Jordi Valls: "Si no regulem bé el turisme, ens farem mal entre tots"

BarcelonaJordi Valls (Manresa, 1960) és tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona. De la seva àrea en depèn la gestió del turisme, un dels principals reptes de la ciutat.

Barcelona va pel camí de batre aquest any el rècord de turistes. És assumible?

— És bo que quan parlem de turisme, no ens evadim del fet que nosaltres també som turistes. Dit això, per a mi Barcelona ha arribat al límit. És difícil dir quina és la capacitat de càrrega de la ciutat, però ara el turisme pesa al voltant del 14% del PIB. Jo crec que per sobre d'aquesta xifra no aporta valor. En pot començar a destruir.

Què es pot fer per impedir-ho?

— Barcelona és capdavantera a l'hora d'intentar donar resposta al turisme. Ha utilitzat instruments com la regulació urbanística, la fiscalitat, els plans d'usos... Una altra cosa és si això és suficient. L'Ajuntament és qui ha de fer la gestió del turisme, però necessito que el sector m'acompanyi.

No se sent acompanyat pel sector?

— Necessitem tota la ciutat perquè el turisme interpel·la tothom: el Port, el Gremi de Restauració i el d'hotels, els apartaments turístics... i també els contenidors culturals com la Sagrada Família, la Pedrera i tots els museus, que fins ara no estan participant en el debat. Crec que és bo que els actors que viuen del turisme siguin conscients que la societat cada vegada posa més en balanç els beneficis i els elements negatius del turisme.

No en són conscients?

— Que diferents sectors ara ja acceptin que cal gestionar el turisme és un pas considerable. És cert que el concepte gestió cadascú l'interpreta com vol, però hem avançat molt perquè vol dir que hi ha d'haver sistemes de regulació. És l'acceptació que si no ho regulem bé, ens farem mal entre tots. És un canvi substancial.

És possible fer que vinguin menys turistes?

— Això és entrar al debat del decreixement, i és un debat que en aquests moments no sé veure. L'únic instrument que tinc de regulació és sobre l'oferta, perquè controlar la demanda és molt difícil. 

Hi ha qui defensa que s'ha de fer menys promoció.

— El que no pot fer Barcelona és desaparèixer de totes les fires. La marca de Barcelona l'hem de continuar defensant, però hem de ser molt selectius amb quin tipus de promoció turística fem.

Hi ha risc de fer que el turisme sigui només per a uns quants?

— Hem de facilitar que la gent pugui venir a Barcelona amb una motxilla, però hi ha cert turisme que no ens interessa gens, com ara el que ve a fer comiats de solter.

Com s'aconsegueix això?

— És molt difícil, perquè el viatge no es fa quan s'arriba, es fa quan una persona al sofà busca Barcelona a través de les plataformes turístiques, que et venen l'experiència que et volen vendre. Barcelona no és tan sols un producte o una destinació. Aquí és on nosaltres també hem d'incidir.

Mesures com la de Venècia es poden veure a Barcelona?

— Jo no ho sé veure a Barcelona avui dia, però haurem d'estar pendents de si funciona.

La taxa turística és dissuasiva?

— La taxa turística ens pot ajudar a regular en part els fluxos turístics, però no n'hi ha prou. Ara, la taxa turística té un altre concepte i és el recàrrec: l'aportació que els turistes fan per sufragar els costos que tenen per a la ciutat. Hem de fer un esforç per incrementar-la. Tornarem a proposar pujar el recàrrec aquest any amb les ordenances.

Recàrrec a banda, entre 2012 i 2023 gairebé la meitat dels ingressos de la taxa han anat destinats a promoció turística.

— Demanarem a la Generalitat que canviï l'impost perquè no sigui tan finalista i puguem destinar també part de la taxa a coses que no siguin la promoció i la gestió del turisme. A més, m'agradaria tenir més marge fiscal, perquè hi ha casos on s'ha de gravar per visitant i casos on s'ha de gravar per percentatge de facturació, com per exemple en els pisos turístics.

Han promès reduir substancialment els pisos turístics. Com ho faran?

— L'Ajuntament ha de modificar el PEUAT entre aquest any i principis del que ve per reduir els pisos turístics i passar d'un criteri d'autorització a un de llicència. I després haurem de determinar quins són els apartaments turístics que està disposada a acceptar la ciutat, en quins llocs i en quines condicions. Ara, l'apartament turístic és una oferta que no pot desaparèixer. S'ha de regular.

Com?

— Fins ara hi havia un actiu residencial que es converteix en apartament turístic per obtenir més rendibilitat econòmica. En el moment que hi ha una rendibilitat econòmica per sobre del que és l'activitat residencial, per a mi té un ús econòmic i ha de tenir una regulació econòmica.

És partidari que els pisos turístics estiguin en un bloc sencer?

— Sense dubte. És molt complicat acceptar que en una comunitat de propietaris hi hagi un apartament turístic perquè és una disrupció. 

Suposarà obrir nous hotels?

— De forma excepcional pot haver-hi alguna cosa, però mantindrem les places hoteleres. Ara, quants hotels hi havia a l'Hospitalet fa anys? Ara n'hi ha quinze. I a Sant Adrià? Ara n'hi ha dos de cinc estrelles. Nosaltres farem tot el possible per regular aquesta activitat, però és una activitat que es metropolitza.

Quina excepcionalitat hi pot haver per obrir nous hotels?

— Hauria de ser un projecte que aporti qualitat turística, que no existeixi ja i amb un impacte urbanístic consistent, que no vol dir recuperar un edifici emblemàtic sinó fer una transformació urbana consistent. Tenim això sobre la taula avui? No. 

Proposaran al Port reduir els creuers?

— Nosaltres el que diem al Port és que l'acord signat el 2018 està bé, però no va tenir en compte els criteris de capacitat. Avui dia no parlem de terminals sinó de passatgers, i és insostenible un creixement lineal del 9% cada any. Això són més de 300.000 creueristes més cada any, i jo crec que la ciutat això no ho assumirà.

Una conseqüència de la massificació turística és la lluita per l'espai públic. Què s'hi pot fer?

— Aviat presentarem algunes iniciatives dins del marc de la mesura de govern en què el que intentarem és gestionar el que anomenem àmbits de gran influència, que són una quinzena. Perquè la gran batalla no és tan sols la gentrificació o el tema del civisme, la batalla és l'ús de l'espai públic. 

Un altre debat són les condicions laborals del sector turístic.

— S'ha fet feina en aquest sentit i avui dia hi ha més contractes indefinits. Però el creixement de l'activitat turística ha de repercutir en tota la cadena de valor. I en aquesta cadena de valor hi ha persones.