La investidura de Sánchez posa deures a Collboni

BarcelonaLa convocatòria de les eleccions espanyoles del juny i la posterior gestió dels resultats havien deixat la política municipal de Barcelona en una mena de parèntesi que, ara, amb la investidura de Pedro Sánchez dijous, s’ha tancat. Amb el líder del PSOE instal·lat ja a la Moncloa, arriba l’hora de moure fitxa per a l’alcalde de la capital, Jaume Collboni, que té sobre la taula una carpeta plena de deures en què destaca una missió principal: buscar socis de govern. Amb només 10 regidors, el socialista lidera el govern aritmèticament més feble de la història de la ciutat, una realitat que ja li ha provocat maldecaps com la caiguda de les ordenances fiscals i la retirada preventiva dels pressupostos per evitar una altra derrota a la comissió d’Economia.

La paradoxa de Collboni és que tot i que els dos principals partits de l’oposició –Junts per Catalunya i Barcelona en Comú– han obert la porta a pactar amb ell, no hi ha garanties que cap d’aquests escenaris pugui tirar endavant. En el cas dels comuns, perquè per arribar a la majoria absoluta dels 21 regidors cal la concurrència també d’ERC, i ara mateix no està gens clar que els republicans vulguin sumar-se al govern. En el cas dels de Xavier Trias, perquè tot i que dins del grup municipal predominen les veus partidàries d’entrar a l’executiu, la direcció nacional ha de debatre si veu amb bons ulls estendre els pactes amb els socialistes més enllà de Madrid.

Fins ara tan Junts com Barcelona en Comú han reclamat a Collboni que sigui ell qui faci el primer pas i obri negociacions formals, però de moment només hi ha hagut converses informals. L’alcalde ha manifestat reiteradament en públic que el seu objectiu és articular un govern progressista. En privat, fonts de l’executiu municipal mantenen aquesta tesi, si bé subratllen que perquè pugui tirar endavant cal que hi participi també ERC. “Pactar només amb els comuns no només no ens dona la majoria al ple sinó que ens dificulta arribar a acords amb altres formacions”, apunten.

El debat intern d’ERC

D’aquí que moltes mirades estiguin posades ara sobre els republicans, que fa tot just un mes que han escollit una nova direcció a Barcelona i que aquest dissabte obren el debat intern sobre quin ha de ser el seu paper en els quatre anys vinents. Sobre la taula, dues opinions: la dels que pensen que després de quatre anys donant suport des de fora al govern d’Ada Colau i Jaume Collboni és millor per a Esquerra tocar poder i tenir alguna tinença d’alcaldia, i la dels que creuen el contrari, que el que ara convé al partit és marcar perfil des de l’oposició i deixar que sigui Junts qui arribi a acords amb el PSC a un any i escaig de les eleccions catalanes. Aquesta última és, apunten diverses fonts, una tesi amb cada cop més adeptes entre els republicans, a qui la figura de Jaume Collboni suscita recels perquè el veuen darrere de les dues operacions que els van deixar sense alcaldia el 2019 i sense entrar al govern de Trias al juny. La mateixa Eva Baró, regidora i presidenta de la federació de Barcelona des de fa unes setmanes, admetia en una entrevista recent a Nació Digital sentir-se “francament lluny” de l’actual govern municipal.

A favor del pacte podria jugar un cop més la necessitat mútua entre Esquerra, els comuns i els socialistes. En els últims anys, de fet, s’ha fet habitual una mena de triangulació entre el Parlament, l’Ajuntament i el Congrés de diputats que permetia a tots tres governs tenir pressupostos. Un escenari que ara podria repetir-se, si bé en el cas del Congrés caldria també el concurs de Junts per Catalunya.

Tot i l’aposta pública per pactar amb Barcelona en Comú i ERC, aquests primers mesos de mandat han fet palès que la sintonia entre els socialistes i els seus exsocis no passa pel seu millor moment. Només cal seguir les comissions municipals per observar que la convivència dels dos últims mandats ha deixat algunes ferides difícils de cicatritzar. Per això des del PSC s’està també pendent de veure quin és el futur de dos dels pesos pesants dels comuns i dues de les figures que podrien fer ombra a Collboni en un futur govern: Ada Colau –de qui tothom dona per fet que deixarà l’Ajuntament malgrat que encara se’n desconegui el destí– i Jordi Martí –amb un peu i mig al futur govern espanyol.

El paper de Junts

Si ERC rebutgés el pacte amb PSC i comuns, Collboni encara podria mirar cap a Junts. De fet, és amb ells amb qui fins ara ha tancat els principals acords. L’ordenança de terrasses i la revisió de la reserva del 30% d’habitatge social es van aprovar amb els vots de tots dos partits, i aquesta setmana el PSC va facilitar amb la seva abstenció que prosperés una proposta de Junts per revisar el PEUAT i obrir la porta a fer nous hotels al centre de la ciutat. Un acord que, tanmateix, el govern municipal va sortir a rebaixar dos dies després per no tensar encara més la relació amb els comuns.

Junts ha allargat la mà a Collboni per governar plegats pràcticament des del primer dia del mandat malgrat que va ser el PSC qui els va barrar el pas a l’alcaldia. A favor del pacte hi juga que les dues formacions sí que sumen majoria absoluta per si soles i podrien governar amb més comoditat. I malgrat que en algun moment s’havia especulat amb la possibilitat de reclamar compartir l’alcaldia per entrar al govern, fonts de Junts expliquen que aquesta reivindicació ja no està sobre la taula. Tanmateix, entre les files socialistes no es veu clar tampoc el pacte per un tema aritmètic. Tot i mantenir l’alcaldia, el PSC tindria minoria en el consell de govern –10 regidors, per 11 de Junts– i això podria condicionar-li les decisions.

La tercera via de Collboni seria intentar continuar governant en solitari, de moment. Un escenari difícil, però que podria intentar gestionar gràcies a una doble via. D’una banda, podria intentar aprovar els seus primers pressupostos a través d’una qüestió de confiança. De l’altra, amb Sánchez ja a la Moncloa, Collboni té una altra carta al seu abast. Que l’empenta que li puguin donar des del govern espanyol pel fet de ser el principal ajuntament governat pels socialistes a l’Estat minimitzi la debilitat al ple municipal.