"Després es pregunten per què les botigues emblemàtiques tanquem: estem indefenses davant l'incivisme"

BarcelonaJoan Múrria abaixa la persiana una mica més d'hora de l'habitual. És la una del migdia i avui no té previst tornar a obrir Queviures Múrria, la botiga familiar que fa 124 anys que funciona a la Dreta de l'Eixample, entre el carrer de Roger de Llúria i València. Es passarà hores, preveu, a la comissaria per denunciar les pintades que han patit la façana i l'aparador de l'establiment centenari que, per la seva singular estètica, forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Després del tràmit marxarà a casa: no vol pensar durant unes hores en la bretolada que li han fet. Amb les persianes abaixades, Múrria es mira amb resignació els traços de color blau que degraden l'exterior del local que regenta des de fa 53 anys. Els danys fan mal de veure: la pintura s'estén de punta a punta i no només afecta la persiana, que és fàcil de restaurar, sinó que també ha malmès els marcs de fusta i els rètols i anuncis de vidre tintat al foc que decoren la botiga des del segle XX. I això és el que més preocupa el propietari, no saber si podrà netejar aquests frisos històrics que reprodueixen cartells icònics d'empreses de begudes catalanes, com l'icònic pòster de l'Anís del Mono dissenyat per Ramon Casas. "Hi ha moltes Barcelones i aquesta és una d'elles: la de l'incivisme, la falta de respecte i la degradació", diu. Fa una pausa, nega amb el cap i somriu amb ironia. "I després es pregunten per què les botigues emblemàtiques tanquem: estem indefenses", afirma.

El propietari d'aquesta botiga de productes d'alta gastronomia (formatges, foie, vins i xocolates) va assabentar-se diumenge que havien guixat la façana de la botiga per diversos veïns que van fer circular les imatges a les xarxes. "Quina tristesa!", li deia un dels habituals del local. "Aquesta és la Barcelona de la Colau", deia una altra. Múrria diu que les mostres de solidaritat li han plogut des del cap de setmana i admet que, malgrat tot, sent molt de suport anímic. De l'administratiu, en canvi, no tant. "No sé com netejarem això: l'asseguradora no ho repararà i l'Ajuntament... l'Ajuntament només ens voldrà pintar de gris les persianes i jo això no ho vull perquè trenca l'estètica, ja ho faré jo", explica assenyalant amb el dit la persiana de color xocolata. De fet, diu que al barri quasi tots els establiments tenen pintades i no es plantegen restaurar-les. És com una guerra perduda. "Qui et diu que l'endemà de repintar-ho no t'ho tornaran a fer?", es pregunta.

Les pintades a edificis històrics estan a l'ordre del dia a Barcelona, sobretot les últimes setmanes, en què se n'han acumulat diverses com les de les parets de la basílica del Pi o les de l'antic Hospital de la Santa Creu. Com ja va avançar l'ARA, però, la problemàtica ve de lluny: l'any passat es va denunciar 281 persones per fer grafitis, una xifra equiparable a la del 2019, però força més baixa que la del 2018 (351). El 2020, coincidint amb la pandèmia i els mesos de confinament, es va registrar la xifra més baixa de sancions (203). A més, i només en aplicació del pla de xoc de neteja que es va activar a l'octubre, fins al mes de febrer es van netejar 7.733 metres quadrats de pintades de façanes i terres, el gruix de les quals als carrers de Ciutat Vella (2.915), l'Eixample (1.095) i Gràcia (1.092). També es van netejar 7.271 pintades de diferents elements de l'espai públic.

No és la primera vegada que Queviures Múrria pateix un atac similar, però sí que és el més gran. La fusta que emmarca els cartells de vidre al foc ja van haver-la de repintar en una altra ocasió i moltes de les branques de ferro forjat que ho decoren han perdut les flors. "Les han arrencat", puntualitza el propietari. També lamenta la quantitat de pixats de gossos que afecten la façana i que ha de netejar, però la pintada d'aquest cap de setmana ha sigut la gota que va fer vessar el vas. "Això no passaria si la policia baixés del cotxe i fes patrulla a peu per evitar que la gent faci aquestes coses", diu. L'home assegura que encara manté la tradició d'escombrar el tros de vorera que li correspon per donar bona imatge del local i del barri, i matisa que fa uns anys eren els mateixos agents els que l'hi recordaven per mantenir l'ordre al carrer. "De vegades ho deien només obrir la botiga, quan encara estava aixecant la persiana a les nou del matí. ¿Ara aquest interès on és? Et sents molt indefens, és molt injust", afegeix.

El departament de Patrimoni Arquitectònic Històric i Artístic de l'Ajuntament de Barcelona està al cas dels fets i ja demanat un pressupost a restauradors especialitzats, atès que aquest tipus de neteja és especial, per tal de poder actuar el més aviat possible. Amb tot, fonts municipals destaquen la dificultat de perseguir aquestes pràctiques: per poder sancionar aquestes conductes incíviques, cal trobar l'autor in fraganti. I sobre la possibilitat d'enxampar l'infractor, Múrria riu. Tot i que sap que té algunes càmeres al voltant que podrien haver enregistrat l'atac, diu que no servirà de res. "Què faran si el troben? ¿Posar-li una multa al noi o, si és menor, als seus pares? No són delinqüents, tenen un problema d'educació, convivència i respecte. I això cada vegada es veu més", denuncia.