Esprint final al Balcó Gastronòmic, l'aposta perquè els barcelonins tornin al Port Olímpic

BarcelonaAra mateix és un formiguer d'operaris, fusters, electricistes i tècnics de tota mena. L'obra del Balcó Gastronòmic, al moll de Gregal, està encarant les últimes setmanes abans d'obrir al públic. Escriure aquest nou capítol del Port Olímpic no ha estat un camí fàcil ni curt, però ara ja es poden comptar els dies que falten perquè Barcelona l'estreni: el dia 19 d'agost ja es podrà passejar per la trama superior del Balcó Gastronòmic. En qüestió de poques setmanes anirà obrint de manera progressiva l'oferta de restauració, i a finals de setembre pràcticament tothom ja estarà operatiu.

La nova etapa del Port Olímpic, que pretén ser més amable amb els veïns, implica un canvi d'usos i oferta en què ja no hi haurà la farra i el descontrol del passat, sinó un espai dedicat a dos pilars: l'economia blava (empreses i iniciatives relacionades amb tot allò que té a veure amb el mar i la nàutica) i la restauració.

Iñaki López de Viñaspe, fundador de Sagardi Group, està ultimant el seu restaurant Kresala a la part superior del moll, i ho descriu així: “És un projecte que torna a posar en valor un espai únic que s'havia deteriorat. Una nova vida del Port Olímpic, que és un espai per als barcelonins i que s'havia de recuperar. En aquest sentit, la gastronomia serà un factor cohesionador i d'il·lusió”. Per la seva banda, Toni Herrero, propietari d'El Cangrejo Loco, un restaurant que “torna a casa”, afirma que té “màximes expectatives”. “El port ha fet un gir espectacular a millor. Han fet unes obres molt ben fetes. Em genera molta tranquil·litat que darrere hi hagi Barcelona de Serveis Municipals (BSM), perquè de cara al futur hi haurà un control estricte de què és el Port Olímpic”, afirma, mentre mira il·lusionat com comencen a instal·lar el parquet.

20 milions d'euros per una obra ambiciosa

Les obres a les quals fa referència Herrero són els 20 milions d'euros que hi ha invertit l'empresa pública BSM, que n'és la gestora i la responsable del concurs públic que es va fer per licitar els locals. En aquest sentit, es van deixar assessorar per l'escola d'hostaleria Eshob a l'hora de pensar com havia de ser l'oferta. No volien que fos un lloc on s'instal·lessin cadenes internacionals de menjar ràpid, sinó que hi hagués restauradors reconeixibles per a la ciutadania de Barcelona. Però a altra cara de la moneda hi trobem el preu. Els restauradors que hi ha han hagut de fer una inversió molt elevada, sobretot perquè són locals molt grans. La majoria estan al voltant dels 700 m² (incloent-hi la terrassa). Per la seva banda, BSM afirma que “els preus estan en línia amb el mercat” i que, en aquest apartat, es va fer una rebaixa del preu a Casa Carmen, el restaurant més popular de tots els que hi haurà, perquè pogués haver-hi una oferta assequible. Els locals tenen un termini d'explotació de dotze anys més quatre de prorrogables.

Al mes de maig, BSM va entregar els locals buits perquè cadascú comencés a instal·lar-hi el seu projecte. Hi ha espai per a onze restaurants i per a tres botigues. Tots els restaurants tenen terrassa exterior. Les del pis de baix donen al port, i les del pis de dalt són un balcó sobre el mar. S'ha deixat espai entre els edificis, que tenen les parets de vidre, perquè hi hagi lloc per passejar i posar-hi bancs. És una arquitectura amable integrada a l'espai que ocupa. A la part de dalt, doncs, hi ha els quatre projectes de restauració de més nivell, i per tant de més cost.

Una graella mai vista

El primer local que trobem és el del Sagardi Group, que es dirà Kresala, que vol dir salnitre en euskera. A banda del seu significat literal, al País Basc també es fa servir metafòricament per a aquella gent que té ànima de llop de mar. La proposta que hi haurà no existeix enlloc a Barcelona, ja que han desenvolupat, conjuntament amb l'empresa Josper, una graella de més de quatre metres per coure el peix davant del client. “És el Rolls-Royce de les graelles”, diu López de Viñaspe. La voluntat és portar l'essència dels petits pobles pesquers del País Basc, com Orio o Getaria, a Barcelona. Obrirà a mitjan setembre i tindrà capacitat per a 120 comensals.

Al seu costat hi haurà El Tribut, un restaurant que vol reivindicar la figura de Gaudí “però no de manera literal”, explica David Carbó i Amorós, un dels socis del projecte. “Busquem els valors que et fan connectar amb el Modernisme. No serem un souvenir XXL”, diu. Aquests valors són la sostenibilitat, que s'inclou amb l'oferta gastronòmica però també amb l'interiorisme, en què s'està intentant que tot sigui de proximitat; també amb la innovació, des del punt de vista d'intentar trobar la manera de fer les coses diferents; i finalment la reivindicació del territori, que passa pels ingredients, les receptes, però també per tenir personal que entengui i parli el català. Volen que El Tribut sigui un lloc on els de casa se sentin còmodes i on els de fora descobreixin millor la identitat d'aquest racó del Mediterrani. Obrirà a finals de setembre i té espai per a 200 comensals.

Al costat hi haurà l'Eldelmar-Hermanos Torres, una de les dues apostes de Pantea Group, ja que també té un restaurant a la planta de sota, el Superlocal. Pel que fa a Eldelmar, els restauradors s'alien amb els cuiners estrellats amb una voluntat de créixer com a grup en volum i en qualitat. Explica el xef executiu del grup, Sixto Pérez, que els germans Torres proposen “una avantguarda tranquil·la de sabors amables en un entorn de luxe natural com és la platja”. La proposta gastronòmica tindrà peix cru, marisc i un espai en què s'exposarà. Serà un concepte de tapes d'autor que albergarà entre 200 i 250 comensals. Preveuen obrir cap a finals de setembre.

El retorn del clàssic

Al seu costat hi ha El Cangrejo Loco, que mantindrà obert el local de l'Eixample que va ocupar La Camarga. El restaurant torna davant del mar, menys gran del que havia estat, però amb un espai molt més lluminós i agradable. L'estructura dels restaurants fa que tot estigui molt a la vista: el peix, el marisc, les cuines. Són espais diàfans de mar i cel. Herrero confirma que volen obrir el 19 de setembre. Ells van ser el primer restaurant obert al Port Olímpic el juliol de 1992, a petició del Comitè Olímpic Internacional (COI), per rebre-hi autoritats. Ara enceten una segona etapa.

A la planta del port hi trobem tres botigues: Les Muns, d'empanades argentines; la gelateria Esferic i el menjar preparat de Faborit. Pel que fa a la restauració, hi ha Superlocal, la segona aposta de Pantea Group, que tindrà una doble oferta de pizzes per emportar, i una part de restaurant flexiterià, on es procurarà que cap ingredient vingui de més lluny de 99,9 km.

Al seu costat hi ha dos locals disponibles, que es licitaran a l'octubre per no interferir en les obertures dels altres restauradors. Les vacants resulten de la renúncia de tres restaurants: La Fonda del Port Olímpic, La Barca del Salamanca i La Taberna Gallega de Marcos. La Taberna Gallega de Marcos el va traspassar a Família Nuri, que d'entrada no s'havien presentat al concurs i hi van veure una bona oportunitat. El restaurant de Família Nuri es dirà Nuara. “Ens agrada perquè hi ha la paraula nuar, que vol dir fer nusos, i que ens transporta al vincle amb el mar, amb la gent i la gastronomia. I també hi ha la paraula nu, en el sentit de puresa del producte”, explica Laura Noguera, responsable de màrqueting i vendes a Família Nuri i neta de la Nuri. En destaca la ubicació privilegiada i que és "un projecte a llarg termini”, per això no correran més del compte tot i que van començar més tard que la resta. A l'octubre obriran amb una proposta de “cuina de mar i de foc, de llotja i de brasa”, explica Noguera mentre amb el seu germà, el cuiner David Noguera, revisa com avancen les obres.

Al seu costat hi haurà el Vraba, d'Albert Ventura, que ara és a la seu de la Copa Amèrica, i que es traslladarà al Balcó Gastronòmic més endavant. En aquesta zona també hi trobem els més assequibles Platets, de tapes, i Casa Carmen, amb la seva oferta de menú.

La inversió de BSM inclou, a més, unes immenses pèrgoles perquè hi hagi ombra, i on s'ha col·locat una de les instal·lacions fotovoltaiques més grans que té la ciutat de Barcelona. Una altra prioritat era millorar els accessos al Port Olímpic perquè deixés de ser un annex a la ciutat i passés a formar-ne part de manera integrada. L'empresa pública també ha estat molt estricta amb el mobiliari de les terrasses i amb la proposta de cada un dels projectes. La idea era posar-hi ordre perquè, ara sí, en pugui gaudir tothom.