Adeu a les cabines de la Rambla: pròxima parada, passeig de Gràcia
Telefónica retira progressivament els més de 360 telèfons públics que manté a Barcelona, ja sense cap ús i la majoria vandalitzats
BarcelonaAls carrers de Barcelona hi ha encara unes 360 cabines de telèfon, però que ningú no s'enganyi: no són telèfons que puguin ajudar algú el dia que es descuida el mòbil a casa i necessita avisar un conegut (si en recorda el número). Són només un moble ja abandonat que continua fixat a terra, però cap té línia des de fa temps. Moltes ja tenen l'auricular arrencat i la majoria estan plenes de pintades, tenen parts trencades i monedes embussant l'orifici que algun dia les va fer funcionar. Des de l'1 de gener d'aquest any Telefónica ja no té l'obligació de donar servei a aquests telèfons i els està desmantellant de forma progressiva. És la llei de l'oferta i la demanda perquè, segons dades de la companyia, les 14.824 cabines que tenia repartides per l'Estat a finals del 2020 registraven, de mitjana, 0,17 trucades al dia. Un ús anecdòtic: una trucada a la setmana. I una disposició transitòria de l'avantprojecte de la llei general de Telecomunicacions, que va entrar en vigor aquest estiu, ja recollia la fi de l'obligació de prestar aquest servei. L'última adjudicació es va produir el desembre del 2019, i el contracte expirava el 31 de desembre del 2021. El ritme de la retirada, però, no és tan ràpid com voldrien veïns i ajuntaments, farts de conviure amb el que un dia van ser telèfons i ara són elements plens de pintades que ocupen espai públic.
El cas paradigmàtic és el de la Rambla, on veïns i comerciants fa anys que reivindiquen l'inici d'una reforma que no ha començat fins ara. L'Associació Amics de la Rambla ja va posar el focus, el 2020, en la presència d'estructures de cabina (les de peu i no les que queden tancada amb portes) obstaculitzant el pas en una via molt saturada. Recordaven que el pla d'ordenació que es va aprovar el 2016 fixava que dels 25 suports telefònics que hi havia a tot l'àmbit n'havien de quedar només nou. I, finalment, aquest dilluns a la nit començat la retirada de les onze que encara continuaven a la Rambla. Totes, pintades i sense cap ús. Es farà de forma exprés.
La previsió, com ha pogut saber l'ARA, és que ahir es retiressin ja les tres que hi ha a la part de baix, que és per on han començat les obres de l'esperada reforma, i que dijous ja no en quedi cap. Les 11 han d'anar fora. És una de les reivindicacions que ha fet el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, a Telefónica. Al conjunt del districte n'hi ha 44 per retirar, però el procés es considera prioritari a la Rambla.
Telefónica no dona dades de quin és el calendari previst per a la retirada dels 365 mobles de cabina que es calcula que encara hi ha a la ciutat, però fonts coneixedores del procés detallen a aquest diari que, després de la Rambla, s'actuarà de forma global sobre el passeig de Gràcia per deixar-lo, també, net de telèfons vandalitzats. I que la resta aniran marxant de manera progressiva. No hi ha una data fixada per poder declarar que ja no queden estructures del que van ser els telèfons públics de pagament a Barcelona, on les primeres 16 cabines van arribar el 1966. Les més antigues només permetien fer trucades urbanes i funcionaven amb fitxes i, a partir del 1974, ja servien per a trucades interurbanes i funcionaven amb monedes.
La seva presència va créixer de manera exponencial als carrers de les ciutats. I el 2011 un decret llei fixava que en les poblacions de més de 1.000 habitants hi havia d'haver com a mínim una cabina i una d'addicional per cada 3.000 habitants (més de 500 a Barcelona) per garantir que tothom hi tenia accés. A finals del 2021, ja se'n comptaven només 457 a la capital catalana. I ja no hi havia cap obligació legal de garantir que tenien línia. "Ara estem duent a terme un pla ordenat de desmantellament de les cabines", expliquen des de la companyia.
Una cabina-biblioteca
La ciutat ja va fer ressuscitar, per Sant Jordi d'aquest any, la que havia sigut la seva última cabina de les que quedaven tancades amb portes. Aquestes sí que ja han desaparegut dels carrers. Però en queda una, la que va ser l'última, la del carrer Lledoner (la 8595-A), al barri de Sant Genís dels Agudells, que, després d'una campanya veïnal, s'ha reconvertit en un punt d'intercanvi de llibres amb wifi i s'ha situat a la plaça Meguidó. La bibliocabina va ser vandalitzada i va quedar momentàniament fora de servei poc després d'inaugurar-se però continua funcionant. La llei de telecomunicacions ja recull que els telèfons públics de pagament es podran reconvertir en punts de connexió a internet, telèfons d'emergències o punts de recollida de paquets. A Andalusia s'han posat en marxa projectes pilot perquè funcionin com a punts de recàrrega de mòbils o d'informació turística.
Fins a finals del 2021, Telefónica estava obligada a mantenir les cabines operatives després que el concurs convocat pel ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital quedés desert el 2019, com ha passat els últims anys perquè no hi ha cap operador que litigi per aquest servei, com remarquen fonts de la companyia. Aquesta adjudicació va expirar el 31 de desembre de 2021 i, des de llavors, l'empresa ja no està obligada a garantir que aquests telèfons funcionin. Aquesta data marca el principi de la fi de les cabines al conjunt de l'Estat després que ja el 2006 a Espanya hi hagués més línies de telèfon mòbil registrades que habitants. La telefonia mòbil ha escombrat les cabines.