Fins a 774 pisos turístics es van colar per l'escletxa oberta a Barcelona
L'equip de Colau diu que ha engegat el procés per revocar 334 d'aquests permisos i demana contundència al futur alcalde
BarcelonaEl degoteig de sentències que obliguen l'Ajuntament de Barcelona a admetre noves llicències de pisos turístics ja té un recompte tancat. I la xifra no és menor: fins a 774 pisos haurien d'obtenir el permís per funcionar com a apartaments turístics tot i que aquesta és una activitat blindada a la ciutat. El govern en funcions d'Ada Colau assegura que, durant l'últim mes i mig, ha estat recopilant la informació sobre aquestes sentències, perquè no eren unes dades que estiguessin centralitzades. I ara, a les portes del canvi d'etapa al consistori, ja té la radiografia completa dels pisos turístics que hauran entrat per l'escletxa que es va obrir el 2019, quan la justícia va tombar la regulació d'establiments turístics de la ciutat. D'aquestes 774 possibles noves llicències, n'hi ha 334 que es podrien deixar sense efecte (gairebé la meitat), segons l'encara tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que explica a l'ARA que ja han engegat els tràmits per fer-ho aplicant la llei de facilitació de l'activitat econòmica. Per poder revertir els permisos per aquesta via s'ha de demostrar que els pisos tenen contractes de lloguer vigents i que, per tant, no han començat l'activitat turística en els últims tres mesos. Però, en canvi, no hi ha res a fer en el cas dels altres 440 nous apartaments turístics i l'Ajuntament assegura que ja ha començat la tramitació administrativa per donar-los d'alta al cens.
"En aquests casos, el que cal és que la Generalitat aprovi un canvi legislatiu que habiliti els ajuntaments a donar de baixa llicències, sobretot quan són pisos turístics a escales de veïns. No té cap sentit que les llicències siguin de per vida", defensa Sanz, que insisteix que això s'hauria de fer sense pagar indemnitzacions i només a canvi de tres anys més d'activitat, que és la proposta dels comuns. La fins ara responsable de l'àrea d'Urbanisme demana al futur govern de Barcelona (previsiblement, el que estan pactant Xavier Trias i Ernest Maragall) que sigui "contundent" reivindicant aquest canvi i que completi els processos per denegar les 334 llicències que diu que es podrien anul·lar.
Aquest paquet inclou els 89 habitatges del macrobloc de 120 pisos del carrer Tarragona (el que va fer encendre les alarmes sobre la problemàtica). Són els pisos on s'ha pogut demostrar que hi ha veïns, mentre que 31 pisos del mateix edifici, en canvi, sí que quedaran recomptats com a turístics. L'Ajuntament diu que ja ha tancat el procés per poder revocar aquestes 89 llicències, després de les al·legacions presentades per la propietat, que encara té un mes per presentar recurs d'alçada. I, per tant, serà ja el nou govern el que ho haurà d'entomar. Per ara, els 120 pisos consten a la web municipal com a turístics.
La mateixa propietat
Quan l'ARA va consultar el Registre de Turisme de Catalunya, el mes passat, ja s'hi reflectien 209 altes des del 2021 i llavors encara no s'hi feien constar habitatges, com els de la plaça santa Madrona del Poble-sec, que ja tenien confirmada la sentència. I la xifra ha anat a l'alça des de llavors. Aquella radiografia també evidenciava que la immobiliària Gallardo, que és la propietària del gran bloc del carrer Tarragona, acaparava un percentatge important de les noves altes. A més del bloc que va fer encendre les alarmes, també havien demanat llicències turístiques, com a mínim, en un bloc del carrer del Putxet, un del carrer Muntaner i un del carrer Castanyer, on els veïns no tenien ni idea de res. El consistori no detalla, per ara, les adreces on consten les llicències que estaran obligats a concedir. Gallardo en tenia 152 de concedides ja en aquell primer recompte.
L'escletxa del 2019
La patata calenta dels nous pisos turístics ve de l'escletxa que es va obrir en la regulació d'establiments turístics de Barcelona (el Peuat) quan el 2019 el TSJC el va declarar nul. Aprofitant l'impàs en què es recorria contra la sentència –que l'Ajuntament insisteix que encara no era ferma– i es feia una nova versió del pla, alguns propietaris van presentar una munió de declaracions responsables d'inici d'activitat turística (unes 2.000, segons va avançar l'ARA). I l'Ajuntament les va denegar considerant que el Peuat encara era vigent. Però alguns d'aquells propietaris van portar la decisió als tribunals i aquests són els que ara han rebut sentències que, en la majoria dels casos, els són favorables. El resultat és que el consistori ja sap segur que haurà de dir que sí a 440 nous apartaments i que en té 334 més sota la lupa per intentar revocar les llicències. En total, 774 llicències que han entrat per la porta del darrere.