Guia per entendre la regata més mediàtica del món

Dossier Barcelona a vela: la Copa Amèrica a la ciutat Desplega

1.

Guia per entendre la regata més mediàtica del món

2.

"La Copa Amèrica és una oportunitat perquè la Barcelona postolímpica torni a mirar al Mediterrani"

3.

Un ciclista olímpic o un xef d'estrella Michelin: els altres protagonistes de la Copa Amèrica

BarcelonaL’emblemàtica silueta del front litoral de Barcelona serà el teló de fons d’una de les competicions més seguides al món: la Copa Amèrica de Vela. La capital catalana s’ha preparat per a un xou que va més enllà de les regates i que s’espera que un milió d’espectadors mirin a distància. Els cinc quilòmetres de costa barcelonina funcionaran com un aparador per intentar seduir 2,5 milions d'amants d’aquesta competició basada en l’alta tecnologia i que ha fet de palanca de reformes urbanístiques a la capital catalana. Tot plegat, però, sota l’atenta (i crítica) mirada dels veïns.

Cinc vaixells amb el repte de destronar el vigent campió 

Considerada la competició més antiga del món, la Copa Amèrica arriba per primer cop a Barcelona en la seva 37a edició. La primera va ser el 1851, durant la primera Exposició Universal de la història al Regne Unit, quan el vaixell Amèrica, de Nova York, va derrotar els britànics. El desig d'aquests de recuperar la copa perduda va ser l'espurna del torneig que, curiosament, no han aconseguit guanyar mai. Australians, suïssos o neozelandesos, en canvi, sí que ho han fet. 

La Copa Amèrica ha anat evolucionant, passant de vaixells de vela amb dos pals a catamarans que gairebé volen. Algunes coses, però, continuen com sempre: qui guanya decideix on, com i quan es farà la següent edició. Normalment, el campió decideix defensar el títol a casa, però el Team New Zealand ha trencat la tradició portant la Copa a Barcelona. Segons les normes de la competició, primer es farà una fase prèvia entre tots els vaixells que volen derrotar els neozelandesos. Hi ha cinc aspirants: l'Ineos Britannia, del Regne Unit; l'American Magic, de Nova York; els italians del Luna Rossa Prada Pirelli; l'Alinghi Red Bull Racing, de Suïssa, i els francesos de l'Orient Express Racing Team. 

La coneguda com a Copa Louis Vuitton durarà del 29 d'agost al 5 d'octubre. Després d'una primera fase de grups en què s'enfronten tots contra tots en regates de dos vaixells, els velers s'aniran eliminant en un play-off fins que el guanyador s'enfronti al Team New Zealand a la Copa Amèrica pròpiament dita, programada entre el 12 i el 21 d'octubre i amb deu regates. Abans, del 22 al 25 d'agost, els sis vaixells faran una primera regata d'entrenament sense valor competitiu. I, com a novetat, també hi haurà la Copa Amèrica femenina i la juvenil.

Uns 2,5 milions de visitants i un impacte econòmic de 1.200 milions d'euros

Calcular l'impacte econòmic d'un gran esdeveniment és difícil. La Fundació Barcelona Capital Nàutica va encarregar a la Universitat Pompeu Fabra un estudi sobre l'impacte de la Copa Amèrica a Barcelona. La conclusió: uns 1.200 milions d'euros. La competició és considerada com el tercer esdeveniment a escala mundial en impacte econòmic, només superada pels Jocs Olímpics i per la Copa del Món de Futbol.

Celebrar aquest esdeveniment té unes inversions i despeses associades de 1.115 milions d'euros. D'aquests, uns 195 són per a inversions i organització, 231 corresponen a les despeses dels equips que hi participen i 695 milions són les despeses derivades dels 2,5 milions de visites que els organitzadors esperen durant els dos mesos de competició.

La contrapartida serà un increment de l'activitat productiva a l'economia catalana: 1.239 milions d'euros de valor afegit, és a dir, aproximadament el 0,5% del PIB català, i la generació de 19.000 llocs de feina. Resumint, per cada euro d'inversió o despesa corrent es generaran 6,35 euros de producte interior brut per a l'economia catalana.

L'organització preveu 2,5 milions de visitants en dos mesos, però, en funció de quins equips siguin els finalistes, s'estima que es pot arribar a pics de 100.000 visitants en un dia. I al port s'esperen fins a 3.000 vaixells amarrats.

Una empenta per transformar el Port Vell i la Barceloneta

La competició de vela també ha servit per impulsar la reforma de l’emblemàtic front litoral barceloní. En paraules de l’alcalde, Jaume Collboni, Barcelona té ara un Port Vell "més obert" i un Port Olímpic "nou" que serà més accessible i permetrà "reconnectar" la ciutat amb el mar. L’objectiu del govern: tenir-los plens de visitants i, sobretot, de barcelonins no només per la Copa Amèrica.

La transformació més ambiciosa ha sigut la del Port Olímpic, nascut el 1992 per acollir els Jocs Olímpics. Ara un altre esdeveniment esportiu ha accelerat el tram final d’unes obres que, inicialment, s’havien d’allargar set anys i que s’han culminat en quatre. A grans trets, s’hi han habilitat més de 20.000 m² d’espai públic, amb miradors i una àmplia oferta gastronòmica, i s’ha eliminat el problemàtic oci nocturn que havia sigut una font de conflictes i problemes per als veïns. Tot això ara s’ha substituït per una gran plaça que centralitza una part important de les activitats culturals i econòmiques relacionades amb l’economia blava.

Un altre gran objectiu urbanístic per obrir Barcelona encara més al mar ha sigut la remodelació del Port Vell, que inclou fins a 19 projectes. Entre ells destaca el nou moll Drassanes: s’ha reconvertit l’antiga terminal de ferris de Baleària en un nou espai que uneix la plaça del Portal de la Pau i el moll Barcelona, facilitant la continuïtat urbanística de la Rambla fins al Port.

El rebuig frontal d'una plataforma veïnal a una "competició de rics"

Tot i que la Copa es presenta com una oportunitat per millorar la ciutat, també hi ha veïns i entitats que, lluny d'entusiasmar-se, es miren amb preocupació que un esdeveniment mundial pugui impulsar encara més l'interès per Barcelona. De fet, una seixantena d'entitats entre les quals hi ha diverses associacions de veïns, organitzacions ambientals com Ecologistes en Acció o moviments per l'habitatge com el Sindicat de Llogateres, han creat la plataforma No a la Copa Amèrica. 

"És un esdeveniment que només farà créixer el turisme i el capitalisme que ho converteixen tot en producte", critica Irma Samayoa, una de les portaveus. L'associació denuncia que esdeveniments com la Copa Amèrica contribueixen a expulsar els veïns de la seva ciutat tensant el mercat de l'habitatge amb la pujada dels preus dels lloguers i generant un oci desigual. "Tot està orquestrat per a un sector poblacional d'un poder adquisitiu alt", diu Samayoa, que afegeix "Ens estan venent que servirà per vendre que som una ciutat de mar, quan no creiem que calgui que ningú ens recordi que Barcelona té una cultura nàutica i de mar".

Pel que fa a la renovació d'espais públics que comportarà la competició, la portaveu critica que hagi calgut que se celebri "una competició de rics" perquè les millores siguin una realitat. "Pagar les festes als rics no tindrà un impacte positiu en la vida dels barcelonins", conclou.

Dins la Barceloneta, sense cotxe i amb acreditacions 

No hi haurà restriccions a la mobilitat tots els dies previstos de competició, però el consistori preveu límits de circulació en diferents punts de l'entorn marítim. L'Ajuntament preveu talls de circulació puntuals, que s'aplicaran en funció de les afluències i sota la supervisió de la Guàrdia Urbana, que serà competent per determinar si cal aplicar les limitacions previstes segons la saturació del trànsit que s'hi percebi. 

La restricció més destacada és la d'accés a la Barceloneta. Els veïns i treballadors del barri (així com els que vulguin accedir a serveis de restauració), però, disposaran d'una acreditació per entrar-hi en tot moment, i els desplaçaments en transport públic, en bici o a peu tampoc no patiran cap restricció.

Per evitar que les persones que vinguin de fora de la ciutat arribin a la zona de la platja en vehicle privat, el consistori habilitarà dos aparcaments dissuasius de pagament. Un al Fòrum i l'altre a la Fira de l'Hospitalet de Llobregat. A més, els dies més intensos hi haurà autobusos llançadora des d'aquests punts.

Un públic selecte: des de la reialesa fins a estrelles de Hollywood

La Copa Amèrica és un focus mediàtic innegable: l'última edició va acumular 941 milions d'espectadors de tot el món i on hi ha càmeres no falten els famosos. Malgrat que l'arribada de cares conegudes acostuma a portar-se en secret, hi ha noms que tot fa pensar que no faltaran a la cita, sobretot a les jornades de finals d'octubre, quan es disputa la competició. 

És previsible que algun membre de la família reial britànica assisteixi a les regates per donar suport a l'Ineos Britannia. De fet, el príncep Guillem i Kate Middleton no només són uns fidels seguidors de la vela, sinó que el 2016 van arribar a navegar amb motiu de la celebració de les regates eliminatòries de la 36a Copa Amèrica. Ara bé, l'assistència de la princesa de Gal·les està en dubte pel seu delicat estat de salut. 

Altres famosos que també són aficionats a la vela i han assistit a anteriors competicions per animar l'American Magic són Liam Hemsworth, Harrison Ford, Mark Ruffalo i Michael Douglas, que ara viu a la població mallorquina de Valldemossa. 

La pugna tecnològica per fer "volar" iots sofisticats

Més enllà de la seva dimensió esportiva, la Copa Amèrica és sobretot una competició tecnològica entre països. Els enginyers de cada equip treballen intensament per aconseguir els materials més lleugers i resistents i els dissenys més innovadors. Pensen al mil·límetre els iots, que estan plens de sensors que mesuren tant les dades de rendiment de l'embarcació com les càrregues individuals dels components i les pressions dels cilindres hidràulics.

El tret distintiu dels iots són els foils o alerons, que redueixen la resistència de l'aigua. De fet, més que navegar, aquestes màquines volen sobre l'aigua. L'objectiu de l'equip és que els seus regatistes solquin el mar amb el vehicle més ràpid del món i, per això, tots disposen d'una recollida de dades immensa, que va des de la forma de les veles, fins a la inclinació del timó o les diferències de pressió. 

En aquest punt irrompen disciplines com la intel·ligència artificial (IA), que s'han acabat convertint en la columna vertebral d'una competició en què la innovació és diferencial. Per exemple, amb els simuladors es pot comprovar si el prototip resisteix les condicions meteorològiques o si assoleix el seu màxim potencial amb el vent. Els regatistes també poden assajar i conèixer el rendiment del vaixell abans de tocar l'aigua i fer els ajustaments necessaris.

Els softwares que fan servir els vaixells els desenvolupen els equips ad hoc, i això obliga enginyers i tripulació a vigilar amb zel que no hi hagi filtracions, hackejos, càmeres o micròfons. Al seu torn, però, també han d'observar els moviments dels altres: qualsevol detall que obtinguin del disseny o del sistema intern del veler pot ajudar-los a assolir l'èxit.

La Regata Cultural navegarà per museus i biblioteques de la ciutat  

Una quinzena d'espais i d'equipaments culturals de la ciutat han volgut sumar-se a la Copa Amèrica programant activitats durant tot l'estiu i part de la tardor. L'anomenada Regata Cultural va salpar al mes de juny al Museu Marítim amb les exposicions Competir a mar i Penèlope, la mar és teva!, que es podran visitar fins al novembre i al gener, respectivament. Instal·lat al Moll de la Fusta, el Race Village programarà, a partir del 30 d'agost, 24 actuacions gratuïtes de música i de cultura popular tots els caps de setmana. 

Pel que fa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, destaquen el cicle de debats Les ciutats i el mar en temps d'emergència climàtica (9 i 10 de setembre) i l'espectacle De sirenes i robots, amb Tarta Relena i Joan Llort (8 d'octubre). A més, el DissenyHub presentarà una exposició sobre com cal repensar la nostra relació amb el mar, L'Oceà parla, que es podrà visitar a partir del 10 d'octubre. 

El mar també serà objecte d'estudi a les biblioteques públiques, que programen diversos clubs de lectura sobre novel·les amb rerefons marí, des del clàssic Moby Dick, de Herman Melville, a El temporal perfecte, de Sebastian Junger. A més, Casa Àsia proposa conèixer més a fons Nova Zelanda, el país guanyador de l'última edició de la Copa, a través dels seus escriptors, el seu cinema i la seva ciència en un cicle de xerrades i projeccions a la tardor.