Dels pisos turístics a l'ampliació del metro: la carta als Reis de Collboni a Salvador Illa

BarcelonaL’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha entrat aquest divendres a la Generalitat per veure’s amb el president, Salvador Illa. Es tracta d'una primera trobada abans de la reunió institucional que tots dos han de tenir en les pròximes setmanes, però servirà per evidenciar al canvi de cicle també a la plaça Sant Jaume, ara amb govern socialista a banda i banda. Una conjuntura que, sumada al govern de Pedro Sánchez a l’Estat, és alhora una oportunitat i un repte per a Collboni: d’una banda, li facilitarà la interlocució amb la resta d’administracions, però de l’altra posarà a prova la seva capacitat d’influència. Sobre la taula, a l’alcalde se li acumulen les carpetes per a les quals necessita arrencar compromisos tant a la Generalitat com a l’Estat.

Pisos turístics

Tal com va explicar aquest dijous l’alcalde en una entrevista a l’agència Efe, una de les primeres reivindicacions que posarà sobre la taula d’Illa serà la de mantenir intacte el decret aprovat pel Govern de Pere Aragonès que ara per ara dona empara a Barcelona per eliminar en cinc anys tots els pisos turístics de la ciutat –més de 10.000 ara mateix–. Collboni considera "fonamental" mantenir aquesta normativa, ja que sense pot estar en risc un dels compromisos estrella del govern municipal per a aquest mandat.

Taxa turística

Sense tancar la carpeta del turisme, hi ha una altra reivindicació que Collboni ha d’abordar amb Illa: la modificació de la taxa turística. L’alcalde compta amb un mandat municipal –el ple del mes de juliol va aprovar una proposta d’ERC en aquest sentit– per negociar amb la Generalitat canvis en el tribut. L’objectiu és doble. D’una banda, es vol augmentar el topall actual del recàrrec –la part que des del 2021 gestiona directament l’Ajuntament– perquè es pugui enfilar més enllà dels 4 euros. De l’altra, es reclama que el percentatge que rep l’Ajuntament directament de la taxa creixi –ara es reparteix al 50% entre la Generalitat i el consistori– i, sobretot, que aquests recursos no s’hagin de destinar forçosament a la promoció i gestió del turisme com fins ara. La voluntat és que, com ja passa amb els diners del recàrrec, es puguin fer servir per finançar altres polítiques que ajudin a atenuar l’impacte que la massificació té sobre la ciutat.

Limitació dels creuers

Aquesta no és una negociació directa entre Collboni i Illa, però que sí que està condicionada per l’arribada del PSC a la Generalitat. L’alcalde va anunciar al mes de maig que havia obert converses amb el Port per limitar l’arribada de creuers a la ciutat. Unes converses incipients però que ara s’hauran de reprendre amb nous interlocutors. L’actual president del Port, Lluís Salvadó, ho és a proposta de l’anterior govern d’Esquerra, i és més que probable que en les pròximes setmanes els socialistes hi situïn al capdavant algú més proper. Un relleu que caldrà veure si facilita que Collboni aconsegueixi el seu objectiu de limitar els creuers.

El conveni amb l’Incasòl

Un dels grans acords que va signar l'alcalde de Barcelona amb l’anterior Govern de Pere Aragonès va ser el conveni que havia de permetre la construcció de 1.700 pisos socials a la ciutat. La primera fase d’aquell conveni –pel qual l’Ajuntament cedia solars a l’Incasòl per construir-hi pisos– està aturada per decisió de l’executiu d’ERC, que després de quedar-se sense pressupostos va frenar el procés i va decidir no posar en marxa els concursos arquitectònics. Ara Collboni reclamarà a la nova consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, reactivar aquell procés.

L’ampliació del metro

En l’entrevista d’Efe, Collboni apuntava que una altra exigència que farà al nou president de la Generalitat serà que els barcelonins "tinguin dret a les mateixes inversions i serveis que qualsevol altre ciutadà de Catalunya", i va lamentar que "durant massa anys" la capital "ha patit desatenció" del Govern. I, en la llista d’inversions pendents, l’alcalde en té una marcada en vermell: la que té a veure amb l’ampliació de les línies de metro. Barcelona té pendent completar la L9, i allargar, entre d’altres, la L3 en direcció a Esplugues de Llobregat, la L2 fins al Port, la L4 fins a la Sagrera i la L1 fins a Badalona.

Regió metropolitana

Entre els temes que Collboni podria posar sobre la taula d’Illa hi ha també la necessitat d’impulsar –ell ha dit en alguna ocasió abans del 2030– un nou organisme que agrupi els municipis de Barcelona i l’àrea metropolitana però també els de la segona corona. Una mena d’AMB ampliada que inclogui també el Maresme, el Vallès Occidental i Oriental i el Garraf. Un subjecte polític que aplegui la Barcelona dels 5,5 milions i que permeti afrontar de forma unitària debats com el de la mobilitat o l’habitatge. Un repte majúscul, però que amb els socialistes governant a la Generalitat, a l’Ajuntament, a la Diputació de Barcelona i a l’AMB podria tenir una oportunitat aquesta legislatura.

Canvis al Codi Penal

Davant les dades de furts a Barcelona, una altra de les banderes que ha enarborat Collboni des que va arribar a l’alcaldia és la de la lluita contra la multireincidència. En aquest cas, reclama una reforma del Codi Penal que depèn del govern espanyol, però també una ampliació de la planta judicial per a la qual sí que és necessària la implicació de la Generalitat.