El Govern relleva la directora de l'Incasòl per voler tirar endavant el projecte de pisos socials pactat amb Barcelona
Territori diu que ha acceptat la dimissió de Maria Sisternas, però ella assegura que l'han destituït
BarcelonaEl Govern ha rellevat aquest divendres la directora de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), Maria Sisternas, per la polèmica dels 637 pisos socials a Barcelona que el Govern va pactar amb l'Ajuntament i dels quals manté aturada la construcció. L’actual director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura, Agustí Serra, n’assumeix el càrrec a partir d’ara. El departament de Territori ha enviat un comunicat aquest vespre en què explica que el consell d'administració de l'Incasòl havia acceptat la dimissió que Sisternas va posar sobre la taula i per escrit fa una setmana si el departament no tirava endavant aquests habitatges. En conversa amb l'ARA, però, Sisternas assegura que en aquell missatge va demanar que es reconsiderés el pla o que consideressin la seva dimissió, però que mai no ha presentat cap carta.
A la pràctica, diu Sisternas, ha sigut un cessament que s'ha trobat sobre la taula aquest divendres en el consell d'administració de l'Incasòl. L'arquitecta diu que la destitució és per la "profunda discrepància" amb el projecte de construcció de 637 pisos socials a Barcelona que es va pactar amb l'Ajuntament a principis d'any. "Jo demanava tirar endavant els concursos arquitectònics que preveu el conveni signat per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona i que, després de vuit mesos de feina tècnica, estaven llestos per tirar endavant", afirma.
Des del departament de Territori asseguren que Sisternas va presentar la seva dimissió divendres passat condicionada a l'impuls dels pisos i que aquest divendres el consell d'administració de l'Incasòl l'ha acceptat. Per a Sisternas el motiu del cessament és la seva "voluntat d'executar els concursos que havien de garantir la disponibilitat de més habitatge a Barcelona". "Aquest projecte havia de ser la punta de llança de l'Incasòl, per rellançar-lo com la promotora pública de la Generalitat i recuperar velocitat de creuer després de molts anys sense produir habitatges", diu. Si fins a l'any 2008 l'Incasòl construïa 1.500 habitatges anualment, des de l'esclat de la bombolla immobiliària i fins al 2017 no se'n va fer cap.
Els pressupostos
El departament insisteix que com que els comptes no van tirar endavant, aquests habitatges s'havien de mantenir aturats, tal com ja van explicar a aquest diari fa una setmana. "El departament no iniciarà un procés com aquest sense tenir el finançament garantit”, asseguraven. Les mateixes fonts recorden que també van incloure el projecte en el decret de regulació del lloguer temporal, però que també va decaure al Parlament perquè el PSC no hi va donar suport.
Ara bé, Sisternas desvincula aquesta disponibilitat pressupostària del conveni signat amb Barcelona. "És legítim que políticament ara es consideri que no es pot tirar endavant el projecte: el moment és crític i comparteixo la decepció per la no aprovació dels pressupostos. Però no és perquè la feina no estigui feta o no hi hagi finançament. Els diners hi són", assegura. I afegeix: "És cert que calen més diners per fer habitatge, i que en el futur caldrà replantejar-se model de finançament de l'Incasòl, però en aquest cas l'excusa dels diners no serveix. Aquest programa estava a punt i es disposa d'una bossa de diners de fiances per fer front a la primera fase". És a dir, per donar el tret de sortida al projecte, que no suposaria abonar els 83 M€ en què està valorada tota la construcció.
De fet, el mateix departament admet que els últims 15 anys ha acumulat "pèrdues comptables" que han repercutit en els seus fons, però que les fiances permeten a l'Incasòl "continuar executant la majoria de les seves inversions". Ara bé, el gener del 2024 l'Incasòl va fer un informe en què "constatava" que el 2027 l’import net acumulat de les fiances no seria suficient per finançar tota aquesta inversió i es crearia "un desequilibri, un forat econòmic, de 61 milions d’euros". Fonts governamentals afirmen que s'havia d'impulsar un canvi legislatiu a través dels pressupostos d'aquest any. Això hauria aportat entre 80 i 90 milions d'euros d'ingressos per finançar aquests pisos.
"Agraeixo l'oportunitat d'haver servit al Govern i continuaré contribuint al dret a l'habitatge com pugui d'ara endavant. La inacció de l’administració té costos que la generació dels nostres fills no es pot permetre. Tant de bo en el futur es pugui reprendre [el projecte] i es pugui reproduir el model a altres ciutats de Catalunya", conclou Sisternas.
