L'Ajuntament de Barcelona expropiarà els edificis de l'Escola Sant Felip Neri per fer-la pública

BarcelonaEl novembre passat es va fer oficial que l'Escola Sant Felip Neri, al Barri Gòtic de Barcelona, s'integraria a la xarxa de centres públics el curs que ve. Els propietaris del centre –la Fundació Torras i Bages–, el claustre, la direcció, el professorat, les famílies i el Consorci d’Educació de Barcelona estaven d’acord amb el canvi. L'últim escull, que la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri accedís a llogar els edificis de l'escola al Consorci d'Educació de Barcelona, també havia quedat resolt. L'Ajuntament de Barcelona, però, ha anunciat aquest divendres que finalment expropiarà els edificis a la congregació perquè aquest centre, fins ara concertat, s'integri a la xarxa pública.

"Si es mantenia com fins ara, els infants haurien de dinar a les mateixes aules on fan classe", ha dit el tinent d'alcaldia de Cultura, Jordi Martí, que ha assegurat que, després de diverses ofertes, la negociació amb la congregació i els propietaris estava encallada. És per això que el consistori ha decidit aprovar un pla especial urbanístic que permetrà fer de titularitat pública diverses parcel·les de la plaça de Sant Felip Neri i la plaça de Frederic Marès. A més, s'inclou una part del convent de Sant Felip Neri; en concret el que fins avui ha estat l'oratori, que també s'utilitzava com a menjador de l'escola.

Tot i que el tinent d'alcaldia ha insistit que aquest pas "no és definitiu" i que l'Ajuntament està obert a "altres vies de negociació amb l'Església", el motiu que ha portat fins a l'expropiació ha estat que cap de les propostes del consistori per garantir que l'escola continuava tenint els espais necessaris s'ha vist amb bons ulls per part dels propietaris dels edificis. Aquest desacord s'agreujava perquè, tot i que la propietat sí que accedia a seguir llogant l'edifici que actualment ocupa l'escola, el contracte no incloïa l'ús de l'oratori que avui es fa servir com a menjador.

Davant d'aquesta situació, ha explicat, el consistori es va oferir a fer-se càrrec de la remodelació integral de tot l'espai Sant Felip Neri, que actualment està en mal estat, però els propietaris no hi van estar d'acord. Després de comprovar que no era possible trobar un nou espai per a l'escola a causa de l'atapeïment del Barri Gòtic, es va decidir obrir la via expropiatòria. Tot i això, el tinent d'alcaldia ha reiterat que "les propostes fetes continuen estant sobre la taula".

La Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri ha denunciat en un comunicat que l'Ajuntament hauria pres la decisió d'expropiar l'espai sense cap conversa prèvia amb ells. Insisteixen que mai han posat cap impediment perquè l’edifici acollís l'escola i critiquen que el consistori "des de sempre ha sabut que no podria disposar dels espais del convent que ara amenaça d'expropiar". Lamenten que la cessió provisional que des de fa uns anys es feia de l'oratori per solucionar el problema de menjador hagi servit d'excusa per acabar expropiant aquesta part del convent. Consideren que la decisió ha estat "un atemptat contra la llibertat religiosa i la seguretat jurídica" i acusen els responsables municipals d'haver actuat "amb mala fe". 

Més alumnes a la pública que a la privada

El sí dels propietaris de l'espai, els felipons, va ser l'última empenta per fer que aquesta escola, nascuda l'any 1959, passés a ser pública. La notícia va fer esvair l'amenaça de tancament que planava sobre l'escola. Feia mesos que les famílies es reunien cada dimarts davant de la catedral per reclamar una resposta.

Tant l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) de l'escola com l'Associació de Veïns del Barri Gòtic celebren la decisió de l'Ajuntament, però també demanen que totes les forces polítiques municipals es comprometin a tirar endavant el pla, independentment de si l'equip de govern del consistori canvia de color després de les eleccions municipals del maig. El president de l'AFA, Josep Maria Boronat, insisteix que l'expropiació "garantiria el futur de l'escola de manera segura durant molt de temps" i que també seria una acció que permetria fer que el Gòtic tingués més equipaments de barri.

"Això només ha estat el primer pas", explica el membre de l'associació de veïns Martí Cusó, que ha remarcat la importància que suposa que, per primera vegada, el barri tingui un institut públic, ja que el centre oferia fins ara primària i secundària. "És una bona notícia pel que implica per a tota la comunitat del barri tenir una escola pública amb secundària. El canvi permetrà que els joves es puguin arrelar a la zona i no hagin de marxar fora a fer l'ESO", celebra.

L'Escola Sant Felip Neri és una de les vuit escoles de la ciutat que en els últims anys hauran fet el pas de la xarxa concertada a la pública. Un fet que, tal com ha explicat el regidor d'Educació, Pau Gonzàlez, ha suposat un canvi de tendència. L'any 2015 a Barcelona menys de la meitat de l'alumnat de la ciutat s'escolaritzava a la xarxa pública, una situació que era anòmala en comparació amb les dades generals de Catalunya. Ara, amb els últims traspassos, el percentatge d'alumnes en centres públics de la ciutat és del 56%. Un canvi que celebren des de l'equip de govern municipal i que consideren una mostra que es va "en la bona direcció".