La Generalitat destinarà 120 milions d'euros a fer habitatge públic a Barcelona
Pacten també poder ampliar el recàrrec de la taxa turística fins als vuit euros i impulsar la connexió de la L4 amb la Sagrera
BarcelonaA les portes de la manifestació d'aquest dissabte per l'habitatge, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han tancat aquest divendres una bateria d'acords que, entre d'altres, vol accelerar l'ampliació del parc públic de pisos. En una reunió de la comissió mixta, les dues administracions han pactat tres mesures per les quals la Generalitat aportarà 120 milions d'euros per a la construcció d'habitatge públic a la capital catalana.
Aquests diners, que estan pendents de l'aprovació del pressupost de la Generalitat, arribaran a través de diverses vies. Totes dues administracions s'han compromès a signar un conveni en els pròxims tres mesos mitjançant el qual la Generalitat aportarà 22 milions d'euros per cofinançar la construcció de 1.151 habitatges assequibles a la ciutat per part de l'Institut Municipal de l'Habitatge (IMHAB) abans del 2027.
Així doncs, aquests pisos, que l'IMHAB ja tenia previst desenvolupar, rebran un impuls econòmic destacat des de l'altra banda de la plaça Sant Jaume. Entre els projectes que se'n poden beneficiar hi ha, per exemple, el solar del barri del Fort Pienc que hi ha al costat del Bingo Billares a la Gran Via -i que també inclourà un Centre d'Atenció Primària-, alguns solars de la pròxima fase de transformació del Bon Pastor i una promoció de les que s'han de fer a les Casernes de Sant Andreu.
La partida més important, però, té a veure amb el conveni que van signar l'Incasòl i l'Ajuntament ara fa un any i pel qual Barcelona cedia solars a la Generalitat perquè hi construís habitatge públic. La Generalitat s'ha compromès a aportar 88 milions d'euros per al finançament de la primera fase d'aquell conveni, que preveu construir 637 pisos en 11 solars, de manera que no s'hagin de finançar amb les fiances de l'Incasòl com estava previst fins ara.
Entre els acords en habitatge signats aquest divendres també hi ha el compromís de la Generalitat d'adquirir per una xifra pròxima als 10 milions d'euros les quatre finques que van ser objecte de subhasta per part de l'Hospital Clínic i que encara no tenien comprador. L'altre bloc, l'únic que sí que va rebre una oferta, se'l quedarà finalment l'Ajuntament de Barcelona, que va anunciar que abans d'acabar l'any exercirà el dret de tempteig per quedar-se'l.
Tots dos governs han pactat també una declaració en defensa de l'habitatge en què, entre altres aspectes, es comprometen a impulsar les mesures legals que siguin oportunes per tal d’assegurar i blindar jurídicament la decisió municipal d’eliminar tots els pisos turístics el 2028. També subratllen la necessitat de regular el lloguer de temporada amb una norma eficaç que garanteixi la necessària seguretat jurídica. Per acabar, es comprometen a impulsar el desplegament organitzatiu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
Després de la reunió, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, han destacat "la complicitat màxima" entre les dues administracions. "Ha sigut la comissió bilateral de l'última dècada que ha estat capaç d’arribar a un nombre més alt d’acords i més rellevants", ha dit Dalmau.
Taxa turística i metro
Entre els acords signats aquest divendres per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona també hi ha un compromís per modificar la taxa turística. L'objectiu és que Barcelona pugui apujar el seu recàrrec –la part que recapta íntegrament i que pot destinar a sufragar despeses no directament relacionades amb el turisme– des dels 4 euros actuals fins a un màxim de 8. Aquesta era una de les peticions que va fer Esquerra al govern de Jaume Collboni per permetre-li tramitar les ordenances fiscals.
El conseller de la Presidència ha explicat que aquest canvi de la llei que regula la taxa turística es vol fer a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos. De manera que, per tal que pugui tirar endavant, caldrà abans que ERC i els comuns votin a favor dels comptes de la Generalitat al Parlament. L'alcalde, Jaume Collboni, ha subratllat que ampliar el topall fins als 8 euros no vol dir forçosament haver-lo d'esgotar.
Els dos executius han pactat també accelerar el prolongament de la línia L4 del metro perquè arribi des de la Pau fins a l'estació de La Sagrera. L'objectiu és tenir adjudicat abans d'acabar l'any el projecte executiu d'aquesta obra, que ha de fomentar la intermodalitat, ja que connectarà la L4 amb la L1, la L5, la L9, Rodalies i la futura estació d'alta velocitat.
En el camp del transport públic, les dues administracions s'han compromès també a fer front comú per reclamar al govern espanyol que converteixi en estructurals les aportacions actuals de 149 milions d'euros per al transport públic mentre no s'aprova la nova llei de mobilitat sostenible.
Les inversions previstes per la Generalitat a la ciutat de Barcelona també inclouen 15 milions d'euros per als equipaments de la segona fase de l'ampliació de l'Hospital del Mar, així com la promoció de la licitació de la primera fase de les obres per a les noves instal·lacions de consultes externes i altres serveis ambulatoris a l'Hospital Vall d'Hebron.