El futur Montjuïc pren forma
El centenari de l’Exposició Internacional del 1929 impulsa la transformació de la muntanya
BarcelonaFa anys que Barcelona té entre cella i cella la reforma de la muntanya de Montjuïc, i la commemoració del centenari de l’Exposició Internacional del 1929 és l’espurna que l’ha de fer possible. La presentació aquesta setmana del concurs arquitectònic que haurà d’escollir els encarregats de dissenyar els diferents espais de la futura Fira de Barcelona serà el tret de sortida d’uns canvis que han d’anar molt més enllà del recinte firal i reformular la muntanya sencera.
¿Però com serà el futur Montjuïc? Si es compleixen els plans, la seva fotografia final s’hauria d’assemblar bastant a aquesta: més enllà d’una Fira renovada, hi hauria d’haver un nou minibarri amb 500 habitatges públics; un nou centre d’atenció primària (CAP); un centre assistencial per a gent gran; una nova biblioteca, i un nou espai per al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Tot plegat de la mà d’una renovació de la trama urbana que hauria de pacificar l’avinguda Maria Cristina i millorar la connexió dels barris del Poble-sec i la Font de la Guatlla.
Tal com va explicar l’alcalde, Jaume Collboni, aquest dilluns, els barcelonins percebran la primera part d’aquesta transformació a la Fira. Entre el 2026 i el 2029 es construirà el nou Palau Multifuncional –una instal·lació de 19.500 m² d’exposició firal repartits en dos pisos i que s’instal·larà on ara hi ha el Palau 4 i el Palau de Congressos–; es farà un nou Palau de Congressos al Palau d’Alfons XIII, i es transformarà el Palau del Vestit en un hub d’innovació. Per a una segona fase, un cop s’hagi superat ja el centenari de l’Exposició Internacional, quedarà la transformació del Pavelló de la Metal·lúrgia i del Palau de les Comunicacions.
Aquest primer tram de la reforma de la Fira suposarà una inversió de 255 milions d’euros, als quals cal afegir els 35 milions que costarà urbanitzar l’entorn de l’espai firal. Una remodelació que inclou la pacificació de l’avinguda Maria Cristina, l’allargament del carrer de la Guàrdia Urbana des de l’avinguda Rius i Taulet fins al Paral·lel i la creació d’una nova via on ara hi ha la plaça de l’Univers que uneixi el carrer Lleida amb l’avinguda Maria Cristina i que, més endavant, continuï fins al barri de la Font de la Guatlla.
Perquè una de les claus del futur Montjuïc implica trencar les fronteres que han contribuït a fer que la ciutat visqui d’esquena a la muntanya. I en això hi hauran de jugar un paper determinant els 500 habitatges públics que es construiran al terreny que ara ocupa el Pavelló 2 de la Fira, que fa cantonada entre el carrer Lleida i l’Avinguda Paral·lel i que estarà encerclat també pel nou tram del carrer de la Guàrdia Urbana. Un nou barri que, segons el pla aprovat per l’anterior govern d’Ada Colau, hauria de comptar també amb un nou CAP per als veïns del Poble-sec i amb un centre per a gent gran i per a persones amb diversitat funcional. El calendari de tota aquesta reforma encara està en l’aire, però des de l’Ajuntament de Barcelona s’apunta que s’anirà fent de manera compassada amb la reforma de la Fira.
També ha d’ajudar a trencar la frontera amb la muntanya la pacificació de l’avinguda Maria Cristina i la renovació de la plaça Carles Buïgas –la de la Font Màgica–, d’on haurà d’acabar desapareixent el Pavelló Italià –construït irregularment sobre zona verda– per donar lloc a una gran esplanada que vagi des del Pavelló Mies van der Rohe fins a l’edifici de la Guàrdia Urbana. Una plaça que haurien de contribuir a dinamitzar tant el nou Palau de Congressos com la futura ampliació del MNAC al pavelló de Victòria Eugènia, que es vol tenir enllestida també per al 2029.
Equipaments pendents
En l’horitzó dels canvis a Montjuïc –que Collboni va pronosticar dilluns que s’ha de convertir en un gran “parc central metropolità vinculat a la cultura”– hi ha també dos equipaments emblemàtics com ara la Casa de la Premsa i el Palau d’Esports. En el cas del primer, el projecte està avançat i ja està clar que acollirà la nova biblioteca de Poble-sec, si bé el calendari és incert. Tot i que, tal com va explicar l’ARA, el consistori dubta que pugui estar en funcionament el 2029, aquesta setmana la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, es va comprometre amb els veïns a fer el possible per avançar-ne l’estrena.
Més incert és el futur del Palau d’Esports. L’Ajuntament fa anys que treballa per recuperar-lo, però l’alta inversió necessària per posar-lo al dia és dissuasiva. L’espai, en franca degradació ara mateix, és cobejat tant per les entitats esportives del Poble-sec com pel sector de la música en directe, que fa temps que demana equipaments amb una capacitat a mig camí entre el Palau Sant Jordi i sales més petites com Apolo o Razzmatazz. Per a més endavant quedaran el debat sobre l’ús de l’Estadi Olímpic un cop el Futbol Club Barcelona torni al Camp Nou i un altre aspecte clau si realment es vol fer que els barcelonins es facin seva la muntanya de Montjuïc: facilitar-hi l’accés amb transport públic.