Examen a les superilles: un 66% dels veïns de l'Eixample les aproven

BarcelonaLa pacificació de carrers de Barcelona a través d'eixos verds i superilles ha estat, sense dubte, el principal focus de debat a la ciutat durant els dos governs d'Ada Colau. Ara un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) intenta aportar-hi dades amb la difusió d'una enquesta feta a peu de carrer a més de 1.200 veïns de l'Eixample sobre l'impacte de la pacificació dels carrers, ja sigui a través de superilles o d'eixos verds. La conclusió és que la majoria dels veïns les aproven –un 66%–, si bé aquest suport fluctua en funció de variables com ara l'edat i la proximitat de la residència amb un d'aquests carrers pacificats.

Una de les dades destacades de l'informe és que els veïns que viuen directament en algun dels carrers ara pacificats valoren millor la mesura –un 72% la consideren positiva i un 15% negativa– que no els que resideixen en carrers no pacificats –un 64% l'aplaudeix i un 22% la critica–. De fet, l'estudi encara concreta una mica més i divideix els veïns en quatre categories: els que viuen en carrers pacificats recentment –entre el 2020 i 2023, com per exemple l'eix verd de Consell de Cent–; els que viuen en pacificacions ja consolidades –com ara la superilla de Sant Antoni–; els carrers no pacificats amb trànsit moderat, i els carrers no pacificats amb trànsit elevat.

Entre aquestes quatre categories, els que valoren més positivament la mesura són els veïns de carrers pacificats recentment –un 77% considera beneficiosa la mesura–, mentre que els que ja fa uns quants anys que viuen en una superilla o un eix verd rebaixen l'aprovat en 10 punts, fins al 66%. Qui pitjor nota posa a les pacificacions són els veïns de carrers no pacificats, però amb trànsit elevat, tot i que continuen aprovant la mesura en un 60%.

Pel que fa a quin tipus d'impacte positiu ha tingut per als veïns la pacificació dels carrers, els enquestats destaquen el fet d'haver guanyat espai per passejar i la reducció de soroll; mentre que en l'apartat d'efectes perjudicials destaquen el xivarri i la brutícia com a primeres queixes entre els veïns de carrers pacificats, i la dificultat per circular amb vehicle privat i les molèsties de les obres entre els veïns de carrers no pacificats.

Menys suport entre la gent gran

L'enquesta també mostra com el suport als eixos verds i les superilles també decau entre aquells barris de l'Eixample més allunyats de les zones amb carrers pacificats. Així, la Sagrada Família (57% d'aprovació) i el Fort Pienc (50%) són els menys favorables. En canvi, tant a la Dreta de l'Eixample (74%) com a l'Esquerra (71%) s'imposen àmpliament els que aproven les pacificacions. Un cop més, al barri de Sant Antoni –on la superilla ja fa temps que està consolidada– la nota baixa fins al 64%.

L'edat és un altre factor destacat a l'hora de valorar les pacificacions. Els barcelonins que tenen entre 18 i 44 anys avalen amb un 79% d'aprovació aquest tipus d'intervenció urbanística, però a partir d'aquí els partidaris decauen fins al 62% en els ciutadans d'entre 45 i 59 anys; fins al 56% en la gent amb entre 60 i 74 anys, i fins al 44% en els de més de 75 anys, un dels pocs sectors de població que suspenen la mesura juntament amb les persones que es desplacen habitualment amb vehicle privat, de les quals només un 49% aproven les pacificacions i un 41% les consideren negatives.

L'enquesta feta pública ara és la primera part d'un treball del projecte Transequi –liderat pel doctor Samuel Nel·lo Deakin, del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori, a la UAB– que ara s'haurà de completar amb dues potes més. D'una banda, l'anàlisi de les diferències entre carrers pacificats i no pacificats pel que fa a externalitats negatives del trànsit com ara el soroll contaminació i accidentalitat; i, de l'altra, aquesta anàlisi quantitativa s'ampliarà amb la realització d'entrevistes amb actors clau d'aquests barris com associacions de veïns i comerciants de la zona.