Dues germanes se suïciden a Barcelona hores abans de ser desnonades del seu pis de tota la vida
L'Ajuntament no va aconseguir fer un informe de vulnerabilitat perquè no va poder contactar amb les dones en tres ocasions
BarcelonaEls veïns expliquen que la germana gran, de 64 anys, es deia Núria. En canvi, de la petita (54 anys) no en sabien el nom. Totes dues s'han suïcidat juntes aquest dilluns a la matinada hores abans de ser desnonades al barri de Sant Andreu de Barcelona. El llançament estava previst per a les 11 hores i, segons ha avançat el diari El País i ha confirmat l'ARA amb fonts policials, s'han precipitat a un pati interior de l'edifici des del sobreàtic on havien viscut tota la vida. Fonts coneixedores del cas expliquen que a l’interior del domicili s'han trobat diverses cartes de comiat en què deixaven per escrit que el motiu pel qual es llevaven la vida era el desnonament.
El doble suïcidi al carrer de Navas de Tolosa ha agafat completament per sorpresa el barri. La majoria dels veïns se n'han assabentat a través dels mitjans de comunicació i asseguren que desconeixien la situació econòmica en la qual es trobaven les germanes. De fet, poca gent al barri sabia qui eren. "Nosaltres coneixíem la germana gran, la Núria. Era clienta nostra, tot i que no venia gaire sovint, com a molt una vegada al mes", lamenta la Dolors, que regenta una carnisseria al barri. "Era molt introvertida, no explicava res personal. Feia poca vida al carrer", afegeix, commocionada. De la seva germana, però, la informació és escassa. "No sortia al carrer", diu un veí. "És una desgràcia. Aquesta ciutat s'està transformant i és difícil mantenir l'habitatge, que és un dret", expressa un altre.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha explicat que el propietari del pis, un particular, va presentar el maig del 2023 una demanda per impagament al jutjat de primera instància número 34 de la capital catalana. Fonts coneixedores expliquen a l'ARA que l'immoble –gestionat a través dels serveis immobiliaris Parater– és propietat de dos germans, un dels quals viu en un dels domicilis del bloc. Les germanes feia dos anys i dos mesos que no havien fet cap pagament i havien acumulat un deute de 9.000 euros, segons consta al procediment judicial. Només una de les germanes estava empadronada al domicili i figurava al contracte com a tercera subarrendatària.
Segons expliquen els veïns, no els constava que cap de les germanes treballés des de feia temps. "Feia més de 50 anys que vivien al pis. Vivien amb la seva mare, però va morir de covid el 2021", explica la Teresa [nom fictici], veïna de l'immoble. Des d'aleshores, eren més reticents a relacionar-se amb la gent. La data de la defunció de la mare coincidiria en el temps amb el moment en què es van aturar els pagaments. "La Núria de vegades em trucava perquè li fes alguna reparació al pis, però ara feia un any o any i mig que no em deia res. Quan m'han explicat el que havia passat, he pensat: «És ella»", apunta un veí que també vol mantenir l'anonimat.
Sense informe de vulnerabilitat
L'Ajuntament de Barcelona assegura que aquest cas no està vinculat als serveis municipals d'habitatge. "Tenim coneixement [d'aquest cas] per primera vegada al febrer, quan ens arriba del jutjat una sol·licitud d'anàlisi i informe de vulnerabilitat per un procés de desnonament per impagament de lloguer", expliquen. Tampoc van rebre cap comunicació a les dades de contacte que van deixar al pis. Les dones no van respondre a la demanda ni es van personar al procediment, de manera que el consistori no va poder valorar el cas amb un informe de vulnerabilitat perquè cap de les tres vegades que va anar a l'habitatge va trobar-hi ningú, segons informa el TSJC.
Al mes de gener la demanda va entrar en fase d'execució i es va fixar el primer intent de desnonament per a aquest dilluns al matí. "Malgrat no haver pogut fer la vinculació, la intenció del servei era assistir [avui] al llançament", expliquen fonts municipals. Finalment, però, la comitiva no ha arribat a anar-hi perquè el jutjat de guàrdia ha rebut la notificació del doble suïcidi. El jutjat d'instrucció 29 de Barcelona en funcions de guàrdia ha procedit a l'aixecament dels cadàvers, i el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) s'ha personat al bloc de pisos per fer atenció psicològica als veïns. "No és el primer suïcidi en aquesta illa de cases", lamenta la Dolors. "El veïnat canvia constantment, cada quatre o cinc mesos. Hi ha molt mala maror", afegeix. "En aquest barri no es pot llogar res per menys de 1.000 euros", coincideix la Teresa.
Manifestació al centre
La mort de les germanes també ha despertat la indignació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona en un moment en què la crisi del lloguer no fa més que empitjorar: arrendar un pis a la capital catalana ja val de mitjana 1.193,4 euros al mes, un 1,3% més que fa tres mesos. Segons la PAH, les morts "no han estat suïcidis, sinó assassinats orquestrats per un sistema polític i judicial corrupte". D'altra banda, el Sindicat de Llogateres de Catalunya ha qualificat la notícia de "trista, desoladora" i "molt significativa". També ha valorat que l'augment continuat dels lloguers a la Ciutat Comtal té greus repercussions, afecta les economies familiars, precaritza i genera vulnerabilitat, com és el cas d'aquestes dues persones.
Arran dels fets, la PAH ha convocat per a aquest dimarts a la tarda una mobilització a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb el lema "No són suïcidis, són assassinats. Ni una mort més per un desnonament". El Sindicat de Llogateres també s'ha sumat a la concentració i ha exigit "a tots els nivells de l’administració i de govern les mesures que siguin necessàries per garantir un habitatge digne per a tothom".