La guerra del torró es lliura a la Rambla

Barcelona"No podrà estar mai a la Rambla perquè hi ha un pla d'usos que no l'hi permet". Aquest va ser l'avís que va llançar el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, als responsables de l'empresa Torrons Vicens, que, a mitjans de setembre, havia obert una gran botiga a la Rambla, a l'altura del carrer Santa Anna, aprofitant el local que havia deixat lliure Desigual. Era el dotzè establiment de la firma a Barcelona, en clara expansió els últims anys. Però Torrons Vicens no era benvinguda a la Rambla perquè en aquest carrer un pla municipal regula, des del 2014 (encara durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias), la tipologia d'activitats que s'hi poden instal·lar per intentar frenar el monocultiu turístic, i es va acordar que la zona ja estava prou ben assortida de comerç alimentari (hi havia 15 establiments d'aquest tipus i el Mercat de la Boqueria) i que només en podria obrir un de nou si en tancava un dels que ja funcionaven. I això és el que no compleix la nova botiga de Torrons Vicens, que va començar a funcionar sense llicència.

L'Ajuntament va decidir precintar-la el 29 de setembre després de diverses comunicacions als responsables de l'espai. El consistori informava llavors que la botiga no tenia llicència d'activitat i que, a més, s'hi havien fet obres sense el permís necessari. L'establiment, tot i el gran desplegament econòmic que s'ha fet per posar-lo en marxa, continua tancat ara com ara, però els seus propietaris ja han demanat que es desprecinti. Ho fan, segons ells, ajustant-se al que preveu la normativa municipal perquè, amb data 17 d'octubre, ja van entrar un escrit a l'Ajuntament informant que volien començar activitat com a museu, un epígraf que no està limitat pel pla d'usos. La idea, que els responsables de Torrons Vicens defensen que ha sigut la mateixa des del primer moment, és que aquest espai de la Rambla passi a acollir el Museu del Torró de Xocolata d'Agramunt.

S'hi vol exposar maquinària sobre el procés d'elaboració del torró i explicar com s'obtenen la mel o les avellanes, per exemple, a través de realitat virtual (aquesta és la part que encara no s'ha desplegat). Si es mira l'establiment des de fora, es veu que té alguna d'aquestes màquines i cadires preparades per veure audiovisuals. I tenir permís per funcionar com a museu permet poder destinar un 20% de l'espai a una altra activitat que, en aquest cas, seria la venda de torrons i altres dolços. És el mateix procediment que va fer servir Enrique Tomás, el 2013, per obrir el Museu del Pernil a la Rambla: dels 2.140 metres quadrats que tenia l'espai, 1.700 es destinaven a museu per explicar el procés de curació del pernil i uns 400 funcionaven com a punt de venda. L'experiència va durar fins a finals del 2017, quan es va anunciar que el museu tancava. Aquesta via permet que el local quedi englobat dins de la categoria de museus o sales d'exposicions del pla d'usos i no cal que tanqui un establiment perquè en pugui obrir un de nou.

El que fa encara més curiós el conflicte amb Torrons Vicens és que té, just davant (a l'altra vorera del carrer Santa Anna), una altra botiga de torrons que també ha aterrat aquest estiu a la Rambla (tot i que per número, queda al carrer Canuda). Aquesta és de la firma Casa 1880 i sí que té llicència d'activitat atorgada per funcionar. De fet, es va endur l'últim permís disponible per poder obrir una botiga d'aquest tipus a la Rambla, segons confirmen fonts municipals. Va anar d'uns dies i això podria explicar que Torrons Vicens cregués que tenia possibilitats d'instal·lar-se al mateix carrer en la categoria de comerç alimentari, que permet sumar més metres de botiga al museu.

"Era una botiga"

"Quan es va precintar, allò era una botiga, no era un museu", defensa el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. I afegeix que si ara demanen permís per funcionar amb una altra activitat s'haurà de revisar que s'ajusti a normativa: "Si pot ser un museu, ho serà". L'Ajuntament explica que, fins ara, ha detectat tot d'incompliments en la manera com va aparèixer l'establiment a la Rambla i que això va conduir, finalment, a precintar-lo. Primer assegura que ja se'ls va instar a suspendre les obres perquè una inspecció va detectar que no es tractava dels treballs menors dels quals havien informat, sinó que havien tirat parets a terra per ajuntar locals originalment separats. Una actuació que, segons fonts municipals, ara haurien de revertir. Després, segons consta a l'Ajuntament, van demanar un informe urbanístic per funcionar com a pastisseria i rebosteria, i van rebre una resposta desfavorable. Però, tot i així, van obrir.

Més inspeccions

El 14 de setembre se'ls comunica que han de tancar i, com que no hi ha canvis i tampoc se'ls permet obrir com a gelateria i orxateria sense degustació, el dia 29 es precinta el local. Els responsables municipals asseguren que, arran de les “irregularitats” detectades en aquest procés, han intensificat les inspeccions a botigues alimentàries i de souvenirs al Barri Gòtic. Si el museu aconsegueix obrir, la Rambla tindrà la seva cruïlla especialitzada en torrons, amb Torrons Vicens i Casa 1880 una a tocar de l'altra. Fins ara, Torrons Vicens ja venia els seus productes en una de les parades dels antics ocellaires (les que ara estan amenaçades de desnonament) i en dues parades del Mercat de la Boqueria.

Alerta per al comerç

Des de l'associació Amics de la Rambla avisen que aquest procés ha fet encendre (més) les alarmes sobre la baixada de l'oferta comercial a tot Ciutat Vella perquè els dos nous establiments de torrons han obert en locals d'on han marxat una botiga de Desigual i una de la firma de cosmètics Rituals. "Està claríssim que preferim botigues de torrons que de souvenirs o de complements cannàbics, però són espais que els barcelonins freqüenten menys sovint que els que hi havia abans", radiografia el president de l'associació, Fermín Villar, que afegeix que estaran al costat de Torrons Vicens si el projecte que presenta ara s'ajusta a la normativa. L'associació demana, també, fer ajustos al pla d'usos per diferenciar entre els súpers i altres botigues que venen menjar per consumir immediatament i les botigues alimentàries que, com les de torrons, comporten un altre tipus de consum.