"Em vaig fer activista per l'aire que respiraven els meus fills": el salt a la política del moviment que vol menys cotxes

BarcelonaL'aparició de Barcelona en Comú, amb noms com el de la mateixa alcaldessa Ada Colau, lligat a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, va ser una sacsejada per als moviments en defensa del dret a l'habitatge i les entitats veïnals en general, que van veure com molts dels seus actius entraven a l'Ajuntament. Aquest últim mandat s'han organitzat a la ciutat diferents moviments entorn de les escoles, sobretot a l'Eixample, per demanar al consistori que actuï amb més valentia per restar espai al cotxe. Uns espais que ara, quan el debat sobre l'espai públic ja és central, també fan el seu particular salt a la política. De fet, el fitxatge estrella de la candidatura de Colau és el de Guille López, fundador d'Eixample Respira i una de les cares visibles del moviment que protagonitza talls de trànsit a les portes de les escoles per exigir una ciutat més vivible. I més valentia al govern municipal a l'hora de treure carrils, atacar autopistes urbanes com Aragó o implantar un peatge urbà. Anirà de número quatre a la llista de Colau.

"En aquest segon mandat dels comuns, l'urbanisme i la mobilitat han sigut molt més protagonistes, i crec que és el moment de fer avançar la ciutat i, per això, faig el pas", explica. L'Eixample, de fet, serà un dels escenaris de la batalla electoral, amb defensors i detractors del projecte d'eixos verds entorn del carrer Consell de Cent. I amb el fitxatge de López, els comuns deixen clar que doblen l'aposta per avançar en la pacificació d'aquest districte. "Tots som una mica l'Eixample, perquè és dels territoris més tensionats, amb 350.000 cotxes que la creuen cada dia, i el que passi aquí determinarà el model futur de Barcelona", defensa.

Ell, diu, es va fer activista fa uns quatre anys, quan va tornar a Barcelona després de viure als Estats Units, i ho va fer ja com a pare de dues criatures, amb una "mirada nova": "Vaig al·lucinar amb el nivell de contaminació, amb les autopistes urbanes i el soroll. Amb l'aire que respiràvem ara que vivíem a l'Eixample. Tornar amb fills em va portar a l'activisme". El primer que va fer, per la seva formació com a enginyer informàtic, va ser crear un compte de Twitter on anar fent públiques les dades de contaminació a l'estació de l'Eixample. Després ja va venir l'organització veïnal per fer néixer Eixample Respira i penjar domassos als balcons contra l'excés de trànsit. D'aquí es va passar a les xerrades a les escoles i als mesuraments per determinar quins eren els centres més contaminats de la ciutat. El següent pas ja va ser Revolta Escolar i els talls de trànsit. I l'últim, per ara, és el que el portarà a la política municipal.

Des del bicibús

Si entra a l'Ajuntament, podria coincidir-hi amb Rosa Suriñach, una de les persones que van impulsar el bicibús a l'Eixample per facilitar que les famílies anessin juntes amb bicicleta fins a l'escola. Des de finals de l'any passat ja és regidora d'ERC. Suriñach, especialista en polítiques locals i desenvolupament urbà sostenible a ONU-Hàbitat, de fet, ja anava a la llista d'Ernest Maragall el 2019 i va ocupar el lloc que va quedar vacant amb la sortida de Miquel Puig. El seu salt a la política es mantindrà el mandat que ve, tot i que encara no s'ha concretat quin lloc ocuparà a la nova llista d'ERC. I que ara, diu, hi arriba després d'haver viscut l'experiència de com l'organització de les famílies també pot fer canvis importants a Barcelona.

"El 2019 vaig decidir fer el pas a la política després de molts anys treballant sobre ciutats des d'un punt de vista global, però quan entro a l'Ajuntament el 2022 ho faig ja amb el compromís creat amb moviments com el del bicibús, que és un èxit de les famílies organitzades, a picar pedra", explica. I afegeix: "No vinc a parlar només de la ciutat des del punt de vista de la mobilitat, això em dona l'oportunitat de fer un plantejament molt més ampli". Assegura que un punt clau és trencar "la polarització" del debat, el superilles sí o superilles no: "El que és de consens és que l'espai públic ha de canviar, que no pot seguir com fa 70 anys centrat en el cotxe, però això no va només de quin carrer pacifiquem i quin no".

La mirada institucional

Tant ella com López, però, asseguren que el seu paper a la institució serà diferent del que han protagonitzat des de l'activisme i que les lluites dels moviments dels quals formen part continuaran exigents i al marge del seu pas a la política. López, que no amaga que estaria encantat de poder ser regidor de l'Eixample i de Mobilitat, diu que fins ara ha sigut molt crític amb el que feia el govern de Colau (ha titllat de poc ambiciós el projecte dels eixos verds), però que ara veu més la "complexitat de la ciutat" i que elogia la "valentia" dels comuns en projectes com la protecció d'entorns escolars o les reformes de la Meridiana i la Via Laietana. "Continuo sent crític, penso que una mica més sí que podrien haver fet, però he vist com costa tirar endavant tots els canvis". Assegura, però, que creu que el peatge urbà és una gran oportunitat i que creu que hauria de ser en el programa. I Suriñach afegeix que és normal que des dels moviments socials es pressioni fort per determinades causes i que, en canvi, des de dins de l'Ajuntament s'ha de tenir una mirada més global.