Gràcia es prepara per a les festes: “No volem estar patint ni barallant-nos amb la gent”

BarcelonaLa pluja irromp al barri de Gràcia mentre els veïns s’afanyen per enllestir els preparatius de la festa major que començarà d’aquí un parell de dies. Mentre alguns treballadors corren a recollir-se sota algun para-sol, d’altres agraeixen l’aigua per refrescar-se després de tantes hores havent de suportar la calor. El temps no desanima els organitzadors i, entre les tanques que limiten el pas dels carrers, acaben d’acoblar les fustes, pintar els cartons i enganxar les decoracions. “Ens entristeix una mica saber que demà plou, a més anem una mica justos de temps, però ho afrontem amb il·lusió, com sempre”, explica la Judit, una de les veïnes del carrer Progrés que participa en les tasques de guarnició.

Passejar pels carrers més estrets del barri de Gràcia pot ser una activitat complicada sobretot durant els mesos d’estiu. Els turistes atapeeixen les voreres, les places, les terrasses i les botigues gairebé tot l’any, però hi ha dues setmanes del mes d’agost que els carrers s’omplen de fustes i pintures i recuperen temporalment la tranquil·litat d’una vila. Els dies previs a l’arrencada de la festa major els veïns rescaten els seus carrers i s’hi instal·len per començar a penjar les garlandes i muntar les estructures que han ideat durant tot l’any. La nit clau, la del 14 al 15 d’agost, culminarà aquests mesos de feina i, alhora, serà quan els festaires treballaran més atrafegats per veure el seu projecte enllestit. 

La lectura del pregó de la festa major es farà aquest dimecres, 14 d’agost, a la tarda i els encarregats d’iniciar la celebració seran el Torradet i la Gresca, els gegantons de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, que celebren 25 anys i faran una repassada per la seva història. D’altra banda, la programació d’aquesta edició es veurà afectada per la decisió de l’Ajuntament de Barcelona, que ha anunciat que no atorgarà les autoritzacions necessàries per dur a terme els correfocs de la festa major de Gràcia a causa de les desavinences que hi ha hagut entre les entitats. 

Mantenir la cultura popular i el sentiment de poble

Un dels missatges que traslladen les associacions del barri és “la importància de mantenir la cultura popular”. Ho diu el Carlos, membre de la comissió de festes de la plaça Rovira i Trias, que destaca que “per davant de qualsevol conflicte hi ha la continuïtat de la festa major”. Durant les setmanes i dies previs a l’inici és quan es veu més reflectit aquest sentiment, ja que un gran nombre de veïns que potser no han col·laborat al llarg de l’any s’animen a afegir-se a aquells que treballen al carrer per ajudar-los. “Els últims dies s’acosta tothom, instal·lar-nos a les voreres té un efecte crida que per a nosaltres és imprescindible”, assegura el Carlos. 

D’altra banda, els guarnidors expliquen que és molt frustrant el sentiment de veure com alguns vianants toquen el decorat i, fins i tot, el trenquen o se l’emporten. “És com si t’entressin a casa teva. Hi ha una sensació d’impunitat, com si la nostra feina fos un parc temàtic -lamenta la Judit-. Igual que el dia 14 és el moment en què el guarnit està més bonic, a partir del dia 15 a la tarda és quan està pitjor. Tornar de descansar quan encara no han passat ni 24 hores i veure que ja hi ha coses trencades o desaparegudes ens desanima molt”, afegeix. 

“A l’hora de la veritat, ens trobem sols”

En paral·lel, els escenaris dels carrers i les places s’enllesteixen amb normalitat, i és que la música és un altre dels reclams de la celebració. De fet, se solen generar grans acumulacions de curiosos d’arreu que es traslladen fins a la Vila de Gràcia per gaudir dels concerts que s’hi organitzen. Pel que fa a la seguretat i al control de l’aforament durant les festes, els veïns destaquen que no se senten acompanyats pel consistori. Des del carrer Progrés, un tram que es troba entre el carrer Llibertat i el carrer Tordera, exposen que molts cops es troben amb aglomeracions de gent i alerten de la perillositat que això comporta, ja que el seu carrer desemboca pels dos costats en vies que també estan guarnides i, per tant, s’hi acumula molta gent. “Demanem que ens posin facilitats per controlar nosaltres l’accés. Ens sentim desemparats, no hi ha una bona gestió de seguretat in situ. Hi ha molt protocol i moltes formacions, però a l’hora de la veritat ens trobem sols”, reclamen. 

Un altre dels aspectes que generen controvèrsia entre el veïnat és la gentrificació del barri, que s’accentua durant la festa major. “Gràcia s’està transformant i la festa major també. Ens veiem expulsats del carrer i del barri, però no perdem la il·lusió de participar”, menciona el Ramon, veí del carrer Progrés. Alguns dels membres de la comissió han hagut de marxar de Barcelona perquè no podien pagar el lloguer, explica, però continuen col·laborant i implicant-se en els preparatius. “No ens ajuda el fet de promocionar la festa com si fos un festival de música on només es beu alcohol-reivindiquen els organitzadors-. No volem estar patint, ni sentir que som cambrers, ni haver d’estar barallant-nos amb la gent. Volem gaudir de la feina que fem durant tot l’any per nosaltres i els veïns”, afegeixen.

En definitiva, els veïns mantenen que confien en la continuïtat de la festa major de Gràcia, tot i “el cansament i el desgast” que suposa participar-hi. En aquest sentit, donen molta importància al relleu generacional per poder garantir el descans dels festaires i fan èmfasi en la comunitat veïnal per mantenir el projecte comú que es genera. “Es crea un sentiment de poble, de conèixer-nos entre nosaltres, molt especial”, conclouen.