El 12-M congela el pacte PSC-ERC a Barcelona

BarcelonaL’ona expansiva del fracàs dels pressupostos de la Generalitat ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona. L’avançament electoral anunciat pel president del Govern, Pere Aragonès, ha impactat també en els tempos de l’alcalde, Jaume Collboni, i caldrà veure si acaba posant en perill l’aliança que el PSC i ERC fa mesos que teixeixen amb cura a la capital. Qualsevol hipotètic pacte de govern queda ara en standby fins després del 12-M, ja que ni als socialistes ni als republicans els interessa arribar a la cita a les urnes amb un acord a Barcelona sota el braç.

L’Ajuntament és, de fet, el lloc on va començar a originar-se el terratrèmol que ha liquidat la legislatura catalana. Res del que ha passat les últimes hores a Catalunya s’explica sense el malestar d’Ada Colau per com se l’ha intentat bandejar al consistori. Apartats del govern municipal, els comuns s’han desentès de la triangulació dels pressupostos de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat que tant havien pregonat en el passat i s’han sentit alliberats per portar el pols pel Hard Rock fins al final. Un moviment arriscat que confien que els acabarà premiant però que, de moment, ja ha costat els pressupostos de l’Estat, ha tensat la relació amb Sumar i ha debilitat els ponts amb ERC.

El que sí que han aconseguit els comuns, però, és frenar per ara el pacte PSC-ERC a l’Ajuntament. Segur que no es farà abans de les eleccions –aquest dijous Aragonès ha obert la precampanya assegurant que els models dels dos partits són “incompatibles”–, i després dependrà de com quedin repartides les cartes al Parlament i dels interessos creuats de cadascú. Aleshores els de Colau, que ja es veien fora del govern municipal, podrien tenir encara alguna oportunitat. 

La convocatòria electoral trastoca així el camí dibuixat fins ara a l’Ajuntament, on tot estava dissenyat per forjar un govern en minoria entre el PSC i ERC, i sense Barcelona en Comú si aquests últims tombaven els comptes de Collboni la setmana que ve. A partir d’aquí, l’alcalde se sotmetria a una qüestió de confiança que tindria guanyada per la impossibilitat de l’oposició d’articular una majoria alternativa al PSC. A més, amb el no dels comuns als comptes hauria obtingut l’argument per deixar definitivament els d’Ada Colau fora del govern municipal i s’hauria pogut accelerar un pacte en solitari amb Esquerra a l’Ajuntament. Aquest era el pla fins aquest dimecres.

A Esquerra la convocatòria electoral ressuscita el xoc d’interessos que ja fa mesos que batega entre el Govern –que recela d’un pacte amb el PSC a la capital– i el grup municipal, partidari d’entrar a l’executiu. Alamany no farà res que pugui perjudicar l’estratègia nacional del partit, però aquest dijous ha defensat la sintonia travada amb els socialistes a la ciutat: ha reivindicat haver aconseguit moure el PSC “cap al model de ciutat d’Esquerra”, amb mesures com el carril bici de la Via Augusta; ha confirmat que mantindrà el vot favorable als pressupostos de l’Ajuntament, i ha assegurat que continuarà “com fins ara” les converses sobre Barcelona amb Collboni –l’última el mateix dimecres–. Ha evitat, però, parlar en cap moment d’una hipotètica entrada al govern.

Collboni demana un gest

A l’espera de veure com es ressitua la partida a l’Ajuntament, tant ERC com el PSC han criticat aquest dijous l’actitud dels d’Ada Colau. Amb més duresa Alamany –ha parlat de “deriva destructiva” dels comuns i ha assegurat que són “un obstacle per començar una nova etapa a Barcelona”–, i amb mà estesa Collboni. En una declaració institucional, l’alcalde ha considerat “irresponsable” i “incoherent” tombar els pressupostos de la Generalitat i ha xifrat en 650 milions d’euros el cost per a la ciutat a conseqüència d’inversions perdudes. Al mateix temps, però, ha encoratjat els comuns a esmenar-se i permetre aprovar ja els comptes de Barcelona en el ple de la setmana que ve. 

Fins ara Barcelona en Comú ha condicionat el vot a poder entrar al govern a la ciutat –aquest dijous ho ha tornat a fer la seva portaveu, Janet Sanz, que ha apostat per un govern tripartit malgrat tot–, però ja veurem si amb el desgast acumulat aquests dies el partit es manté en el no la setmana que ve. Si ho fa, hi haurà qüestió de confiança i Collboni trigarà un mes a tenir uns comptes amb els quals ara ja sap que haurà de governar en solitari encara uns mesos més.