El Govern manté aturats 637 pisos socials pactats amb Barcelona

BarcelonaEl Govern manté aturada la construcció de 637 pisos socials a Barcelona que va pactar amb l'Ajuntament a principis d'any. Tot i que el conveni signat entre les dues administracions establia que a mitjans d'abril s'havien de posar en marxa els concursos arquitectònics, l'executiu català encara no els ha convocat ni té previst fer-ho. L'argument, segons fonts oficials del departament de Territori, és que no pot fer-se perquè van caure els pressupostos. Fonts coneixedores del procediment, però, neguen a l'ARA aquest argument i subratllen que és qüestió de voluntat política.

El cas és feixuc, però podria analitzar-se gairebé com un capítol de Crims. Qui manté inerts aquests habitatges? La versió oficial de Territori és que els primers que els van condemnar van ser els comuns quan van tombar els pressupostos de la Generalitat per al 2024 que havien pactat ERC i el PSC. Aleshores, en una entrevista a El País, la consellera, Esther Capella, ja va dir que sense els comptes aquells 1.700 pisos no es podien fer. El motiu? Que la llei d'acompanyament lligada a aquells pressupostos incloïa una disposició que donava més capacitat d'inversió a l'Incasòl per poder construir els pisos previstos en el conveni.

Tot i el veredicte taxatiu de Capella, aquella disposició per donar més marge de maniobra a l'Incasòl va ressuscitar. El mateix executiu català la va incorporar poc abans de les eleccions catalanes dins del decret d'emergència per regular el lloguer de temporada. El decret, però, tampoc va superar el tràmit parlamentari. Amb els comuns votant-hi a favor, aquest cop van ser el vot contrari de Junts i l'abstenció del PSC –que governa a l'Ajuntament i és un dels signants del conveni– els que, teòricament, tornaven a signar l'epitafi de la disposició que havia de permetre construir com a mínim 637 pisos de lloguer social a Barcelona en cinc anys.

¿Però és realment imprescindible que s'aprovi aquesta disposició per continuar avançant en la construcció dels pisos? Per analitzar-ho cal tenir en compte que per construir habitatge públic l'Incasòl utilitza els diners que obté de les fiances que guarda en dipòsit. Fins ara la llei l'obliga a guardar sempre com a mínim el 10% d'aquests dipòsits per poder fer front, quan convingui, a les devolucions. La clàusula doblement tombada pel Parlament volia rebaixar aquest llindar fins al 5% per donar més liquiditat a l'ens amb l'objectiu que pugui invertir més en habitatge públic.

Això, sempre segons fonts oficials de Territori, havia de facilitar que l'Incasòl disposés dels diners necessaris per construir aquests 637 pisos en cinc anys. “El departament no iniciarà un procés com aquest sense tenir el finançament garantit”, subratllen les mateixes fonts, que remarquen que “era un pla vinculat a una modificació pressupostària”. Admeten, però, que un cop no ha prosperat aquesta modificació és una decisió “política” del Govern congelar el conveni.

Un cost de 83 milions d'euros

Per sustentar aquesta decisió política, des del departament de Territori s'apunta que sense ampliar el llindar d'inversió de l'Incasòl l'operació per construir 637 pisos a Barcelona podria deixar l'organisme “sense capacitat de dur a terme cap altra actuació”. Un cop més, fonts coneixedores d'aquest tipus de procediment en discrepen.

Quan es va presentar el conveni entre l'Ajuntament i la Generalitat, es va pressupostar que fer els 637 pisos previstos en la primera fase tindria un cost aproximat de 83 milions d'euros. Tanmateix, el cost del concurs arquitectònic ronda els 1,5 milions d'euros, dels quals només s'haurien d'abonar aquest curs uns 600.000 euros. El gruix de la inversió no es faria fins a l'inici de la construcció, que el calendari inicial preveia per al 2026, però que ara, amb el procés congelat, està en dubte. En concret, més enllà del concurs, la previsió era que el 2025 se sufragués la redacció dels projectes (prop de 3 milions d'euros), i que els tres anys següents es paguessin les obres a raó de 19, 40 i 29 milions d'euros, respectivament.

¿Té doncs l'Incasòl –recordem que es finança a través de les fiances dipositades pels llogaters– capacitat per fer front al cost del concurs? Sí. El mateix conveni signat fixa la partida d'on han de sortir: la que fa referència a les inversions en edificis i altres construccions per compte propi. Una partida que en els pressupostos del 2023 –vigents ara a través de la pròrroga– era de 39 milions d'euros i que es podria alterar amb una petita modificació pressupostària. A més, l'organisme compta amb romanents de tresoreria d'altres anys que finalment no es van gastar.

També cal tenir en compte que, tal com consta a l'estudi sobre la signatura d'aquest conveni que va fer el departament d'Economia –i que considera molt positiva l'operació davant la falta d'habitatge que hi ha al país–, la inversió de l'Incasòl es recuperarà amb els lloguers d'aquests pisos socials, que gestionarà el mateix ens duran els 75 anys que els podrà explotar. L'informe calcula uns ingressos estimats de gairebé 5 milions d'euros anuals en lloguers.

Fins i tot en el cas de mantenir que per fer el concurs és imprescindible rebaixar al 5% la disponibilitat de dipòsits obligatòria, el Govern podria, si ho volgués, fer un decret llei exclusivament per regular aquesta disposició. L'executiu ja ha fet servir en altres ocasions l'emergència habitacional com a argument per tirar endavant decrets d'aquesta mena, per la qual cosa tot i estar en funcions podria impulsar-lo per “garantir” l'aplicació d'un conveni ja signat.

L'Ajuntament reclama que el conveni tiri endavant

Tot i que ja han passat dos mesos des que s'haurien d'haver impulsat els concursos arquitectònics, l'Ajuntament tampoc ha demanat formalment al Govern que compleixi el conveni. En el seu moment l'alcalde, Jaume Collboni, va mostrar-se comprensiu amb l'argument de Capella i va carregar les tintes contra els comuns per haver tombat els pressupostos de la Generalitat. Tanmateix, l'Ajuntament sí que ha continuat amb la seva part de la feina prevista al conveni i la seva àrea de Patrimoni continua treballant per completar la cessió dels 11 solars on s'han de construir aquests 637 pisos.

Consultades per l'ARA, fonts municipals subratllen la necessitat que la Generalitat construeixi habitatge públic a Barcelona. “Volem que el conveni amb l'Incasòl tiri endavant i volem que el nou Govern l'entomi immediatament quan es constitueixi”, apunten.

L'objectiu és arribar als 1.700 habitatges

La no convocatòria del concurs arquitectònic suposa de moment retardar el calendari. Sense resoldre els concursos, els arquitectes –que estan pendents d'aquesta convocatòria– no poden començar a treballar en els projectes i, per tant, l'inici de l'obra també s'ajorna. De manera que perilla l'objectiu de tenir aquests pisos llestos en cinc anys.

Els 637 pisos formen part del primer tram del conveni signat entre la Generalitat i l'Ajuntament, vigent des de mitjans de gener. Davant la dificultat per construir habitatge a Barcelona, el consistori va pactar amb l'executiu català cedir-li de moment 11 parcel·les municipals als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc (vegeu el mapa de més amunt). En una segona fase encara per concretar, es preveu la cessió de més solars que permetin la construcció de prop de 1.100 pisos més que se sumarien a aquests 637.