La cursa d'obstacles de les consultes ciutadanes a Barcelona

BarcelonaFacilitar les consultes ciutadanes era una de les promeses de l'equip d'Ada Colau quan va fer el salt a l'alcaldia, però el reglament de participació que les havia de fer possibles va ser una de les primeres víctimes de l'ofensiva judicial contra les mesures de govern i va ser declarat nul el 2019 després que s'intentés tramitar una multiconsulta amb preguntes sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López. Sense reglament, ja no va ser possible. I ara el govern municipal intenta refer-se d'aquell cop amb un nou reglament de participació, més conservador, que rebrà la llum verda del ple aquest divendres. El principal pas enrere és que, com va avançar l'ARA, les signatures necessàries per impulsar una consulta es multipliquen per sis: si abans n'hi havia prou amb 15.000, ara en caldran  88.709, que són les que fixa la llei de consultes catalana.

Un topall que les entitats promotores del reglament assumeixen que fa del tot inviable qualsevol iniciativa: els impulsors de la campanya per municipalitzar l'aigua, després d'esforços ingents, van aconseguir presentar-ne 23.000. I ara serien molt més que insuficients. Per això, el mateix dia que el ple rubriqui el nou reglament, Barcelona en Comú portarà a votació un text que demana al Parlament que modifiqui la redacció de la llei per permetre un límit més acotat de signatures a Barcelona i recuperar, així, el topall de les 15.000 (l'1% de les persones empadronades més grans de 16 anys).

La proposta compta amb el suport dels grups de govern, ERC i JxCat i, per tant, l'equip de Colau dona per fet que el canvi tirarà endavant. "On hem de lluitar amb tota la força és al Parlament", ha defensat Joan Manuel Parisi, president del Consell d'Associacions de Barcelona. I el grup d'ERC ha fet incidència també en la necessitat de canvis legals a escala estatal per blindar del tot l'autonomia local en l'àmbit de les consultes.

El nou text del reglament s'ha treballat amb la "màxima seguretat jurídica", segons el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, que ha admès que suposa un "retrocés" respecte al que hi havia el mandat passat. A banda del canvi del requisit de signatures, també passa a ser necessària la majoria absoluta del ple per autoritzar una consulta, mentre que abans n'hi havia prou amb majoria simple, perquè s'acata el que fixa la llei de bases estatal. L'altra via per fer possible una consulta d'aquesta mena és que la demanin les dues terceres parts del ple, cosa que, segons el govern municipal, faria factible que se'n pogués veure alguna aquest mateix mandat. El grup de JxCat, que la setmana passada va intentar sense èxit forçar el govern a fer una consulta sobre la superilla de l'Eixample, ha considerat que, amb el reglament aprovat, ara ja no hi haurà "excuses" per demanar l'opinió a la ciutadania sobre algun projecte.

Consulta sobre l'aigua?

"Sigui per la consulta de l'aigua o per qualsevol altre aspecte que els grups considerin, podria haver-hi una consulta ciutadana abans d'acabar el mandat", ha assegurat Serra, que ha posat com a única prevenció que no se n'autoritzin a menys de sis mesos de les eleccions. El regidor defensa que el nou reglament manté el 90% del que recollia el que va fulminar la justícia. El nou amplia el termini per recollir signatures per promoure consultes, que passa de dos a tres mesos, ampliable a un mes addicional, i preveu que ja es pugui optar a una subvenció un cop s'obtingui la meitat del nombre de signatures.

En el nou text també es rebaixa en alguns casos el límit d'edat dels 16 anys per a la participació en aspectes que afectin la joventut i la infància, pensant sobretot en processos que tinguin a veure amb debats en escoles i instituts. Aquestes reivindicacions han aflorat al debat dels pressupostos participatius d'aquest any.