BarcelonaL'urbanista Salvador Rueda va concebre el 1987 el concepte de les superilles i el model de mobilitat de Barcelona. El 1987, fa 36 anys, com a director de l'Agència de Medi Ambient de l'Ajuntament, va presentar la innovadora proposta en aquell moment d'alliberar la ciutat dels cotxes i donar l'espai als vianants. Era una incipient visió del fet que urbanisme i ecologia havien d'anar de bracet per poder tenir ciutats respirables. Amb el nou mil·lenni va fundar l'Agència d'Ecologia Urbana, un consorci públic per portar la reinvenció de l'espai públic a la pràctica. Hi va estar 20 anys, i ara presideix la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, des d'on continua fent propostes per compaginar urbanisme i ecologia. Atén l'ARA des de Montevideo, on està treballant temporalment, per lamentar la sentència que tomba l'eix verd del Consell de Cent, el projecte estrella del mandat d'Ada Colau per reduir el trànsit rodat de l'Eixample.
Què li ha semblat la decisió de la jutgessa?
— No l'entenc, és absurd. No sé si hi ha prou arguments per fer una sentència com aquesta. Puc entendre que, si hi ha hagut un defecte de forma perquè no es va tramitar com s'hauria d'haver fet [modificació del PGM, el Pla General Metropolità del 19], s'hagi de corregir. Per un error de forma no es pot tirar per terra el que ha costat tants diners i que suposa tants beneficis per a la ciutat. Suposaria fer mil passos enrere.
S'imagina haver de tornar al Consell de Cent anterior a les obres?
— No. Cal posar-hi seny i sentit comú. Si això passés, hauríem de demanar responsabilitats a qui sigui el responsable de donar una resposta contrària a les polítiques per aturar el canvi climàtic. No són només polítiques de l'Ajuntament, sinó que són les polítiques que dicta la Unió Europea i fins i tot l'ONU. Ni jo, però estic segur que tampoc els veïns, entendria haver de revertir tot el que s'hi ha fet. La gent ha vist que es viu millor sense tants cotxes, només cal veure quin ús fan de les places els vianants.
¿Després de l'estrena continua sent crític amb aquesta superilla de l'Eixample?
— No és una superilla, són eixos verds, perquè els cotxes, encara que amb restriccions, continuen passant-hi. No són recintes tancats només per a vianants, sinó que es compateix l'espai amb el cotxe. És una proposta amb bona intenció, però per a mi és un model tímid. Jo no proposava fer un carrer sense trànsit, sinó 2.500.
La sentència retreu que Consell de Cent deixi de tenir la funció d'enllaç amb la xarxa viària i sigui una via cívica.
— Sí, critiquen que es trenqui la linealitat del carrer, però llavors amb aquesta lògica, què fem? Fem travessar un carrer pel Parc Miró per no perdre la quadrícula? No té cap sentit. L'Ajuntament és el responsable de la mobilitat i de l'urbanisme de la ciutat, i ningú pot posar-se en aquesta qüestió i, si no, que li retirin les competències.
Barcelona Oberta adverteix que la sentència qüestiona també la reforma de la Via Laietana.
No ho crec. El pla de mobilitat de Barcelona està aprovat pel plenari de l'Ajuntament el 2015, amb el govern de Xavier Trias. Potser sí que pot haver-hi repercussions a nivell ciutadà, perquè la gent, els veïns, es poden enfadar.