Gràcia viu la seva batalla pel verd al Mercat de l'Abaceria

BarcelonaNo és una batalla nova. Se sol repetir a les zones més denses de la ciutat quan s'enderroquen edificis i, de cop, l'espai lliure i la possibilitat d'omplir-lo de vegetació i convertir-lo en una zona agradable per als veïns es converteix en una oportunitat que alguns no volen perdre. Va passar al solar de les Germanetes dels Pobres, a l'Esquerra de l'Eixample, on un cop el solar va quedar obert a l'ús públic hi va haver un fort moviment veïnal que demanava no omplir-lo amb tots els equipaments que s'hi havien previst. I que ja s'hi han construït. I passa ara a la Vila de Gràcia, a l'espai on fins al juliol del 2018 funcionava el Mercat de l'Abaceria Central, a la travessera de Gràcia, del qual ara només en queda l'estructura metàl·lica que el sostenia i que es va haver de netejar d'amiant (ara es preveu enderrocar-la i fer-ne una rèplica). Les parades es van traslladar a una carpa provisional al passeig de Sant Joan i la previsió és que, després de molts endarreriments, les obres per aixecar el nou mercat al seu emplaçament anterior començaran el segon trimestre d'aquest any.

Però el projecte que, amb tots els canvis que ha patit durant aquest temps, ha acabat incorporant una plaça semicoberta d'uns 1.500 metres quadrats (equiparable a la plaça de la Revolució), no satisfà tot el veïnat. La plataforma Abaceria Respira ja ha recollit més de 7.000 signatures demanant aturar-lo i repensar-lo per fer més petit l'espai destinat al mercat i poder guanyar més metres de jardí. De fet, han presentat un projecte alternatiu on el verd hi té molt més protagonisme que els vuit arbres i el conjunt d'arbustos que es preveuen en la reforma aprovada.

"Volem més jardí i menys mercat i creiem que és possible fer una mica més petit l'edifici. Seria factible que el jardí ocupés la meitat de l'espai disponible i les parades l'altra meitat", defensa Roser Latorre, de la plataforma. I afegeix que després de la pandèmia i amb l'evidència que l'emergència climàtica ja és aquí s'ha fet palesa la necessitat d'espais verds a la ciutat. Sobretot a Gràcia, que, després de l'Eixample, és la zona que en té menys per habitant (3,5 metres quadrats).

L'Ajuntament, però, ja ha rebutjat totes i cadascuna de les al·legacions que han presentat aquests veïns i continua endavant amb la idea de començar obres durant aquest 2023, tot i que molts dels paradistes no tenen clar que s'arribi a temps de posar les màquines a treballar abans de l'estiu, com està previst. La primera de les al·legacions demanava més verd i menys plaça dura i s'ha desestimat, com ha pogut comprovar l'ARA, argumentant que l'espai de la polèmica està qualificat d'equipament i no com a zona verda. També s'ha rebutjat la petició enfocada a criticar que l'espai per al mercat estigui "sobredimensionat"· per acollir la quarantena de parades que actualment hi ha al mercat. I les que consideraven que no hi ha hagut un procés participatiu "real" i que la nova plaça semicoberta no compleix amb els criteris de l'urbanisme de gènere. I ha quedat rebutjat, també, un dels punts que ha sigut més polèmic durant tot el procés de debat sobre el nou mercat: la conveniència d'afegir-hi un supermercat a la planta -1 i d'un aparcament.

Pàrquing i súper?

De fet, plataformes com Gràcia Cap on Vas? ja van criticar que s'apliqués a l'Abaceria el mateix model de mercat que ja s'ha fet en llocs com el Ninot o Sant Antoni, amb el supermercat i l'aparcament, en considerar que es tracta de serveis que ja no són necessaris a la zona. En les al·legacions de la plataforma veïnal, es xifra en 25 els supermercats que ja hi ha entorn del mercat (en un radi de fins a 700 metres) i en 16 els pàrquings disponibles a menys d'un quart d'hora caminant. El que sí que va passar durant el debat previ a la redacció del projecte és que es va reduir la mida d'aquests elements, que des de l'Institut Municipal de Mercats es consideren bàsics per garantir la viabilitat del mercat.

Ara es preveu un supermercat (que finalment no serà del tipus cooperatiu) de fins a 1.225 metres quadrats entre espai comercial i zona logística. I un aparcament per a clients amb 50 places que tindrà el mateix horari que el mercat. I a la planta -3, hi haurà un espai per a entitats del barri.

"Creiem que és un model obsolet, que el mercat ja està envoltat de súpers i que no li cal un aparcament propi per a clients, però s'ha aconseguit reduir molt l'espai que s'hi volia destinar inicialment", explica Antoni Ramon, de la plataforma Gràcia Cap On Vas?, convençut que encara s'han d'acabar de debatre aspectes com el tipus de supermercat que s'hi instal·larà o si a la nova plaça s'hi poden posar terrasses de bars. "No és el nostre model de mercat, però hem arribat fins aquí", afegeix, i rebutja la idea ara d'empetitir-lo per fer-hi un jardí més gran: "A vegades ens oblidem que aquí hi havia un mercat i que ha de poder continuar sent-hi. Un mercat és un equipament necessari per al barri".

"Aquí hi havia un mercat"

Des de la junta de comerciants del mercat, Maribel Ampolla s'expressa en una línia similar: "El mercat és necessari i el seu lloc és a la Travessera, que és on era. La gent que va agafar pisos en aquesta zona ja sabia que conviuria amb el mercat i no amb una zona verda". Assegura que es preveu que una quarantena de parades tornin a la ubicació original, però que si el procés continua demorant-se, n'hi haurà més que decidiran jubilar-se i ja no fer la inversió. Segons el projecte, al nou mercat hi haurà espai per a 45 parades alimentàries a l'interior i deu de no alimentàries a l'exterior. "Fa quatre anys i mig que som a la carpa i encara no han començat les obres", lamenta. Pel mig, hi ha hagut problemes com la difícil retirada de l'amiant de l'edifici antic, la pandèmia que ho va aturar tot i el debat de com havia de ser el nou edifici.

Segons havia anunciat l'Ajuntament a finals del 2021, les obres haurien d'haver començat ja l'estiu del 2022. Però al novembre, quan es va aprovar finalment el projecte executiu, ja es va fixar l'horitzó del segon trimestre d'aquest any, que, segons el govern municipal, és el que encara es manté i que suposa una inversió de 25,7 milions d'euros.

"Vam venir 41 parades i, sent molt optimistes, al nou mercat hi aniran la meitat. Som molts els que, si la cosa s'allarga tant, ens acabarem jubilant", es lamenta Jeroni Magrans, un dels paradistes, que lamenta que ja fa quasi cinc que anys que només han rebut "promeses". Des d'Abaceria Respira reclamen obrir el procés participatiu "real" que consideren que no s'ha fet. El consistori admet, en la resposta a les al·legacions, que no s'ha realitzat en els termes que defineix l'àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, però diu que sí que s'han fet, des del 2016, un seguit de trobades amb els actors implicats i que la reforma d'un mercat no requereix un procés més reglat.