"Ho aturarem els veïns": les obres de FGC reduiran el gran parc de l'Esquerra de l'Eixample

Barcelona"Des d'aquell extrem i pràcticament fins on t'arriba la vista. En total, 178 arbres i un terç de la superfície actual del parc". És la radiografia que fa Xavier Riu, de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, de l'afectació que es preveu que tinguin al parc Joan Miró les esperades obres per allargar la L8 de Ferrocarrils des de la plaça Espanya fins a Gràcia, que haurien de començar a finals de l'estiu. Aquest parc, que ocupa l'equivalent a quatre illes de cases –és, juntament amb el de l'Estació del Nord, un dels dos únics grans espais verds de l'Eixample– hauria d'acollir la zona logística d'explotació de la tuneladora que ha de perforar el túnel. I es vol connectar a través d'una galeria amb el pou d'atac del carrer Llançà. Uns treballs que han de comportar treure tots els arbres que hi ha ara a la part afectada i que, com a mínim durant tres anys, una gran part de la zona del parc que queda més a prop del carrer Diputació quedi tancada al públic. Des de la conselleria remarquen que dels 178 arbres que s'haurien de treure, n'hi ha 41 que s'han considerat trasplantables (ho diu un informe de Parcs i Jardins) i es traslladaran a un viver i després retornaran al seu lloc. La resta, 137 arbres, es talaran i se substituiran per exemplars nous.

"Això no passarà perquè els veïns no ho permetrem", avisa Riu, que lamenta tant la pèrdua d'espai lliure per al barri com la tala d'alguns dels arbres, que hi són des del dia que es va inaugurar el parc, ara fa quatre dècades. Al seu costat assenteix Marta Miguel, de l'associació de famílies de l'Escola Joan Miró, que des de fa uns mesos vivia immersa en les propostes al districte de l'Eixample per millorar un parc que ja necessitava un rentat de cara. "Ara aquesta amenaça que no sabíem que teníem a sobre ho canvia tot. Ens ha agafat per sorpresa", reconeix.

El teixit veïnal de l'Eixample ja s'ha començat a organitzar per demanar que les obres busquin un emplaçament alternatiu per fer l'extracció de terres i el magatzem de materials. En pocs dies, el grup de WhatsApp on s'estan dissenyant les accions de protesta ja ha superat el mig miler de membres, i aquesta tarda hi ha convocada la primera mobilització per fer sentir el malestar. Aquests veïns entenen que, mirant el plànol, atacar el parc era l'opció "fàcil" per evitar grans afectacions de trànsit o molèsties a veïns, però consideren que es poden estudiar altres zones, com el tram final del carrer Diputació, l'avinguda Maria Cristina o part del carrer Tarragona on afectar asfalt i no verd. "Això només ho podrien fer des de l'opacitat, però ara que ja és públic, no poden destruir un parc perquè és l'opció més fàcil", denuncia Riu. L'Ajuntament comparteix el criteri i també ha instat el Govern a replantejar-se l'afectació sobre el parc Joan Miró.

Xoc Ajuntament-Govern

Tot i que des de la conselleria de Territori insisteixen que el projecte ja fa mesos que està pactat amb el consistori i que, de fet, s'ha reduït la zona que es preveia afectar en un primer moment, el govern municipal remarca que el debat s'havia fet en el camp tècnic (compta amb l'informe favorable de Parcs i Jardins, per exemple) i que no han sigut conscients fins fa unes setmanes de l'afectació que es preveia sobre el parc. Ara, la tinent d'alcaldia Janet Sanz demana a la conselleria de Territori que busqui alternatives per poder fer unes obres que veu "molt necessàries" perquè connecten un part de Barcelona que ara no té metro, però sense trepitjar l'arbreda. "No podem hipotecar durant anys l'únic gran parc de l'Esquerra de l'Eixample", defensa en declaracions a l'ARA, i demana al Govern que no faci les obres "en contra de la voluntat de la ciutat". Tècnics de l'Ajuntament i de la consellera es reuneixen aquests dies per intentar abordar possibles emplaçaments alternatius sense que això afectés el calendari d'obres previst.

Tot i les alarmes d'aquests últims dies, el projecte ja fa anys que avança en el terreny tècnic. El març del 2021, en les al·legacions que l'Ajuntament va presentar als responsables de l'obra ja es demanava buscar alternatives per intentar que la provisió de material per a les obres no suposés haver de tancar al públic una zona verda com el parc Joan Miró. I s'exigia que es garantís, en qualsevol cas, que el verd afectat quedés en el mateix estat després de les obres.

El mes següent, el gerent municipal de Medi Ambient, Frederic Ximeno, va adreçar una carta al director general de Polítiques Ambientals del Govern, Ferran Miralles, per demanar que es minimitzés l'afectació ambiental d'aquestes obres sobre la ciutat. L'escrit avisava que els treballs per fer possible el perllongament de la L8 afectarien un total de 254 arbres de carrers i de parcs (i una trentena més dins de l'Escola Industrial) i demanava sobretot tenir cura de les afectacions al parc Joan Miró. El marge per trobar alternativa ja és estret: amb la previsió d'obres a la mà, cap a finals d'estiu s'haurien d'instal·lar casetes d'obra al parc, tot i que l'afectació a la zona arbrada no es preveu que comenci abans del 2024.

Una caserna provisional

"És trist que sempre es deixi la salut dels veïns en segon pla, perquè hi hauria ubicacions alternatives on afectaria asfalt i no el poc espai verd que tenim a l'Eixample", lamenta Genís Domínguez en nom d'Eixample Respira, una de les entitats mobilitzades. En el cas del Joan Miró, a més, plou sobre mullat, perquè aquesta no és la primera agressió que pateix el parc, que es va construir a l'espai que havia ocupat l'escorxador general de Barcelona. El que havia de ser un gran espai lliure per a l'Eixample ha anat acollint nous usos com la caserna de Bombers provisional –s'hi havia d'estar només tres anys, mentre es construïa la nova al carrer Provença, i ja n'hi porta 13, tot i que la justícia va resoldre que era il·legal haver construït sobre una zona verda– o el parc de la neteja que s'hi va instal·lar el 2018. Ara, el parc es trobava en ple debat entre veïns i districte per decidir com millorar-lo.

El que ja s'hi ha fet és tancar els porxos de l'edifici de la biblioteca, que havien quedat molt degradats, i s'està replantejant, per exemple, què fer amb el fossar del llac, que no té aigua des de fa una dècada i que ara utilitzenskaters i petits amants del futbol, però que té un desnivell que s'hauria de protegir. El compromís era acordar un projecte de millora, amb més verd i zones d'ombra, abans que s'acabi el mandat.