Barcelona

Deu anys del dia que la Barceloneta va dir prou

La pressió turística continua condicionant un barri pendent de la Copa Amèrica

3 min
El fotògraf Vicens Forner mostra la foto dels turistes despullats davant el supermercat on la va fer

BarcelonaHi ha espurnes capaces de desfermar grans incendis. Avui fa deu anys exactes, va ser una fotografia de Vicens Forner la que va encendre els carrers de la Barceloneta. La imatge publicada a El Periódico d’uns joves italians sortint despullats d’un supermercat del barri va ser el detonant que va provocar les primeres grans manifestacions a Barcelona contra la massificació turística i el turisme de borratxera. Sovint l’espurna pren amb facilitat quan el bosc fa temps que està desatès. Era el cas de la Barceloneta.

“Feia temps que entre els veïns ens queixàvem de la situació, però no ho havíem exterioritzat. Amb aquella fotografia va esclatar la indignació”, rememora Forner en conversa amb l’ARA. Els pisos turístics proliferaven de manera descontrolada i era habitual que els inquilins protagonitzessin actes incívics al barri. La foto va desencadenar diverses nits de manifestacions que van obligar l’Ajuntament, aleshores governat per Xavier Trias, a moure fitxa. Un equip d’inspectors va pentinar tots els habitatges de la Barceloneta i va fer aflorar 170 pisos turístics il·legals. N’hi va haver més de 900 que no es va poder descartar que també ho fossin.

Deu anys més tard, les dades oficials de l’Ajuntament parlen de 64 pisos turístics al barri. El portal especialitzat Inside Airbnb, però, eleva la xifra fins als 376. La pressió que el turisme exerceix sobre el barri continua. La campanya contra els pisos turístics tampoc no ha comportat un increment de veïns. Les dades mostren que, en els deu anys que han passat des de l’esclat de les manifestacions contra el turisme, el barri ha passat dels 15.107 empadronats el 2014 als 14.486 l'últim mes d’abril. Ampliant el focus, les xifres encara són més reveladores. Mentre que el 2014 la població estrangera representava un 30,6% del barri, ara aquest percentatge ja és del 43,2%.  

Una passejada aquests dies pels seus carrers ho corrobora. A simple vista és fàcil distingir dos prototips de vianants: els veïns de tota la vida, que s’aturen pel carrer i es pregunten com han anat les vacances, i els grupets de turistes joves que busquen el camí cap a la platja. 

Els primers encara eren majoria a la plaça de davant del mercat aquest divendres al matí. Però els segons han redibuixat el paisatge del barri. Al cafè que hi ha dins del mercat, la carta ja ofereix mandonguilles i capipota en català i en anglès. A fora, s’imposen els supermercats 24 hores, els restaurants adreçats al turisme i els negocis de lloguer de bicicletes i patinets. Al carrer Andrea Dòria, la Drogueria Ricart té l’aparador ple de souvenirs i productes per a la platja. Un carrer per sobre, el lloc on fins fa sis mesos hi havia la llibreria La Garba –l’última del barri– ara l’ocupa una botiga de productes cannàbics.

Tot i que s'ha reduït respecte a fa deu anys, el problema dels pisos turístics continua. Mentre esperen a veure si es compleix la promesa de l’alcalde, Jaume Collboni, de suprimir-los tots en cinc anys, els veïns observen amb preocupació com afloren noves problemàtiques que també els allunyen del seu barri. Si el 2014 les webs estaven plenes d’anuncis d’allotjaments turístics a la Barceloneta, ara ho estan de lloguers de temporada. Un informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona publicat al març, mostrava que el 40,5% dels anuncis de lloguer en aquest barri marítim barceloní són de temporada, i la gran majoria a preus desorbitats.

Pendents de la Copa Amèrica

Una dècada més tard, doncs, la convivència amb el turisme continua sent un dels principals reptes de la Barceloneta. Un aniversari que arriba quan les manifestacions sobre la massificació turística estan ressuscitant a moltes ciutats –també a Barcelona– i a les portes de l’arrencada de la Copa Amèrica de vela. Un esdeveniment que, tot i les inversions que suposarà per al barri –31 milions d’euros, segons l’Ajuntament–, també suscita recels entre els veïns per l’impacte turístic que pugui tenir.

stats