La justícia també tomba la reforma de la Via Laietana
L'Ajuntament recorrerà la sentència, la quarta contra les pacificacions fetes pel govern de Colau
BarcelonaPrimer van ser els eixos verds de Consell de Cent, Comte Borrell i Rocafort, i ara també la reforma de la Via Laietana. La justícia continua posant en qüestió les principals transformacions urbanístiques de l'etapa dels governs d'Ada Colau. Ara ha sigut el jutjat contenciós administratiu número 14 el que ha revocat l’acord de l’Ajuntament de Barcelona per reformar la Via Laietana, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA.
El jutjat ha estimat el recurs de la Cambra de Concessionaris d’Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics seguint els arguments que ja van fer servir altres jutjats en les anteriors sentències. Així, el tribunal considera que per reformar la Via Laietana també caldria modificar el Pla General Metropolità (PGM) a través de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, òrgan administratiu de la Generalitat. “El programa Superilla es desenvolupa fraccionadament mitjançant projecte d’obra ordinària tractant d’eludir el procediment de modificació puntual del PGM, que obligaria l’Ajuntament a consensuar-lo amb la Generalitat i amb el teixit social”, diu la sentència.
En concret, el jutjat revoca l’acord de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat del 15 de febrer del 2022. Remarca que de la prova practicada i de les al·legacions realitzades per les parts “s’ha d’arribar a la conclusió que la Via Laietana ha de qualificar-se com una artèria urbana d’interès metropolità de la xarxa viària bàsica”. “Només pot modificar-la la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, que és un òrgan de la Generalitat”, continua, alhora que subratlla que la reforma redueix els carrils de circulació de 5 a 3, és a dir, en un 40%.
Després d’insistir que la Via Laietana té la funció de “vial d’accessibilitat metropolità i no estrictament local o de barri”, el jutjat constata que l’Ajuntament utilitza un projecte executiu de reurbanització que “encobreix una modificació de les determinacions essencials que el PGM atribueix a la Via Laietana, sense seguir el procediment legalment previst per a això i per decisió d’un òrgan manifestament incompetent, com és la Comissió d’Ecologia, en lloc de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona”.
L'Ajuntament recorrerà
Com ha fet amb la resta de sentències desfavorables, l'Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència. "Pensem que són transformacions que han vingut per quedar-se i, per tant, no anirem enrere", ha subratllat en declaracions als periodistes la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet. Així, ha defensat "la bona feina" dels equips tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, i ha remarcat que "la judicialització no és el camí".
El president de la Cambra de Concessionaris d'Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics (CCIES), Francesc Sibina, que és l'organització que va presentar el recurs contra la reforma pel que consideren una decisió "unilateral", ha reclamat "diàleg" al govern municipal "en benefici del conjunt de la ciutat" i ha advocat per "l'acord i la mediació" en les grans transformacions urbanístiques.
Amb tot, la responsable d'Urbanisme de l'anterior govern i ara portaveu de Barcelona en Comú a l'Ajuntament, Janet Sanz, també ha defensat la reforma de la Via Laietana. Segons ha afirmat en roda de premsa, la sentència "va contra els temps i el sentit comú" i "confirma com determinades elits empresarials han utilitzat la justícia per combatre moltes de les accions que des del govern d'Ada Colau es van tirar endavant".
Des de Junts per Catalunya, el portaveu del grup a l'Ajuntament, Jordi Martí, ha reclamat al govern de Jaume Collboni l'assumpció de responsabilitats per la sentència contra la reforma de la Via Laietana. "No pot ser que amb els nostres impostos anem pagant coses mal fetes i que ningú exigeixi responsabilitats", ha afirmat en roda de premsa.
