El factor Colau impacta en els plans de Collboni

BarcelonaFa més de sis mesos que Ada Colau va deixar de ser alcaldessa de Barcelona, però el seu nom continua condicionant la governabilitat de la ciutat. Després de perdre unes eleccions que van ser en bona part un plebiscit sobre la seva figura i de fer alcalde Jaume Collboni a l’últim minut, tothom donava per fet que el camí de la líder dels comuns a l’Ajuntament de la capital catalana estava a punt d’arribar al seu final. Dissabte, però, va descartar marxar a Europa, com s’havia especulat, i va anunciar que la seva prioritat era quedar-se a Barcelona. Unes paraules que han impactat sobre els plans de Collboni, que tot just aquesta setmana encara la fase decisiva per decidir amb qui vol governar.

Ja feia setmanes que la incertesa al voltant del futur de Colau inquietava Collboni, que fins i tot havia sondejat en privat persones d’altres partits per treure’n l’aigua clara. La resposta li va donar dissabte la mateixa Colau a través dels micròfons de Catalunya Ràdio, i la primera reacció entre les files del PSC va ser llegir la continuïtat de Colau a l’Ajuntament com un factor que perjudica més que no ajuda a la configuració d’un govern progressista a la ciutat com el que planteja en públic Collboni. D’entrada, perquè la relació entre tots dos no és la millor després de la marxa abrupta de l’ara alcalde de l’anterior govern abans de la precampanya, quan es va acomiadar de Colau per WhatsApp. Després, perquè tornar a compartir govern amb la líder dels comuns té alguns inconvenients per a Collboni, que no vol lideratges que li facin ombra a l’executiu municipal i que té sectors de la ciutat que li demanen una vegada i una altra que trenqui amb el llegat de la seva predecessora. Dijous tots dos es veuran les cares en una reunió decisiva per al futur del govern de la ciutat.

El pes del moviment de Colau en el dia a dia del consistori es va poder veure ahir a l’Ajuntament, en les tradicionals rodes de premsa dels grups abans de les comissions municipals. Tots i cadascun dels grups van fer al·lusió al nou escenari. Alguns considerant-ho una bona notícia –la portaveu de Barcelona en Comú al consistori, Janet Sanz, va defensar que les paraules de Colau haurien “d’accelerar i facilitar encara més” l’articulació d’un govern progressista–, i d’altres com Junts o el PP avisant Collboni que seria un “error” comptar de nou amb Colau com a sòcia.

La balança de Collboni

L’última paraula, però, la té Collboni. El dirigent socialista s’ha compromès a tenir nou govern i pressupostos a la primavera, cosa que l’obliga a moure peça aviat. Dijous es veurà amb Colau i és probable que pròximament també es vegi amb Xavier Trias (Junts) i fins i tot amb Elisenda Alamany (ERC). A partir d’aquí la negociació s’hauria d’accelerar. En la balança de l’alcalde hi pesen diversos factors. La relació amb els comuns no és bona –entre les files socialistes va coure la votació de l’últim ple de l’any en què es va acusar Collboni d’inacció– però l’escenari de tenir a Colau com a cap de l’oposició tot el mandat tampoc agrada. Pel que fa a Junts, les converses avancen amb més agilitat i la sintonia amb Xavier Trias és bona, però al PSC preocupa la fiabilitat de Junts com a soci un cop Trias marxi, sobretot tenint en compte que els juntaires –amb un regidor més que Collboni– tindrien majoria al govern. El que es va veure la setmana passada al Congrés amb els decrets socials de Pedro Sánchez tampoc ha contribuït a apuntalar la confiança en els de Puigdemont.

En la recambra queda una tercera opció: el pacte només amb ERC. Socialistes i republicans no sumen per si sols –tindrien 15 regidors, lluny dels 21 que marquen la majoria–, però pactar amb els d’Alamany serviria a Collboni per trencar la imatge de soledat actual sense tancar-li la porta a acords puntuals tant amb Junts com amb els comuns. Les reunions d’aquesta setmana haurien d’aclarir un escenari que, ara per ara, continua obert.