La justícia confirma que el govern de Colau no va delinquir per aturar desnonaments
S'arxiva l'última querella d'una immobiliària contra Ada Colau
BarcelonaUna jutgessa de Barcelona ha arxivat la querella en què la immobiliària Juninmo acusava l'exalcaldessa Ada Colau de pressions per evitar el desnonament d'un llogater vulnerable. Aquest arxiu se suma al de la querella que va presentar el fons voltor Vauras (amb la mateixa advocada que Juninmo), a qui la jutgessa va retreure fer servir el procediment penal per buscar "l'efecte mediàtic que suposa involucrar un partit polític" en una causa. Amb aquesta segona querella arxivada, que ha avançat Eldiario.es, la justícia tanca l'últim cas que quedava obert per les acusacions al govern liderat per Colau de suposadament haver delinquit per evitar desnonaments.
L'origen de la querella va ser la intervenció del servei de mediació municipal per evitar el desallotjament d'un veí vulnerable de les Corts. Finalment no hi va haver desallotjament gràcies a l'acord entre l'inquilí i l'empresa propietària de l'immoble, però durant el procés el consistori va obrir un expedient a la immobiliària per no haver ofert un lloguer social a l'home. Aquest expedient va acabar arxivat, igual que un altre que va obrir contra la mateixa immobiliària la Direcció de Llicències d'Ecologia Urbana del consistori per un pis turístic il·legal.
Arxivament definitiu de la querella per la superilla
Aquest mateix dilluns, el Tribunal Suprem ha desestimat un recurs amb què l'arquitecte en cap de Barcelona en l'etapa de Pasqual Maragall intentava fer prosperar la seva querella contra la superilla de Consell de Cent. La demanda de Josep Antoni Acebillo, que signava la querella juntament amb Francesc Jufresa i Ferran Grasas, es dirigia contra Colau i l'aleshores tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, però també contra tots els membres de la comissió de govern municipal que van votar a favor de l'aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l'Eixample. Els denunciats creien que el projecte suposava una infracció de la llei del sòl que podia suposar "efectes devastadors" per a particulars i comerços, i auguraven "problemes d'accessibilitat". La querella ja havia rebut el cop de porta de l'Audiència de Barcelona el desembre del 2023, i amb aquest arxivament definitiu el Suprem condemna els impulsors del cas a pagar les costes del procediment.
El govern de Colau va acumular nombroses denúncies i querelles per la seva activitat. Fins ara la justícia ha arxivat una vintena de causes contra l'exalcaldessa. Ara per ara, però, segueix en curs la investigació a Colau per subvencions a entitats afins –ja s'havia arxivat, però l'Audiència de Barcelona la va reobrir al febrer.
