La justícia tomba el veto de l'Ajuntament de Barcelona al Museu de l'Hermitage
La sentència també anul·la un article que reserva al consistori l'última paraula sobre els usos en el solar on es projectava la franquícia
BarcelonaNou revés de la justícia a una de les decisions del govern d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el veto que l'any 2021 l'Ajuntament de Barcelona va imposar a la construcció d'una franquícia del Museu de l'Hermitage en un solar a la nova bocana del port. Segons la sentència que ha avançat El País, el projecte del museu complia amb els requisits urbanístics i comptava amb la viabilitat econòmica necessària i, per això, els magistrats consideren que la negativa del govern municipal (amb Barcelona en Comú al capdavant) va afectar de manera arbitrària els drets de la promotora.
La decisió del tribunal, però, va més enllà de l'Hermitage. La sentència –que compta amb el vot particular de dues magistrades dels cinc magistrats que formen el tribunal– anul·la un article del pla especial de la nova bocana del port de Barcelona que el consistori va utilitzar com a principal argument per vetar el complex cultural: la concessió estava condicionada al vistiplau a l'Ajuntament. Segons el TSJC, la llei no atorga poders al consistori per negar-se a acollir un projecte concret una vegada va acceptar que el planejament incloïa una opció cultural.
El consistori, continua la sentència, "podria haver denegat la modificació del pla per motius de legalitat, i no d'oportunitat, o no haver autoritzat un ús cultural o d'un altre tipus a l'edifici central del port de Barcelona també per motius de legalitat". "Però una vegada ha valorat que aquest ús pot autoritzar-se, no es pot retenir la decisió", afegeix la decisió.
Fonts del grup promotor Hermitage Barcelona, SL han explicat a Efe que estan satisfets amb la sentència perquè els és favorable, i que ara han d'estudiar els pròxims passos d'aquest procés. Hermitage Barcelona, SL va decidir l'octubre del 2021 portar l'ajuntament de la capital catalana als tribunals davant de la negativa del consistori a concedir els permisos per construir el centre museístic en terrenys propietat de Port de Barcelona malgrat que havien rebut l'autorització inicial per part de l'ens portuari.
L'Ajuntament recorrerà
Des del govern municipal, la primera tinenta d'alcalde, Laia Bonet, ha anunciat que l'Ajuntament presentarà un recurs de cassació contra la sentència perquè es pronunciï el Tribunal Suprem. Bonet ha defensat la legitimitat del consistori per "incidir en les decisions sobre què passa al port", i ha recordat que anteriorment un altre jutjat contenciós de la ciutat havia avalat la decisió. Ha subratllat, a més, que la sentència no s'ha pres per unanimitat sinó que compta amb un vot particular de dos dels cinc magistrats.
Malgrat anunciar un recurs contra la decisió del tribunal, Bonet ha aprofitat també la sentència per qüestionar les formes dels comuns quan estaven al capdavant de l'Ajuntament i de l'àrea d'Urbanisme. "Mostra com no s'ha de treballar, des de la imposició i la confrontació", ha dit, i ha afegit que, si en comptes d'anar al xoc amb els promotors del projecte s'hagués buscat "un cert consens", segurament no s'hauria arribat fins a aquest punt.
També ha reaccionat a la decisió del TSJC la líder de Barcelona en Comú i responsable d'Urbanisme durant les negociacions per l'Hermitage, Janet Sanz. En declaracions als periodistes, ha considerat "sorprenent" la sentència, i ha defensat la capacitat de l'Ajuntament d'incidir sobre els usos de l'espai públic en tota la ciutat, també al port. Ha recordat, a més, que la decisió de vetar el projecte es va fer d'acord amb diversos informes municipals que el qüestionaven.
Des de Junts per Barcelona, en canvi, el seu líder, Jordi Martí, ha considerat que la sentència és un "clatellot" compartit per l'alcalde, Jaume Collboni, i l'excalcaldessa Ada Colau. Martí ha animat l'executiu municipal a no recórrer i buscar una sortida "acordada" que eviti a la ciutat indemnitzacions milionàries. El líder del PP a l'Ajuntament, Daniel Sirera, ha carregat contra "el sectarisme del govern de Colau i Collboni" que, ha dit, no només va fer perdre l'oportunitat de l'Hermitage sinó que pot costar milions d'euros a la ciutat en indemnitzacions.
Una dècada d'estires-i-arronses
La idea d'obrir a Barcelona una sucursal del Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg, una de les principals pinacoteques del món, es va fer pública a finals del 2012. Després de 10 anys, quatre emplaçaments, un director, diversos projectes arquitectònics i artístics, i la promesa de 50 milions d'inversió i 380 llocs de treball, els promotors de la franquícia van anunciar que tiraven la tovallola i que portarien el cas als jutjats per aconseguir una indemnització.
![Perspectiva dels terrenys on es construiria el museu Hermitage de Barcelona, al costat de l'Hotel Vela, a la Barceloneta.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
De fet, el grup promotor està pendent de la resolució de dos contenciosos més, un presentat per Port de Barcelona contra l'Ajuntament de Barcelona, on també s'ha demandat Hermitage Barcelona, SL, i un altre per part d'Hermitage contra Port de Barcelona perquè van fer un atorgament condicionat de la concessió a arribar a un acord amb el Liceu i tenir aquest conveni signat. La resolució del TSJC obre la porta a possibles indemnitzacions pels perjudicis econòmics causats a Hermitage Barcelona, SL.
Més enllà de si hi acaba havent indemnització o no, el que està descartat és que es recuperi la idea de portar a Barcelona una sucursal del Museu de l'Hermitage, un projecte que si hagués tirat endavant en el seu dia hauria quedat empantanegat després de la invasió russa d'Ucraïna. En l'horitzó, però, continua l'aposta perquè en aquella parcel·la s'hi acabi aixecant un equipament cultural.
