Exclusió, desigualtats i feines precàries: l'efecte del turisme "massiu" a les ciutats

BarcelonaQue l'arribada massiva de turistes a les ciutats té efectes evidents socials i econòmics no és nou. Ara, però, un estudi internacional, liderat per la Universitat Rovira i Virgili, ha determinat que el turisme "massiu" comporta un augment de les desigualtats, més risc d'exclusió social i residencial i també un creixement de la precarietat laboral. Aquestes són les principals conclusions del treball, que s'ha dut a terme durant quatre anys i en el qual també han participat dotze institucions de set països europeus. S'ha analitzat a fons l'impacte del turisme a Barcelona, Amsterdam, Venècia, Lisboa, Jerusalem, Torí, Edimburg i Ljubljana.

El treball s'ha centrat en analitzar problemes com l'augment de la precarietat residencial i laboral; la transformació dels entorns de vida, comerços i serveis públics; els conflictes al voltant de l’ús de l’espai públic i la mobilitat urbana; el creixement de les infraestructures d’accessibilitat a gran escala, i els sistemes de governança i representació de la ciutadania en la presa de decisions sobre el creixement del turisme.

"Reconeixent les oportunitats de desenvolupament i prosperitat gaudides per les destinacions, l’economia turística pot arribar a ser un motor de redistribució i desigualtat, amb impactes substancials en la mateixa composició social dels llocs", assegura Antonio Paolo Russo, catedràtic de la URV i coordinador del projecte, anomenat SMARDEST. A més, com que la recerca va començar just abans de la pandèmia, els equips han pogut comprovar com va afectar l'aturada total de l'activitat turística, que "va revelar patrons de vulnerabilitat enfront de l’extrema dependència del turisme". En aquest sentit, es van obrir noves bretxes socials, sumant-se a les que ja existien i amplificant-se en la fase de tornada a la normalitat, asseguren des de la URV.

Pel que fa a l'habitatge, l'estudi destaca que l'augment dels lloguers turístics i de curta durada és un dels grans motors de polarització i que generen més inestabilitat residencial en totes les àrees urbanes europees. En el cas de Barcelona, han contrastat que aquest tipus de lloguers són un alt risc per a les condicions residencials dels col·lectius més vulnerables, sobretot joves, immigrants i dones amb nens.

En l'àmbit laboral, es constata que l’ocupació en el sector turístic és més precària que en qualsevol altre i que els seus treballadors són els que pitjor ho tenen per millorar les condicions de vida a la ciutat. “A Barcelona, els que s’han quedat en aquest sector després de la crisi de 2008-2014 són els que més probablement han hagut de moure la seva residència fora de la ciutat, cosa que ha repercutit sobre les seves vides, com ara pel que fa a la conciliació familiar, la salut, les relacions socials…”, expliquen els responsables de l’estudi. A Edimburg, els treballadors del major festival europeu, amb contractes fortament temporals, viuen una situació semblant.

A més, en termes de mobilitat, la investigació conclou que els centres històrics de les ciutats analitzades (i que s'han bolcat en el turisme) generen patrons de mobilitat ineficient i socialment excloent. Hi destaca Venècia, on els empleats turístics han de fer llargs desplaçaments des de la perifèria, on viuen, fins al centre, mentre que els residents que encara es poden permetre viure al nucli antic fan el recorregut a la inversa diàriament, perquè els llocs de feina qualificats estan fora de la ciutat històrica. També constaten que a Ciutat Vella (Barcelona), Miséricordia (Lisboa) i els centres històrics d’Amsterdam i Venècia els antics residents perden accés a béns de consum assequibles, a serveis essencials, a xarxes socials de solidaritat i a espai públic de qualitat.

L’estudi ha rebut el finançament del programa H2020, l’instrument marc de recerca i innovació de la Unió Europea.