"Els entorns escolars continuen sense ser segurs per als nens"

BarcelonaL’Hugo tenia 5 anys quan un motorista el va atropellar a la porta de l'escola. Mentre esperava que sortissin els dos germans grans, es va deixar anar de la mà de la mare, va baixar a la calçada, va creuar per davant d’un vehicle aparcat en doble fila i la moto que venia pel carril del costat el va atropellar. Va morir. Cinc anys més tard, avui aquell carrer no s’assembla gens al de l’accident. Aquell cas i la persistència de Walter Brandán, pare de l’Hugo, van donar peu al projecte Protegim Escoles, amb què el govern d’Ada Colau va pacificar els entorns de centenars de col·legis a Barcelona. També els de l’Escola Grèvol, la de l’Hugo i els seus germans. Tanmateix, en conversa amb l’ARA, Brandán subratlla que encara hi ha molta feina per fer: “Els entorns escolars continuen sense ser segurs per als nens”, alerta.

Nascut al Perú i instal·lat a Barcelona des dels anys 90, aquest cirurgià sosté que la mort del seu fill s’hauria pogut evitar. “¿Com pot ser que a Barcelona estiguin més ben senyalitzats els pàrquings que les escoles?”, es pregunta. A partir de la seva entrevista amb Colau arran de la mort de l’Hugo, Barcelona va activar mesures al voltant d’alguns centres com ara la reducció de carrils de circulació, la instal·lació de mobiliari urbà, l’ocupació de xamfrans i la reducció de la velocitat màxima permesa. També es van instal·lar alguns radars. 

Tot plegat, mesures que Brandán considera positives, però insuficients. “L’única forma que veig real de protegir les escoles és a través de mesures físiques, com ara elevar els passos de vianants per obligar a frenar els vehicles, o reduir dràsticament el trànsit al carrer en hores d’entrada i sortida dels alumnes”, apunta. 

Però, més enllà de les mesures físiques –inclosa una més bona senyalització de les escoles–, Brandán té clar que una de les claus per evitar que casos com el de l’Hugo no es repeteixin implica conscienciar la ciutadania de la importància de frenar quan es passa prop d’un col·legi. “La gent no és conscient que pot matar un nen si no frena a prop de les escoles”, opina, i subratlla que reduir la velocitat és un factor decisiu perquè els estudis demostren que pot evitar que els atropellaments acabin en mort del nen.

Brandán també forma part de la plataforma Revolta Escolar, que es va articular precisament per exigir espais més segurs al voltant de les escoles i que recentment ha denunciat que l’Ajuntament hagi reduït de 4,5 milions d’euros a 500.000 el pressupost que destina a protegir-les. “És una vergonya”, lamenta Brandán, que critica que “una societat que busca incrementar la natalitat no tingui cura dels nens petits”. 

El cas, a judici

A més d’implicar-se en la lluita per augmentar la seguretat al voltant de les escoles, Brandán té obert un litigi amb el motorista que va atropellar el seu fill. No és fàcil. La jutgessa va arxivar dues vegades el cas fins que una instància superior la va obligar a obrir judici. Ara fa un mes va sortir la sentència, que va absoldre el motorista donant per fet que circulava a 40 quilòmetres per hora –els informes pericials aportats per l’acusació incrementaven la velocitat fins als 60 km/h– i que no va poder fer res per esquivar l’Hugo. 

Brandán ha recorregut contra la sentència. Ho considera un pas més en el camí perquè la gent prengui consciència del risc de no reduir la velocitat prop de les escoles. “No tinc cap mena de sentiment negatiu pel motorista, el que tinc és indignació per la manera com respon la societat on visc”, explica. I remarca que el que vol és canviar la mentalitat d’una societat que, entén, permet que els entorns escolars siguin encara llocs de risc: “M’agradaria pensar que encara que el meu fill ja no hi sigui, pot ajudar en alguna cosa. Potser això apaivagarà una mica el dolor”.