El districte de Ciutat Vella és el que està denegant més peticions de locals que demanen mantenir les terrasses guanyades en pandèmia. Segons l'últim balanç municipal, presentat al consell de barri del Raval, de les 278 llicències que es van concedir de forma extraordinària, 32 podran quedar-se. O el que és el mateix: el 89% s'han denegat. "Acabarem el mandat amb més taules al carrer de les que hi havia quan el vam començar en un territori que ja està molt pressionat. És el que té, percentualment, més terrasses i una trama urbanística complexa", explica el regidor de Ciutat Vella.
"Hi haurà més oferta il·legal": els afectats per les mesures antisoroll de Colau, en peu de guerra
Avisen que si ells tanquen abans hi ha més mercat per als llauners i consideren injust que s'actuï en uns carrers i no als del costat
Barcelona"Ens ha quedat cara de tonto". És el diagnòstic de Gustavo Eguía, que regenta un dels locals de menjar per emportar-se del carrer Joaquim Costa, al barri del Raval de Barcelona. Ell, com la resta de take aways i supermercats d'aquest carrer i els seus entorns més pròxims (43, en total), ja fa 23 dies que estan obligats a abaixar la persiana a les deu de la nit. Juntament amb els establiments del mateix tipus de la zona del carrer Escudellers, al Gòtic, van ser els pioners en l'aplicació de mesures antisoroll a Ciutat Vella perquè eren punts amb molts problemes d'acumulació de gent a la nit i molta concentració d'oferta: només a Joaquín Costa, en menys de mig quilòmetre s'hi compten 33 bars o similars (s'hi inclouen també els take aways) i una vintena de petits supermercats i fruiteries. Les primeres mesures van afectar els comerços alimentaris i, des de la nit d'aquest dissabte, també es retallarà l'horari a la restauració (els bars tancaran a les 2 de la matinada i les terrasses a les 11 de la nit). I tots dos sectors ja s'estan organitzant per portar les mesures als tribunals, convençuts que és injust que els establiments d'un carrer hagin de tancar abans i els del carrer del costat puguin tenir obert fins més tard. "Som l'ase dels cops", lamenta Eguía.
Els afectats consideren que obligar a tancar abans l'oferta legal es traduirà en un augment de l'oferta alegal: els llauners. I asseguren que ja els han vist ampliar la gamma de productes a la venda per oferir, també, més opcions de menjar. Més entrepans i samosses. I l'Ajuntament defensa que està acompanyant les restriccions amb un reforç policial a la zona, i que en quatre dies de desplegament específic (no es pot garantir cada dia), la Guàrdia Urbana hi va confiscar 1.300 llaunes.
"Ja pràcticament no podem servir sopars, perquè Barcelona és una ciutat on tot va tard, se sopa tard i a les deu encara fèiem molta feina", lamenta Eguía. I detalla que, òbviament, això té un fort impacte en la facturació, que es pot traduir en uns 10.000 euros menys al mes, i que l'obliga a repensar la plantilla. No és l'únic que es troba en aquesta situació. Uns metres més amunt, un altre establiment d'aquest tipus fa els mateixos números. "Això ens deixa al límit del tancament", explica el Murilo, que ven porcions de pizza per emportar-se i assegura que els locals de la zona no són de grans franquícies, sinó negocis petits sense capacitat de fer malabarismes.
Una queixa similar a la que repeteixen els treballadors d'un petit supermercat que fa 30 anys que està actiu en aquest carrer: "Nosaltres no venem alcohol i tanquem quan toca. El que no és just és que paguem tots pels incompliments d'uns quants. Si hi ha problemes, el que cal és que la policia controli més qui ho fa malament. Tancar els locals d'un carrer i no els del costat no soluciona cap problema, el que fa és maltractar uns quants negocis". Des de l'Eix Comercial del Raval calculen que si les mesures s'apliquen tal com s'han previst es traduiran en un total de 25 acomiadaments i una vintena de reduccions de jornada en aquesta zona. "És una qüestió de pensar quin model de ciutat volem. Si ara ens carreguem la facturació de petits negocis com els take aways de Joaquim Costa, quin tipus de comerç ocuparà aquests locals?", es pregunta Jordi Bordas, de l'Eix Comercial del Raval, que recorda que quan els locals estan tancats és quan més gent s'acumula a places i carrers, com ja va passar en pandèmia.
"No volem ser l'enemic dels veïns"
Els afectats estan especialment dolguts per la manera com s'han acordat les mesures, perquè asseguren que no se'ls ha donat l'opció de fer propostes alternatives per pal·liar els problemes del soroll, com una retallada horària que els salvés l'horari dels sopars, en el cas de les botigues de menjar per emportar-se. I creuen que se'ls ha responsabilitzat d'un problema real, el de la tortura del soroll en aquest punt de la ciutat, sense poder demostrar que els seus locals siguin els responsables de la situació. "No volem ser els enemics dels veïns, el que volem és una solució coherent", defensen. I critiquen que, fins ara, no els ha rebut ningú dels comuns per poder abordar les mesures i que només han pogut fer alguna trobada amb representants de l'àrea de comerç, del PSC.
"Tenim un problema de salut que es diu soroll. I tenim clar que seguirem desplegant mesures en aquesta línia a altres punts de Ciutat Vella. No ens quedarem aquí", defensa el regidor del districte, Jordi Rabassa, que avança que els pròxims passos seran aplicar retallades horàries d'aquest tipus als carrers Allada-Vermell, a Sant Pere i Santa Caterina, i a Almirall Churruca, a la Barceloneta. El regidor diu que està "molt tranquil" davant de la possible ofensiva judicial contra les mesures: "Hem anat lents a desplegar-les perquè ho hem fet amb totes les garanties". I assegura que aniran acompanyades de reforç policial i ajustos en la neteja.
Veïns del carrer Joaquín Costa com Miquel Prats, que és membre de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll, celebren que, tot i que hagin passat tants dies des que es van anunciar les mesures, a l'estiu, fins ara, ja s'hagin començat a desplegar: "Els veïns hem lluitat molt, sobretot des d'aquest estiu, i ja era hora de començar a veure alguns canvis. Sabem que vivim al Raval i que no serà mai una zona silenciosa, però havíem travessat massa línies vermelles". Aquests dies també està en marxa el procés participatiu per aprovar una modificació del pla d'usos de Ciutat Vella per fer-lo més restrictiu a l'hora de permetre nou locals de menjar per emportar-se (ara molts fan la trampa de demanar la llicència com si fossin forns de pa) o oficines de canvi de moneda i súpers. De moment, hi ha vigent una moratòria, que havia de durar quatre mesos i s'està allargant, que impedeix que n'obrin de nous.