Elsa Artadi: “El decreixement de Colau vol dir una ciutat sense oportunitats, empobrida”

BarcelonaElsa Artadi concedeix a l'ARA la primera entrevista ja com a candidata de Junts a Barcelona. I es proposa presentar batalla a Ada Colau a les municipals del 2023.

Al vídeo en què va anunciar que es presentava a les primàries deia: “Et proposo provocar el canvi". El canvi en quin sentit?

— Fer fora Colau. Hi ha molta gent a la ciutat de Barcelona que ja ha desconnectat i que pensa en una Barcelona post-Colau i espera qui la liderarà. La garantia que Junts dona a la ciutadania és que no hi ha cap altre partit polític amb opcions de guanyar que pugui dir això: perquè hi han pactat, hi estan pactant, l’han fet alcaldessa o li estan aprovant tots els pressupostos i salvant-la de reprovacions. Aquest és el nostre compromís.

També va parlar de recuperar l’orgull de ser de Barcelona. Colau també se l’ha carregat?

— Evidentment. Ho veiem quan anem a fer un cafè al bar o ens trobem amb la família: hi ha desànim perquè no funcionen les coses bàsiques com la seguretat, la neteja, la mobilitat, la prosperitat econòmica... Hi ha un discurs, que arrosseguem des de fa gairebé set anys, de decreixement econòmic, i ara veiem què vol dir: una ciutat sense gent, sense oportunitats, empobrida. Aquest discurs, l’hem de revertir.

A totes les ciutats del món els ha anat malament amb la pandèmia. Tot és culpa de l’Ajuntament?

— Esclar que no, però els problemes de seguretat són d’abans: això no és pandèmia, és mala gestió. Els problemes de mobilitat no són culpa de la pandèmia. Al contrari, en un moment en què no hi ha turistes i molta gent teletreballa, la mobilitat hauria d’anar rapidíssima. I, en canvi, què veiem? Més congestió, més contaminació i evidentment més soroll. D’això, el responsable no n'és el covid, sinó qui pinta carrers i hi posa blocs de formigó. Que les llicències estiguin encallades als districtes i que costi tirar endavant una activitat econòmica, això no és culpa del covid. Que la ciutat estigui bruta, per molt que l’alcaldessa ens digui que són percepcions de la ciutadania –que és una mica insultant–, és culpa de l’Ajuntament.

La Comissió Europea ha advertit Espanya sobre l’alta contaminació a Barcelona.

— La Comissió Europea diu que hem de reduir la contaminació de l’aire, no que hem de pintar carrers i posar-hi blocs de formigó.

I com ho farà, si no és traient-ne cotxes?

— No hem vist ni Colau ni Collboni anar a Madrid a demanar que es reforcin les Rodalies, que és el primer problema pel qual entren tants cotxes a la ciutat. Han decidit que amb el mateix nombre de cotxes ara tindríem menys carrils. I què ha passat? Doncs que s’ha congestionat la ciutat i que hi ha més contaminació. No s’han posat prou punts de recàrrega. El problema de la mobilitat a Barcelona no està en els barcelonins i les barcelonines, sinó en els centenars de milers de cotxes que hi han d’entrar per venir a treballar, per anar al metge, per anar a comprar o per gaudir d'espectacles. Tallant carrers només generarem més contaminació, és el món al revés.

Així doncs, què ha fet bé Colau?

— Trencar el sostre de vidre que tenim les dones. Està molt bé tenir una alcaldessa que sigui dona. Miri, a mi m’agrada fer-me meva una frase que és de Xavier Trias: de tot el que passa a la ciutat, el màxim responsable n'és l’alcalde o l'alcaldessa; si no, no t’hi posis, perquè l’especialitat de Colau –tant se val quin tema treguis– és que això és culpa d’un altre.

Amb vostè d’alcaldessa, l’Hermitage s’hauria instal·lat al litoral de la ciutat?

— Sí, i a més hauria complementat el nou projecte, que és una molt bona notícia per a la ciutat, d’instal·lar la segona seu del Liceu on era l’Imax.

I amb vostè, l’estrella de la Sagrada Família estaria encesa?

— Brillaria. L’estrella de la Sagrada Família va tornar a posar Barcelona a tots els mitjans de comunicació internacionals, vam veure una onada ciutadana a les xarxes d’orgull barceloní, però a escala de ciutat no es va celebrar com un esdeveniment.

Quin paper hauria de tenir Barcelona als Jocs d’Hivern del 2030?

— El de capital. El de Jocs Barcelona-Pirineus o Pirineus-Barcelona. Acompanyar el país en allò que el país vulgui fer. Si el Pirineu diu que sí a la consulta, Barcelona s'ha de comportar com la capital amb la màxima potència. No hem vist Colau, per exemple, anant a visitar l’alcaldessa Madrenas de Girona o reunir-se per explorar sinergies.

A la cimera del clima de Glasgow, l’alcaldessa de Barcelona va atraure l’atenció mundial.

— Sí, sí, però no hem vist mai l’alcaldessa de Barcelona en cap missió comercial anant a buscar inversions ni a projectar el nom i la reputació de Barcelona. La tenim amb els seus temes, i quan tenia d’amiga seva l’alcaldessa de Madrid se n'hi anava i no feia res més. Però ni ha exercit de capital ni està acompanyant en la projecció i el reconeixement internacional que ha de recuperar la nostra ciutat.

Quan diu "els seus temes", n'hi ha algun que sigui de Colau i no sigui de vostè?

— No, absolutament no, és que els meus temes són tots, el problema és que els d’ella no. Quan hàgim guanyat les eleccions vull ser l’alcaldessa de tota la ciutadania. El model Barcelona, que era el del diàleg, de la col·laboració público-privada, s’ha trencat perquè vivim en una ciutat que s’ha transformat entre aquest és bo i aquest és dolent, i això no fa comunitat.

Amb quins altres grups governaria?

— La nostra prioritat evidentment és amb ERC. Creiem que ERC ha anat en una direcció que no és la correcta, però també sabem que hi ha gent a casa seva que té posicionaments potser més pròxims a nosaltres. La nostra prioritat és pactar amb ERC, que és amb qui governem des de fa deu anys a la Generalitat, i podem tenir prou força per tirar endavant un govern que deixi enrere els errors que s’han comès els últims set anys.

¿Què li fa pensar que el maig del 2023 anirà millor que al 2019, quan va guanyar Esquerra?

— Primer, perquè ja hem recuperat a les últimes eleccions al Parlament els resultats a Barcelona, i també ja s’ha vist la feina que hem fet. Segon, perquè la volatilitat en els resultats electorals a Barcelona són espectaculars. ERC tenia cinc regidors i va acabar guanyant les eleccions. Ja ha passat altres vegades i estem convençuts que passarà. Ens volem erigir en l’opció de tot aquest descontentament de Barcelona que és responsabilitat de Colau, però també d’ERC, el PSC i de tots aquests Pareres i Ciutadans que al final, quan arriba el moment, sempre la salven.

Com ho ha fet la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en el cas Juvillà?

— Crec que la presidenta del Parlament ha tingut tota la convicció de fer les coses de manera diferent respecte al cas de l’escó del president Torra, i va intentar tirar endavant una opció conjunta dels tres partits independentistes que al final no ha pogut ser possible. Per tant, al final hem acabat amb un resultat que no ha agradat a ningú.

El mateix que amb Torra.

— Amb un resultat que no agrada a ningú. Si aquesta situació ha de servir per matar-nos entre nosaltres, ens equivoquem tots.

Vostè el coneixia, el pla ambiciós de Borràs?

— El coneixia tota l’executiva del partit. La presidenta es va reunir amb l’executiva del partit, el coneixíem tots i, per tant, estava socialitzat perfectament.

I els hi semblava viable?

— Nosaltres hi vam donar suport. Ara, si com a resultat d’això hem de fer les ferides més grans, ens equivoquem tots. Si no n'aprenem, de les lliçons, no podrem continuar avançant. Per tant, el meu objectiu no és criticar els uns o els altres, perquè el fracàs és col·lectiu.

¿La gestió de la presidenta Borràs ha sigut un exemple de confrontació intel·ligent?

— Que el president Puigdemont sigui diputat al Parlament Europeu és un exemple de confrontació intel·ligent. Que no hem tingut èxit perquè no hem sigut capaços de mantenir la unitat és una realitat i és un problema compartit de l’independentisme.

Vostès van crear l'expectativa que serien més valents que ERC.

— Que proposaríem coses per tirar endavant i que miraríem de fer els camins diferents. Crec que mai he fet servir l’expressió de qui és més valent, perquè això em semblaria ofensiu per a companys de viatge que són igual d’independentistes que nosaltres.

Però aleshores hi ha marge per a la desobediència?

— Hi ha marge per fer moltes coses si les fem junts. Si les fem separadament és molt difícil tirar endavant, i crec que aquesta és la lliçó que ens dona la gent cada dia. Ho podem fer millor i estic convençuda que tothom vol la unitat, i quan hi ha moments difícils hem de ser molt curosos precisament perquè no serveixin per trencar coses.

Ara farà un any de les eleccions al Govern: quin balanç en fa, del que ha passat a Catalunya aquest any?

— Continuem una mica en una rotonda i ens falta acabar de marcar un objectiu compartit per tirar endavant.

Ara fa un any vostè va començar la negociació del Govern i, quan tothom donava per fet que hi entraria, va decidir que no. ¿Continua encantada de la vida d’haver pres aquella decisió?

— Molt.

Veu el president Puigdemont tornant a Catalunya?

— Sempre ha sigut l’objectiu. Tot s’ha treballat per aconseguir poder tornar-hi en condicions. Si el seu objectiu hagués sigut una solució personal, no estaria fent política ni ell, ni els consellers a l’exili ni la Marta Rovira ni l’Anna Gabriel. Nosaltres treballem per això, és evident, ho hem explicat sempre i treballem amb tots els escenaris oberts. I fins aquí puc llegir, perquè tenim al davant un estat espanyol que juga amb totes les cartes marcades. I ja estem veient que Pedro Sánchez no és diferent dels altres.

Amb l’indult va ser diferent dels altres.

— Però l’indult ve marcat per tota la feina que s’ha fet a Europa a través dels presos polítics i dels exiliats. És una imposició europea com moltes altres coses que han acabat passant a l’estat espanyol, no és la magnanimitat de Pedro Sánchez, que hem vist de sobres que no hi té cap interès. Jo ja no sé què més ha de passar perquè tothom en sigui conscient, de la taula del diàleg: dos anys i dos mesos, dues reunions que són dues fotografies, i ja fa temps que ha passat la línia del menysteniment cap a la ciutadania catalana. Està molt bé posar-te l’etiqueta i fer veure que ets més guapo que l’anterior president, però a l’hora de la veritat la ciutadania catalana no ho nota.