'Expats': així són els nouvinguts que estan transformant Barcelona

BarcelonaL'Erin Garnett ha triat ella mateixa el lloc de l'entrevista: "T'esperaré a El 19, és un lloc on fan bagels boníssims", em diu a través d'un missatge de text. Quan hi arribo ja n'ha triat un i em rep amb un somriure d'orella a orella. "Els enyoro tant, els bagels!", confessa. Per als no avesats a la gastronomia nord-americana, els bagels són panets rodons, en forma de dònut, que es tallen per la meitat i es farceixen, com un entrepà, amb dolç o salat. En mengen sovint per esmorzar o per fer un d'aquests "esmorzars dinar" que anomenen brunch. Ella és, efectivament, nord-americana i el seu marit, el Mario Fernández, mexicà. Tenen 39 i 38 anys i fa un any i tres mesos que viuen a Barcelona. S'hi van traslladar amb la filla, la Camille, que aleshores encara no tenia ni un any. "Fer una mudança a un altre país amb un bebè és una autèntica bogeria, però quan al Mario li van oferir l'oportunitat de venir a treballar a Barcelona no vam poder dir que no: és una de les ciutats més boniques del món!"

El Mario treballa per al Servei d'Afers Estrangers del govern mexicà i l'Erin és consultora empresarial i treballa per compte propi i de manera remota amb clients de tot el món. Les seves feines els han dut a viure en uns quants llocs abans d'aterrar a Barcelona. "L'últim destí va ser l'Azerbaidjan, on vam estar-hi cinc anys", explica. Quan van decidir tenir fills van tornar als Estats Units, però en menys de dotze mesos ja tornaven a estar en ruta cap a Barcelona i, de moment, sense data final.

La família de l'Erin és un clar exemple de l'anomenat fenomen dels expats o expatriats. Es tracta, al cap i a la fi, d'immigrants, però amb la particularitat que venen amb un nivell socioeconòmic (i, en definitiva, uns sous) sovint molt més alts que la mitjana catalana o espanyola. S'hi traslladen per feina, per estudis o, simplement, buscant un canvi de vida. Com l'Erin i el Mario, es calcula que a Barcelona s'hi han instal·lat unes 100.000 persones provinents de països desenvolupats (del nord), segons les estadístiques de població estrangera del mateix Ajuntament.

La capacitat d'atracció de la capital ha fet que aquesta mena d'immigració s'hagi disparat els últims anys i, de retruc, el nombre de comerços, negocis i restaurants especialitzats en aquesta comunitat, en detriment dels negocis de barri de tota la vida. Al mateix temps, els famosos coworks -despatxos compartits i amb tota mena de comoditats per treballar- han anat guanyant espai a la ciutat com a forma de relacionar-se i fer networking.

Però, qui són els expats? Què busquen a Barcelona i, sobretot, com es relacionen amb la ciutat i la resta de veïns? Està quantificat el seu impacte econòmic i social? Actualment, encara no hi ha gaires dades sobre aquesta comunitat. De fet, a les estadístiques oficials s'inclouen dins les dades de població estrangera general, sense distincions. Tot i això, l'Ajuntament de Barcelona ja fa un parell d'anys que ha obert el que s'anomena l'International Welcome Desk, un servei únic al sud d'Europa que el mateix consistori defineix com una "potent finestreta única per al conjunt de professionals internacionals que arriben a Barcelona". Hi troben informació sobre la manera d'establir-se a la ciutat, assessorament i tramitació d'alguns procediments clau. En aquest curt temps les consultes en aquesta oficina s'han disparat un 87% i fins al desembre de l'any passat havien atès persones de fins a 93 nacionalitats.

Joves, blancs i altament qualificats

El 96% dels immigrants que van demanar ajuda en aquesta superfinestreta tenien estudis universitaris, postuniversitaris o de doctorat. I vuit de cada deu eren menors de 40 anys. Més de la meitat venien de fora de la Unió Europea i les principals procedències són Itàlia, França, Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit i Colòmbia. Un de cada quatre venia per ocupar un alt càrrec a Barcelona i un 20% amb la intenció d'emprendre.

Les dades coincideixen amb les estimacions de l'associació no lucrativa Tech Barcelona, que treballa per reforçar la ciutat com a referent en el panorama digital, un dels sectors que millor té comptabilitzats els expats, perquè n'aplega molts. Segons aquest organisme, a la ciutat hi ha unes 2.000 start-ups i la meitat dels treballadors del sector digital que s'han incorporat durant l'últim any són estrangers (uns 3.300 professionals el 2022 i més de 14.000 des del 2018).

El que més valoren els expats de Barcelona és que és una ciutat ben connectada internacionalment, amb una bona xarxa de transport públic, que els permet moure's fàcilment sense cotxe i amb bons recursos relacionats amb l'oci, com l'esport i la cultura. Per contra, els indicadors que generen més insatisfacció són la situació política, els processos administratius -que qualifiquen de "lents i enrevessats"- i el nivell salarial, que qualifiquen de poc competitiu. Ho revela l'últim International Talent Monitor fet per Barcelona Global. Uns indicadors que la Lia Mashaka, expat i emprenedora que fa set anys que viu a Barcelona, coneix molt bé.

"Poder anar a tot arreu de la ciutat amb transport públic és un luxe impensable per a molts nord-americans, que es passen el dia sencer al cotxe", explica aquesta mare de família i cofundadora de BCN-Life. Ella i el seu marit van decidir muntar una empresa que ajuda altres estrangers a instal·lar-se a Barcelona. És un dels molts negocis que han sorgit a la ciutat pensats exclusivament per als expats: "Els acompanyem i ajudem en tot: des de fer tràmits fins a trobar casa, escola per als fills o un lloc per fer esport". Mashaka afegeix més pros i contres de mudar-se a Barcelona: "A alguns els costa molt el tema de la llengua; directament desconeixen que venen a una part d'Espanya que té la seva pròpia llengua, cultura i tradicions, i nosaltres intentem fer-hi molt d'èmfasi perquè creiem que és una part important que cal respectar". "Tot i que és veritat -admet a continuació- que cada vegada més pots viure a Barcelona només en anglès".

Un xoc cultural que agrada

"Nosaltres ens hem trobat que tothom és molt agradable i hospitalari, però tot i així costa conèixer gent perquè, culturalment, els locals ja teniu feta una bona xarxa d'amics i de família a prop, i això sol ser un cercle molt tancat o íntim", explica l'Erin. Per a ella i el Mario la integració és un punt important, sobretot pel que fa a l'educació de la seva filla. "El primer any vam optar per buscar una cangur perquè el sistema d'inscripció escolar ens superava, no enteníem res; però aquest any ja hem intentat entrar en una escola bressol pública perquè creiem que és la millor manera d'integrar-la i conèixer famílies", argumenta. Però els ha passat com a moltes famílies locals: "Ens n'hem quedat fora, per falta de places". Per a ells, això no ha estat cap daltabaix. L'han inscrit en una escola bressol privada trilingüe. "És una escola preciosa i ens costa 750 euros al mes. Als Estats Units, no trobaríem res per menys de 1.900 euros al mes i t'asseguro que serien llocs on no voldria portar la meva filla, l'escola d'aquí és molt millor", admet l'Erin. Però el seu cas no és el més comú.

Segons Barcelona Global, el 40% dels expats porten els fills a una escola internacional, respecte al 19% que trien el sistema públic català. Mashaka, de BCN-Life, explica per què: "De vegades el que busquen és que els fills tinguin el mínim canvi o xoc possible i si tenen clar que l'estada a Barcelona és temporal, i que els nens aniran a la universitat als seus països d'origen, busquen escoles internacionals on se'ls mantingui el currículum escolar".

I, més enllà de les dades, hi ha les percepcions -les bones i les dolentes- que atrapen els expats a la ciutat. "Em fascina com de seriosament us preneu aquí el descans", admet l'Erin amb admiració. Que tot tanqui el diumenge o que a l'agost la capital quedi deserta són aspectes que els fascinen i els incomoden alhora. "En molts països es viu per treballar i aquí, en canvi, treballeu per viure", coincideix la Lia Mashaka, que afegeix: "El ritme de tot plegat és diferent, per bé i per mal, però aquí les persones no es defineixen per la feina, sinó per com són".

Tot plegat, una convivència com a mínim delicada amb una comunitat que el mateix govern municipal qualifica de "molt valuosa" perquè dispara Barcelona i Catalunya com a zona competitiva i d'excel·lència empresarial. Però, tal com admeten des de Tech Barcelona, el fenomen expat també demana una mirada atenta de l'administració perquè pot generar fàcilment un procés d'encariment de preus que porti al límit els negocis locals, les xarxes veïnals i un mercat immobiliari més tocat que mai.