“Aquí els dolents no som els bars”

BarcelonaCaminar pels carrers de l’Eixample amb una d’aquelles aplicacions que mesuren els decibels és un bany de realitat: a les vuit del matí d’un dia laborable de juliol, ja amb un brogit de cotxes menor que el que hi haurà al setembre, les xifres a la pantalla superen sovint els 70 decibels mentre es passeja per carrers com Urgell. I si sona algun clàxon o passa una d’aquelles motos que volen que se les senti la xifra de decibels puja molt més. La cosa es complica a l'arribar a Aragó, sobretot al tram entre Urgell i Calàbria, que ara està en obres per millorar-hi les voreres, cosa que sotmet a puntes de més de 80 decibels de soroll qui hi camina a prop. 

“El soroll hi és sempre, jo ja hi estic acostumat i gairebé no el noto, però les obres en aquesta època de l’any fan molt difícil que algú es vulgui asseure a la terrassa”, lamenta el Jesús des de darrere de la barra d’un dels bars d’aquest tram del carrer Aragó, que, amb tres carrils de circulació, no és el lloc més idíl·lic on asseure’s a fer un cafè o tenir una conversa amb algú. Ell, però, hi troba una part positiva: “Aquí, com a mínim, els dolents no som els bars”. Explica que porta només un any treballant en aquest punt de l’Eixample i que abans ho feia en un carrer dels de prioritat per a vianants al barri de Sarrià, on rebia moltes queixes dels veïns pel soroll. Aquí, diu, això no passa perquè el so constant del trànsit ho embolcalla tot i ja no ve d’aquí. 

Qui no li veu cap part positiva és la comunitat de l’Escola Llorers, situada al mateix carrer Aragó entre Viladomat i Borrell i exposada als molts decibels dels cotxes que passen tant per Aragó com per València. “Parlar amb els nostres fills al carrer és gairebé impossible, has de cridar”, diu Chiara Buffa, de l’associació de famílies del centre. Està convençuda que estudis com el d’ISGlobal, que ha demostrat que els alumnes d’escoles amb més soroll de trànsit mostren un desenvolupament cognitiu més lent, haurien d'implicar solucions urgents, com garantir que els trams que passen per davant de centres educatius no tinguin més de dos carrils de trànsit.

Entre la ronda i la muntanya  

La passejada matinal per algunes de les vies més sorolloses de la ciutat continua a la ronda de Dalt, a l’altura de l’estació de metro de Montbau. El soroll del trànsit com a gran teló de fons apareix ja mentre s’enfilen les escales per sortir del metro. Allà s'espera Tony Mateo, de l’associació de veïns de la zona, que rep l’ARA amb un categòric “Això és un desastre”. Assegura que en aquest tram de la ciutat no hi ha hores bones i dolentes pel que fa al volum de soroll: sempre són o dolentes o molt dolentes, quan hi ha més congestió, sobretot a l’hora de portar la canalla a l'escola. 

Si l’Eixample suporta cada dia el pas de 350.000 cotxes, bona part dels quals pel carrer Aragó, els veïns de la ronda de Dalt també se senten damnificats pels 170.000 vehicles diaris que circulen per aquesta autopista urbana. Sobretot els de la zona d’Horta-Guinardó, que fa anys que reivindiquen una cobertura de la ronda que no arriba –més enllà del tram de poc més de 180 metres que sí que s’ha tapat davant del Mercat de la Vall d’Hebron. 

Mateo, com molts dels seus veïns, se sent damnificat perquè quan va començar a viure a la zona, a la dècada dels 60, era un “lloc molt tranquil, amb la muntanya al costat i el so dels ocells". Però de cop hi van construir la ronda. I tot va canviar. “És un triple problema”, diu: “soroll, contaminació i una gran barrera per anar d’un barri a l'altre”. I la Nicole, que baixa d’un dels edificis situats literalment a tocar de la ronda, confirma, resignada, que el soroll és intens però que ella ja l’ha assimilat com una part més del seu dia a dia: “M’hi he acostumat”.

La Barcelona turística

L’excursió matinal per la Barcelona més sorollosa continua a la zona turística, on les queixes ja no tenen a veure tant amb el trànsit sinó amb usos de places i carrers, que ja molesten de dia però es fan més insuportables a l’hora de dormir. A la plaça Reial, en ple Barri Gòtic, a mig matí hi ha cinc furgonetes descarregant caixes de begudes i tres grups turístics atents a les explicacions dels guies. Sense estridències, tot i que, com explica Carles Casahuga, de la plataforma Amics de la Plaça Reial, la pitjor part arriba durant la franja del migdia, que és quan se solen instal·lar a la plaça un grup de joves que fan acrobàcies amb uns altaveus amb música a tot volum per cridar l’atenció dels turistes. Ells o altres grups semblants actuen als migdies i als vespres. 

“Són molts decibels –puntes de més de 90, segons un vídeo enregistrat per la plataforma– i fan que treballar aquí, com faig jo, sigui impossible”, diu Casahuga, que assegura que aquesta “tortura” se suma al soroll de les moltíssimes terrasses i dels grups de turistes que ja s’han tornat a fer seva la plaça. Unes molèsties que, després de la treva de la pandèmia, ara viu com a molt més insuportables.