Guia dels carrers guarnits de Gràcia: tots els viatges són possibles

BarcelonaSi el professor Benaiges de l’homenatge a l’escola republicana que ha fet el carrer Ciudad Real volgués portar els seus alumnes a veure el mar, només hauria de caminar uns metres fins a arribar a l’espectacular banc de meduses del carrer Tordera. És la màgia dels guarniments de la festa major de Gràcia d’enguany, on tots els viatges són possibles: els físics –des de l’Holanda de Joan Blanques de Baix de Tot fins a Las Vegas de Providència i la plaça Rovira–, els astrals –magnífic el zodíac de Travessia de Sant Antoni–, els fantàstics –tot l’univers de Miyazaki brilla al carrer Mozart– i també els lisèrgics com el de la discoteca psicodèlica del carrer Jesús.

Ara que el debat sobre el turisme posa en qüestió la manera com viatgem, Gràcia ofereix viatges per a tots els gustos. També en el temps. A més de l’escola republicana, un pot acostar-se als antics envelats de la festa major recreats amb molt èxit pel carrer Verdi; anar més enrere i acostar-se a l’Antic Egipte gràcies a Puigmartí, o abonar nostàlgies més recents i sentir-se dins d’alguns dels principals videojocs arcade passejant per Progrés i Fraternitat de Dalt.

Per viatjar per Gràcia, però, també cal armar-se de paciència. Les cues per visitar els carrers són visibles des de ben aviat, i es fan notar en carrers com Llibertat –que ha aixecat un celler sencer amb verema inclosa–, Mozart –on un Totoro no deixa de rebre abraçades dels petits i dels ja no tan petits–, Fraternitat de Baix –amb un destacat homenatge a la papiroflèxia–, Tordera –amb dues impressionants tortugues enduent-se la gran majoria de fotos– o Joan Blanques de Baix, que ha recreat en plena festa major una altra de les festes grans del barri: Sant Medir.

La pluja ha fet que aquest any la nit per als preparatius hagi estat llarga i tensa. L’amenaça de tempesta –finalment esquivada– ha fet ballar el cap a uns festers als quals l’organització va donar dues hores més de marge per compensar els maldecaps per la pluja. Tanmateix, quan passen pocs minuts de les vuit del matí a Gràcia ja es comencen a sentir les primeres traques que anuncien els carrers que van acabant els guarniments. En el cas de la Travessia de Sant Antoni, això passa a tocar de les nou. Hi ha fum, corredisses, alegria i també llàgrimes per alliberar la tensió per la feina feta durant molts mesos. 

En aquella hora, malgrat que en molts carrers continuen treballant –alguns, com Progrés, no podran obrir fins ben passat el migdia–, pel barri ja es veuen els primers curiosos. Una mena de caçadors de bolets que, càmera en mà, volen retratar els guarniments abans no els comenci a passar factura el desgast de la festa.

De seguida, però, qui pren els carrers són els mateixos festers que, completada la feina al seu carrer, comencen a visitar els altres. El que sembla un comiat de solter gegant –tot de noies amb vels de núvia i nois amb llaços roses– són en realitat els festers de la plaça Rovira, convertida aquests dies en una enorme capella blanca on poder casar-se a l’estil de Las Vegas. D’altres passegen amb xaranga incorporada celebrant l’inici d’una festa major que, tanmateix, enguany tothom reconeix incompleta.

La crisi del correfoc

El motiu d’aquest sentiment és la suspensió dels actes de cultura popular després que el districte no els hagi autoritzat per la tensió entre la Coordinadora de Colles i la Colla Vella de Gràcia. Aquest cop, el primer dia de festa major arriba sense matinades ni seguici, i en lloc dels timbals i els petards el que se sent a una plaça de la Vila guarnida en homenatge a Rhapsody in blue, de George Gershwin, són les protestes de les colles, que també escridassen els regidors del govern municipal Laia Bonet i Albert Batlle quan surten de la tradicional missa d’inici de festes.