"La festa major és guarnir, fer volar la imaginació i retrobar-se amb els veïns i els amics"

BarcelonaTot i que la pandèmia no va poder aturar del tot la festa major de Gràcia, aquest any les festes retroben el seu sentit. És divendres i les comissions s'han apropiat dels respectius carrers que, després de dos anys, poden tornar a lluir com agrada als seus veïns. Els guarnits tornen a envair les voreres i els portals, i ja no cal patir per les distàncies o la mascareta sanitària. El marge per tenir la decoració enllestida s'escurça –fins a les vuit del matí de dilluns, que és quan comencen les festes–, però la il·lusió que desprèn el retorn a la normalitat i tornar a treballar com una família es respira per tota la Vila.

"Per a nosaltres la festa major és guarnir. Poder fer volar la imaginació, retrobar-nos amb els veïns i els amics... Tornar a la normalitat representa que continuem sent com érem", explica Susanna Font, del carrer Verdi. El Quixot agafa forma en aquest carrer emblemàtic, i tant els veïns com els turistes observen amb curiositat el procés de creació. Els graciencs i gracienques presumeixen de ser una petita gran família, i amb raó: els joves treballen braç a braç amb els més veterans. És igual de quina tasca es tracti, l'ambient de fraternitat es pot apreciar en cada carrer on les comissions decoren. Ni la humida calor que viu Barcelona aquest estiu atura una de les activitats que és l'essència de la festa major.

Tal com va avançar la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Lina López, malgrat el retorn de la normalitat en bastants carrers, es nota que les comissions han perdut gent. Així ho corrobora Laia Déu, una de les encarregades de guarnir la plaça de la Vila de Gràcia, on han de fer al voltant de 400.000 nusos per decorar 521 metres quadrats. Tot i això, quan s'acosten les dates clau, l'interès creix inevitablement: "Hi ha hagut bastant jovent que no ha vingut [a les comissions] durant l'any, però aquests últims dies sí que estan venint. Ha sigut una feina d'anar intentant que vingués la gent, però d'una manera o l'altra s'acaba fent". Curiosament, la falta de recursos humans per decorar contrasta amb els voltants de la plaça. Les taules de les terrasses dels bars estan plenes, un fet lògic davant un temps que convida a prendre qualsevol beguda freda.

Els guarnits s'acabaran fent, com també el concurs per seleccionar quin és el millor de l'edició d'aquest any. Hi ha carrers que en són més partidaris que d'altres, però generalment la sensació és la mateixa: independentment de qui guanyi, el premi de veritat és acabar la decoració a temps i gaudir del resultat final. "Entre els festers i les festeres tenim molt de respecte. Col·laborem entre nosaltres, si a algú li falta material ens mobilitzem de seguida. Contribuïm entre tots i tothom té un respecte molt gran pel que fa a la resta", explica Mari Márquez, de la comissió de la Fraternitat de Dalt. Confessa que al seu carrer no són massa competitius i que és el reconeixement del treball entre els veïns i les veïnes el que fa xarxa.

Precisament aquest respecte entre les comissions i els carrers és el que els veïns volen veure per part dels visitants. "Ens fa una mica de por, perquè no ens volem cremar", diu Kepa Uharte, del carrer Mozart, sobre el més que probable retorn de les aglomeracions a la festa major. Els graciencs i gracienques afirmen que, de la mateixa manera que les seves festes estan obertes a tothom, volen comprensió. Tant pels guarnits com per la necessitat de civisme, especialment durant la nit.