L'edifici fantasma del Paral·lel obre com a residència onze anys després

BarcelonaEra una de les grans incògnites de l'última dècada al Paral·lel de Barcelona: per què no passa mai res en un macroedifici de set plantes, totalment reformat i llest per estrenar... des del 2011. L'immoble, a la confluència de l'avinguda amb el carrer Nou de la Rambla, és obra de l'arquitecta Beth Galí i des del primer dia es va dir que acolliria, en el seu cos central (de prop de 6.500 metres quadrats construïts), una residència per a gent gran i un centre de dia d'iniciativa privada. Era un equipament molt reivindicat pels veïns del Poble-sec, que l'esperen des de fa onze anys i que té el planejament urbanístic aprovat des del 2002. Ara, per fi, l'edifici ja té els cartells anunciant que s'ha convertit en l'anhelada residència per a gent gran i que espera residents. Es tracta d'un dels nous centres del grup Colisée, que a l'estiu ja va anunciar els seus plans d'aterrar a la ciutat de Barcelona assumint la gestió de quatre centres sociosanitaris i obrint-ne un de nou. El nou serà la residència Paral·lel, on Colisée preveu oferir 193 places en habitacions dobles i individuals, i posar en marxa, també, el centre de dia.

El grup es troba ara immers en el procés d'obertura de la nova residència que, quan estigui 100% desplegada, ocuparà les set plantes disponibles i oferirà als residents instal·lacions com un gimnàs o perruqueria. Arribar fins aquí no haurà sigut fàcil. Consultada per l'ARA, la propietat de l'edifici, la immobiliària Coimbra, explicava el 2019 que estava estudiant diferents opcions per poder donar ús, per fi, a l'edifici. I que la idea era efectivament que funcionés com a residència, tot i els molts rumors que durant anys han corregut sobre possibles usos alternatius. I el covid ho va accelerar tot.

L'abril del 2020, la residència, que llavors encara no havia funcionat mai com a tal, va ser un dels equipaments que el Govern va fer servir per atendre l'emergència sanitària. Oferia una capacitat de fins a 240 llits per poder-hi anar portant persones malaltes d'altres residències. La propietat i el Consorci Sanitari de Barcelona van tancar, llavors, un acord de cessió per donar el primer ús al bloc. I, tot i que no es va arribar a fer servir tota la capacitat de l'espai, sí que hi va haver pics amb un centenar de residents.

Passada la fase crítica de la pandèmia, l'edifici va tornar a quedar sense ús, però llavors sí que es va accelerar l'entesa perquè comencés a tenir la funció que havia d'haver tingut des del primer moment. "Havíem dit moltes vegades, tant a l'Ajuntament com al Govern, que no podia ser que la residència continués tancada, però era difícil intervenir-hi en tractar-se d'un edifici privat. I el covid ho va desencallar", celebra Sergi Gàzquez, de l'Associació de Veïns del Poble-sec. L'equip de govern d’Ada Colau havia intentat abans, sense èxit, arribar a un acord amb la propietat de l’espai per donar-li un ús mixt i que acollís allotjaments (per a joves o gent gran) i un centre de serveis socials. Les converses entre les dues parts van acabar sempre sense acord. I l'edifici només tenia en funcionament fins ara les dues ales dels laterals, que estan qualificades d'habitatge i són pisos turístics amb llicència.

Des de la Coordinadora d'Entitats del Poble-sec, Antoni Reig confia que aquesta obertura, sumada a altres projectes en marxa al mateix Paral·lel, contribueixi a la necessària dinamització de la zona. "Les coses es comencen a moure", remarca Reig, president de la Coordinadora, i assenyala projectes com la reforma de la degradada plaça de les Tres Xemeneies o el que preveu enderrocar la discoteca Brisas del Caribe, que és una font de conflictes, i aixecar en el seu emplaçament una residència d'estudiants: "Esperem que ara ja sigui l'hora del Paral·lel".

Es buscaran llogaters per al bloc tancat més luxós del Raval

Un altre gran edifici fantasma de la zona també espera sortir aviat de la situació d'abandó. Es tracta del bloc de pisos de luxe que hi ha molt a prop del Paral·lel, a la ronda Sant Pau amb el carrer de les Flors, que tampoc no ha tingut mai veïns que puguin acreditar aquesta condició amb un contracte. Sí que ha estat ocupat en diferents etapes, com quan va acollir el centre social la Rimaia. Però els pisos, que feien prop de 200 metres quadrats (un pis per planta) i tenien acabats de luxe, es van intentar posar a la venda fa 30 anys i no van tenir compradors. La propietat, la immobiliària Camat, va optar ja abans de la pandèmia per fer més petits alguns dels habitatges per intentar donar-los sortida: ha dividit algunes de les plantes en tres pisos. I ara assegura que els vol oferir en règim de lloguer, però que no hi ha una data fixada perquè tornin a sortir al mercat. Tampoc no en detalla encara el preu de sortida.