ERC salva Colau dels embats de l’oposició contra el seu model de ciutat
Els republicans s’encaren a Junts i garanteixen la superilla i la zona de baixes emissions
BarcelonaEl govern d'Ada Colau ha entrat al ple d'aquest divendres amb l'objectiu de sortir-ne amb les mínimes ferides possibles. Amb el suport garantit d'ERC als projectes contra els quals la resta de l'oposició centrava els atacs, els primers carrers de la superilla de l'Eixample i la zona de baixes emissions (ZBE), l'equip de l'alcaldessa ha sortit a la defensiva per evitar que els debats tornessin a evidenciar les discrepàncies internes entre comuns i socialistes. Sobretot, amb el nou pla per regular les activitats econòmiques al districte de l'Eixample, que ja va portar els socialistes a aliar-se amb Junts en comissió per demanar que la restricció s'apliqués només als carrers pacificats i no al conjunt del districte.
Aquest divendres, el PSC ha guardat silenci en els temes delicats, com li ha retret l'oposició, però els comuns s'han empassat una proposició del PP que demanava consensuar aquest pla d'usos amb associacions, entitats veïnals i eixos comercials. Un text que va en la línia del que defensaven els socialistes i que el govern ha pactat amb els proposants per treure'n la part més dura: la que demanava suspendre de manera immediata la licitació dels primers eixos verds, els de l'entorn del carrer Consell de Cent. La proposició tampoc no especifica que s'hagi d'acabar acotant l'àmbit d'aplicació del pla d'usos. "El comerç estarà més tranquil veient que aquest text s'ha acordat que veient picabaralles", ha justificat la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha recorregut a les dades per argumentar que els plans d'usos que ja s'han aplicat funcionen: ha defensat que a Sant Antoni el 60% de les noves activitats obertes són de comerç de proximitat i del 50% al carrer Girona, on la regulació és més recent.
Els de Colau han entomat aquest revés –la proposició ha quedat aprovada per unanimitat–, que els ha evitat la crítica pública dels socis, però han salvat els dos grans assalts del plenari. Tots dos, amb el vot de suport d'ERC, que avui ha baixat al fang contra JxCat, i que tot i defensar les superilles i la ZBE ha atacat, també, les formes del govern municipal: amb un soci –els comuns– a qui ha acusat de ser "especialista en malmetre bones idees" i un altre –el PSC– que veu "més ocupat en acontentar l'establishment". El primer assalt contra el govern l'ha liderat precisament la líder de JxCat, Elsa Artadi, que criticava que s'hagi licitat el projecte dels nous eixos verds sense haver tancat encara el període d'al·legacions i demanava deixar sense efecte aquesta licitació i fer públics abans els informes sobre l'impacte que tindran les pacificacions en els carrers adjacents, en l'economia local i en la qualitat de l'aire.
"La ciutadania té dret a saber quines seran les afectacions del projecte", ha defensat Artadi. I qui li ha respost en primera instància ha sigut el republicà Jordi Coronas, que ha assegurat que si ara es pot licitar aquest projecte sense que estigui aprovat de forma definitiva és gràcies a un decret que es va aprovar el 2012 quan qui governava la ciutat era Xavier Trias (CiU). El decret firmat per Trias el 17 d’abril de 2012 estipula que només es podran licitar obres abans de l’aprovació definitiva quan s’hagi produït l’aprovació inicial del projecte i s’asseguri la tramitació conjunta amb el procediment de contractació, de manera que, en cap cas, no s’adjudiqui l’obra sense l’aprovació definitiva. Coronas li ha retret que, tot i referir-se a les formes d'aprovació, el text de JxCat perseguia atacar el projecte de superilla i ha criticat que la formació d'Artadi promulgui "sempre el no" al canvi de model urbanístic, a regular el turisme o a fer plans d'usos. "Nosaltres som el sí a la majoria de coses a què vostès diuen que no", ha contrastat Coronas en el que ha sigut l'enfrontament més cos a cos del ple entre els dos socis de govern a la Generalitat.
En el seu torn de resposta, la responsable d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat el procediment utilitzat i s'ha compromès a publicar els informes que exigia l'oposició. "Això no va d'informes, va de model de ciutat i vostè no en té", li ha etzibat a Artadi, i ha acusat la seva formació de ser de "dretes i negacionista". Un atac que la líder de JxCat ha considerat que no estava "gens malament" tenint en compte que el pronunciava algú que "va arribar al poder gràcies als vots de Valls".
Les multes de la ZBE
La segona ofensiva s'ha centrat en la sentència contra la ZBE, sobretot a través d'una moció de Cs que demanava deixar d'aplicar-la i redactar una nova ordenança que corregís les "deficiències" de la primera. El text també ha quedat rebutjat per la pinça entre el govern i ERC: "Han de rectificar i no entossudir-se a seguir multant", ha defensat la líder de la formació taronja, Luz Guilarte. Un argument al qual s'han sumat PP, Valents i la regidora no adscrita i que ha aconseguit, també, l'abstenció de JxCat. "Van triar el camí més ràpid i fàcil, que era prohibir en funció de l'any de matriculació, quan això no reflecteix les emissions reals", ha reblat la líder de Valents, Eva Parera. Segons les últimes dades de l'Ajuntament, durant tot el 2021 es van imposar 69.145 multes a conductors que circulaven per la ZBE amb vehicles que no tenen l'etiqueta necessària per fer-ho.
El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha assegurat que la ZBE no ha entrat en conflicte amb el calendari d'amortització dels vehicles i ha recordat que Barcelona encara no compleix amb els llindars de qualitat de l'aire: "No podem votar a favor d'una moció que deixaria en indefensió tota la ciutadania davant del principal problema de salut que té Barcelona".
Estrena amb polèmica del síndic
El ple ha engegat avui ja amb crispació des dels primers compassos amb la presentació del primer informe anual que signava David Bondia com a nou síndic de la ciutat. Si quan els defensava la seva antecessora en el càrrec, Maria Assumpció Vilà, la majoria de grups exhibien un to conciliador, avui alguns partits de l'oposició l'han acusat de ser "el síndic de Colau", en paraules de Cs. Unes acusacions que han portat l'alcaldessa a intervenir per defensar que la sindicatura "no està mai al servei del govern ni de l'oposició".