Un jardí a les Corts per a Carme Claramunt, la primera afusellada al Camp de la Bota

BarcelonaEl jardí situat a la cruïlla entre els carrers Joan Güell i Europa, al barri de les Corts, durà a partir d'ara el nom de Carme Claramunt i Barot, la primera dona afusellada l'any 1939 pel govern franquista. La placa, situada just al davant del monument de la Presó de Dones de les Corts, recorda aquesta activista política que va morir amb 41 anys el 18 d'abril del 1930 al Camp de la Bota, lloc on van ser afusellats 1.706 presoners de guerra i opositors en els primers anys del franquisme.

Aquest acte s'emmarca dintre de les accions del 8-M i és un dels primers canvis de nom que hi haurà al nomenclàtor de la ciutat, ja que al llarg del mes de març s'inauguraran a Barcelona fins a un total de 16 carrers, jardins, places i interiors d'illa amb noms de dones. Aquesta proposta ja ha estat aprovada per la comissió de nomenclàtor del consistori. El regidor del districte, Joan Ramon Riera Alemany, ha destacat en l'acte la necessitat de posar en relleu el desequilibri que existeix entre el 8,3% dels carrers amb noms de dones enfront del 35% dedicats a homes. L'Ajuntament de Barcelona, insisteix, està treballant en aquesta feminització perquè recorda que les dones són "la meitat de la població i la meitat de la nostra història, i això com a ciutat ho hem de posar en valor".

Pilar Molina, historiadora i autora del llibre La presó de dones de Barcelona. Les Corts (1939-1959), finançat pel mateix ajuntament, envoltada de veïns i veïnes del districte, ha reivindicat el patiment viscut per les dones durant la repressió franquista, moltes acusades i assassinades "per oferir auxili a la rebel·lió militar", com és el cas de Carme Claramunt, catalanista afiliada als partits Esquerra Republicana i Estat Català, que va ser denunciada per una veïna que era familiar de la propietària de la botiga en la qual treballava. La presó de dones de les Corts, on van acabar totes dues, es va convertir en la institució repressiva més important de Catalunya. De fet, entre 1939 i 1959 hi van ingressar com a mínim 21.000 dones, obligades a renunciar a la plenitud de la seva vida i a la llibertat en plena maduresa. Com Claramunt, onze d'aquestes dones van acabar afusellades al Camp de la Bota.