Mobilitat

El Govern ressuscita el projecte perquè el metro perfori Montjuïc i arribi fins al Port

Collboni defensa la importància d'una infraestructura que connectarà millor el barri de la Marina del Prat Vermell

Un grup de treballadors del metro de Barcelona treballant en un dels túnels de la línia 2 de la xarxa, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl Govern i l'Ajuntament de Barcelona han ressuscitat aquest dilluns el projecte per allargar la línia 2 del metro. En una roda de premsa conjunta, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han anunciat que es posarà al dia el projecte constructiu que es va redactar el 2009, però que aleshores va quedar en un calaix. "Recuperem i donem un impuls definitiu a aquest perllongament", ha dit Paneque, que ha xifrat en més de 1.000 milions el cost total de l'obra.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

El projecte farà que la L2, la lila, arribi fins al Parc Logístic. Per arribar-hi cal fer diverses actuacions. D'una banda, cal anul·lar l'actual parada de Paral·lel (l'última de la línia) perquè sigui un espai destinat a tallers i maniobres. Això implica que el perllongament es farà des de la parada de Sant Antoni fins al Parc Logístic, on es podrà connectar amb la L9 i fins a l'Aeroport. Per aconseguir-ho caldrà perforar la muntanya de Montjuïc, un altre dels grans reptes d'aquesta expansió del metro. Com? Amb un túnel de 6,3 quilòmetres i un recorregut que sumaria sis estacions a la línia: Poble-sec, Montjuïc, La Foixarda, Foc, Fira i Parc Logístic.

Durant la roda de premsa, Collboni ha justificat la importància de tirar endavant aquest perllongament per dotar d'una millor connexió del centre amb el barri de la Marina del Prat Vermell –en fase de creixement– i, de retruc, l'aeroport. A més, ha destacat la importància que el metro arribi fins a l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), així com connectar les dues Fires i donar serveis al nou barri que, amb la transformació de Montjuïc, creixerà entre el Poble-sec i la Font de la Guatlla.

Tot i haver recuperat el projecte, ni Govern ni Ajuntament han volgut aquest dilluns parlar de calendaris de posada en marxa de les noves parades de metro. L'únic termini que han posat sobre la taula són els 24 mesos que calen per revisar el projecte existent des del 2009, renovar els estudis d'impacte mediambiental i aprovar-lo definitivament. Un procés que tindrà un cost d'aproximadament 4 milions d'euros. "El que fem és tornar 15 anys enrere, agafar els projectes previstos, actualitzar-los i tornar a posar en marxa el projecte", ha resumit l'alcalde.

Un retard que duplica el cost del projecte

Una de les conseqüències més evidents dels 18 anys que han passat des que es va començar a redactar el projecte constructiu és l'increment del cost previst per les obres. Si en l'informe original de la infraestructura es pressuposaven uns 495 milions d'euros, ara la consellera ha parlat de més de 1.000 milions d'euros. Un increment que Paneque ha justificat perquè els costos han canviat molt en aquests gairebé 20 anys.

L'impuls de l'ampliació de la xarxa de metro és una de les prioritats que s'ha fixat Collboni durant aquest mandat. En la primera reunió que va mantenir amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va situar la inversió en transport públic com una de les principals reivindicacions de la ciutat davant del Govern. De fet, en l'última comissió bilateral entre les dues institucions també es va pactar que el departament de Territori adjudiqués la redacció del projecte constructiu de part de l'allargament de la L4, la groga, des de la Pau fins a l'intercanviador de la Sagrera.

Reordenar les parades de busos interurbans

Entre els acords als quals han arribat l'Ajuntament de Barcelona i la conselleria de Territori també hi ha el de formar un grup de treball específic per reordenar les parades de bus interurbà de la capital catalana, que actualment estan disperses per la ciutat. Collboni ha destacat que Barcelona necessita més de tres estacions d'autobusos, que són les que existeixen actualment (Fabra i Puig, estació del Nord i Sants) i ha assegurat que la reordenació del transport per carretera "és més fàcil que el ferroviari".

La consellera Paneque també ha destacat que la demanda en transport per carretera ha augmentat recentment entre un 30 i un 40% i que cal donar-hi resposta. En aquest sentit, ha assegurat que el grup es posarà a treballar "de forma immediata" per tenir una proposta llesta de cara al 2028, quan acaben les concessions de les empreses d'autobusos. "Aquest és l'horitzó –ha dit l'alcalde Collboni–. Ens calen estacions amb capacitat suficient i ben connectades amb les principals vies d'entrada i sortida de la ciutat, és a dir, amb la Diagonal, la Gran Via i l'avinguda Meridiana: és fonamental per tenir bons punts d'intercanvi modal i per descarbonitzar".

stats