors socials, principalment– pel que consideren una cessió il·legal de treballadors. Els denunciants qüestionen que puguin ser considerats treballadors de l'empresa Progress –la companyia que actualment presta el servei i contra la qual s'adrecen també les demandes– mentre que la major part del seu dia a dia ve definida directament per l'Ajuntament. Per això, reclamen que se'ls incorpori a la plantilla de treballadors municipals amb tots els seus drets i obligacions.

Els arguments dels professionals per considerar-se plantilla de l'Ajuntament són diversos. D'entrada, treballen amb personal de l'Ajuntament en un edifici de titularitat municipal i és l'Ajuntament qui, entre altres qüestions, determina els perfils dels treballadors del centre, configura els seus horaris i gestiona i repara els seus programes informàtics. A més, l'emblema de l'Ajuntament apareix també en l'uniforme dels treballadors del CUESB i en els vehicles logotipats que fan servir. Però més enllà d'això, són molt sovint el primer contacte que una persona que pateix una emergència a Barcelona té amb el consistori.

Actius les 24 hores del dia, molt sovint són ells els encarregats de parar el primer cop amb persones que pateixen qualsevol mena d'emergència a la ciutat. Un ventall molt ampli i que va, per exemple, des d'atendre víctimes de desnonaments que no tenen on passar les primeres nits fora de casa, a donar una primera resposta a immigrants que arriben sense papers ni enlloc on anar, o a oferir un allotjament puntual a persones sensesostre en onades de fred o calor. Per posar només tres exemples recents: fins a les portes del CUESB hi han anat en els últims anys víctimes de l'atemptat de la Rambla, refugiats ucraïnesos fugint de la guerra i molts dels desallotjats en les últimes setmanes dels blocs de Badalona i Esplugues de Llobregat. Aquest últim cas posa de manifest una altra de les singularitats del CUESB, que és que no només treballa per a Barcelona sinó que també absorbeix emergències de 24 municipis de l'àrea metropolitana que estan adherits al conveni entre l'Ajuntament i l'AMB.

Una feina exigent que, segons denuncien fonts dels treballadors, casa malament amb la precarietat derivada d'una externalització. I la queixa va més enllà de la diferència salarial. "La falta d'estabilitat fomenta una alta rotació del personal que perjudica el servei", explica a l'ARA un dels professionals del CUESB. "Una persona que acaba d'arribar triga uns mesos a adquirir l'experiència i l'alt nivell de coneixement del sector que requereix, primer, poder atendre els usuaris i després adreçar-los a la porta correcta de l'administració que han de picar", argumenta. "Tampoc hi ajuda la incertesa sobre què passarà amb el contracte i si un nou concurs pot derivar en una rebaixa de costos que repercuteixi en els treballadors", afegeix l'advocat dels demandants, Vidal Aragonés, que forma part del Col·lectiu Ronda. Tot plegat, apunten, deriva en el fet que cada cop hi ha més baixes entre els treballadors.

Des de l'Ajuntament rebutgen valorar processos judicials en marxa, però fonts municipals subratllen que malgrat que s'han pogut viure "situacions tensionades" al CUESB en els últims anys "el servei no ha quedat en cap moment saturat". Afegeixen, a més, que en els darrers mesos s'ha reforçat i estabilitzat un equip al Centre d'Estades Breus amb el propòsit de reduir la càrrega a l'equip de torn que fa les atencions en emergències i entrevistes d'urgències. Per això, apunten, s'han contractat 10 professionals (dos treballadors socials, sis tècnics qualificats, una persona per al servei de cuina i una persona de seguretat). Les mateixes fonts subratllen també que el nou plec de contractació preveu un increment de 2.302.758 € anuals respecte a l'anterior contracte i que es reforçarà amb dos caps de torn la franja de tarda.

Externalitzat des del 2008

La d'aquest dimecres ha de ser la primera vista que se celebri sobre aquest cas després que al gener s'ajornés el primer judici que s'havia de fer. En concret, hi ha cinc demandes diferents que agrupen una desena de treballadors cadascuna. La primera denúncia es va presentar el juliol del 2022, i a partir d'aquí progressivament se'n van presentar d'altres a mesura que grups de treballadors s'animaven a denunciar. Fonts dels treballadors expliquen a l'ARA que el que voldrien és no haver d'arribar a la sentència i aconseguir un acord amb l'Ajuntament, tot i que el seu lletrat ho veu difícil. "Fa anys que es reuneixen amb l'Ajuntament i amb representants de tots els grups i no han rebut mai resposta", subratlla, i dona per fet que el cas no es resoldrà fins que hi hagi una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que decideixi si té raó l'Ajuntament o si, per contra, en tenen els treballadors i el consistori es veu obligat a incorporar-los a la seva plantilla.

Entre els arguments dels treballadors del CUESB hi ha també raons històriques. Abans els seus treballadors sí que formaven part de l'Ajuntament. La llavor de l'actual CUESB es remunta a l'any 1975, quan, encara durant la dictadura de Franco, la Guàrdia Urbana de Barcelona comença a gestionar una atenció primària d’urgències socials. L'any 1990 es modifica la normativa per donar a una organització social el servei, però la gestió continua sent pública. No és fins a l'any 2000 que s'externalitza una part del servei –la d'urgències–, cosa que obre la porta a una externalització completa l'any 2008. Ara, setze anys més tard, se celebra el primer judici per decidir si cal revertir-la.