Els informes avalen que el nou Clínic s'aixequi a les pistes esportives de la UB

BarcelonaPunt final a l'estudi d'espais alternatius on fer créixer l'Hospital Clínic de Barcelona, una operació que la ciutat té pendent des de fa dues dècades i que mai ha acabat de posar d'acord els responsables de les diferents administracions implicades. Les necessitats d'espai del nou recinte no són modestes (s'estimen en uns 250.000 metres quadrats) i, per tant, trobar-li un lloc, sobretot si no es vol sortir de la zona de l'Eixample, és quasi una quimera. Per això, el primer punt d'acord entre administracions va ser posar en marxa una comissió paritària, amb representants de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, i fer un estudi escrupolós dels pros i contres de tots els emplaçaments possibles. Un estudi que han capitanejat l'arquitecte Ramon Sanabria, des del punt de vista urbanístic, i el doctor Ramon Canal, des del punt de vista sanitari, i que ha posat sobre la taula vuit emplaçaments.

Les conclusions que s'han presentat avui a totes les parts implicades confirmen, com s'havia anat avançant, que el lloc on seria més factible aixecar el nou complex sanitari serien les pistes esportives de la Universitat de Barcelona, a l'avinguda Diagonal, just per sota de les oficines del RACC. El rector de la universitat, de fet, ja ha participat avui en la trobada, i fa uns dies, el primer tinent d'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, s'avançava a l'anunci de conclusions i assegurava que ja hi havia un preacord entre les parts per tirar endavant el projecte.

El que queda reflectit ara en l'estudi dels experts és que aquesta ubicació, al límit entre Barcelona, Esplugues i l'Hospitalet, permetria construir en un únic emplaçament els 250.000 metres quadrats necessaris, que els usos esportius que actualment acullen les pistes serien més fàcils de reubicar que els d'altres opcions i que el nou espai es construiria de zero i no hauria de conviure amb un recinte catalogat, com passa a l'Escola Industrial, que era una de les alternatives. De l'estudi es desprèn que aquesta ubicació és la que suma més pros, però en qualsevol cas, la decisió final haurà de ser política.

Un dels punts que fan decantar la balança a favor de les pistes esportives és que la iniciativa serviria per esponjar l'Eixample, ja que la nova ubicació és prou gran per concentrar tot el que necessita el nou Clínic i, per tant, es podrien alliberar alguns dels espais que l'hospital ocupa actualment i generar equipaments o zones verdes en un districte especialment mancat de les dues coses. La línia vermella acordada, però, és que encara que s'aixequi el nou campus hospitalari a la Diagonal, l'Esquerra de l'Eixample mantindrà l'hospital de proximitat: el Clínic és el centre de referència per a 462.000 veïns d'aquesta zona de Barcelona, i en cap dels escenaris no es preveu que marxi del tot. També es valora com a punt fort que aquest emplaçament a la Diagonal tindria prou espai per crear zones d'esbarjo per a pacients i familiars, i que el projecte serviria per relligar la frontera entre municipis metropolitans.

Ni la Model ni l'Escola Industrial

L'informe d'alternatives ha analitzat fins a quatre opcions que permetrien mantenir l'ampliació del Clínic dins de l'Eixample, però en tots els escenaris els punts en contra són gairebé els mateixos: les complicacions per tenir prou espai i la densificació excessiva de la zona. El primer que s'ha mirat és l'emplaçament actual de l'hospital, al carrer Villarroel, que és un espai sobreedificat i que, per tant, si s'hi fes un edifici nou caldria que perdés metres quadrats: s'hauria de passar dels 94.600 actuals a uns 69.000. Amb tot, s'hi podrien sumar els espais que actualment funcionen a l'òrbita de l'edifici històric com les consultes externes, la docència o la recerca. En total, es podrien esgarrapar fins a 128.000 metres quadrats, una xifra encara insuficient i que, a més, implicaria que el nou bloc central tingués una alçada de 24 metres quan la mitjana de la zona són 21.

També s'ha estudiat el solar del carrer Provença on es va projectar inicialment el nou Clínic i on hi havia la caserna de bombers que està previst que torni al mateix lloc quan tot s'hagi desencallat. En aquest cas, s'apunta a una mida insuficient i dificultats de connexió entre l'edifici històric i el nou, tot i que es reconeix que aquest no és un obstacle insalvable. Les altres possibilitats estudiades dins de l'Eixample són l'antiga presó Model, desaconsellada perquè ja té uns altres usos acordats i aprovats pel ple, i el recinte de l'Escola Industrial, on s'afectaria el pla de transformació previst per la Diputació de Barcelona i s'hauria de construir sense alterar els edificis catalogats. A més, el projecte va generar rebuig veïnal quan es donava per fet que aniria en aquest emplaçament: una plataforma instava a no densificar més l'Eixample i a preservar el patrimoni protegit, i Ajuntament i Diputació van deixar clar que s'hi oposaven.

Els experts conclouen que qualsevol opció dins de l'Eixample implica un model urbà més compacte i tancat que impediria el nou format de campus de salut, amb les instal·lacions centralitzades, que es vol per al nou Clínic. Fora de l'Eixample i a banda de l'espai de la UB, també s'ha valorat l'opció de la Maternitat, que ja acull una part del Clínic, però s'observa que no reuneix tots els metres quadrats necessaris i que, si s'hi intervingués, caldria compensar en altres zones els usos perduts de zona verda. També s'ha analitzat el trasllat al recinte de la Fira de la plaça d'Espanya, però en aquest cas es destaca que l'Ajuntament ja té altres plans per a l'espai. L'última opció que s'ha posat sobre la taula és la caserna del Bruc, a la Diagonal, però a l'informe s'apunta que l'entorn residencial i universitari dificultaria més la construcció que a la zona de les pistes esportives de la UB i que, a més, hi hauria un condicionant important: el titular de l'espai, el ministeri de Defensa, preveu mantenir-lo.