"Qui té cura de nosaltres?": revolta a l'atenció domiciliària de Barcelona

Barcelona"Hem decidit que ja n'hi ha prou. No pot ser que cada vegada anem a pitjor, amb més precarietat, i justament quan es parla tant de cures i de la feminització de la pobresa". Parla una treballadora del servei d'atenció domiciliària de Barcelona, format per 4.000 treballadores (la majoria són dones), que cuida de les persones més vulnerables i que l'Ajuntament té externalitzat a empreses privades. Un punt, aquest últim, que ha generat polèmica en les dues darreres adjudicacions: el 2016, dues empreses mercantils vinculades a Sacyr i ACS (Valoriza i Clece) van desbancar l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i es van quedar el servei en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. I el 2020, aquestes dues empreses van quedar desbancades per Servisar, filial del grup Domusvi, que té com a accionista majoritari el fons Intermediate Capital Group (ICG), amb filials a l'illa de Jersey. Això va generar malestar perquè l'Ajuntament té aprovat des del 2016 que els contractistes no haurien de tenir relació econòmica ni financera amb països considerats paradisos fiscals. Però Jersey, que tradicionalment s'ha considerat paradís, no s'inclou a la llista de la UE de territoris no cooperadors a efectes fiscals. I l'adjudicació va tirar endavant i va reobrir el debat entre les entitats socials sobre la conveniència de "deixar les cures fora de la lògica de mercat".

Ara, dos anys després d'aquella adjudicació, que va mantenir dues zones sota el control de la cooperativa Suara, les treballadores denuncien que la situació de precarietat que viuen és "alarmant" i, per primera vegada, han decidit passar a la vaga i convocar tres dies d'aturades: el 5, el 7 i el 9 de desembre. Asseguren que algunes perceben retribucions tan precàries que són, al mateix temps, treballadores i usuàries dels serveis socials. Entre les seves reivindicacions, més enllà de la recurrent demanda de municipalització del servei –el govern de Colau ho va valorar i descartar per dificultats legals durant el primer mandat–, hi ha un conveni propi de la ciutat per atendre les particularitats del servei a Barcelona, com el nou sistema de superilles de les cures: equips d'entre 10 I 12 treballadors atenent entre 40 i 60 persones fixes.

Els sindicats CGT i CO.Bas, que són els majoritaris i els que convoquen la mobilització, exigeixen augments salarials, tenir torns definits i que s'elimini la borsa d'hores que, segons explica una portaveu del comitè de vaga, les obliga a recuperar fora del seu horari les hores en què no tenen ningú per atendre. També demanen cobrar el 100% del sou els dies que estan de baixa. "Qui té cura de nosaltres?", es pregunten en la campanya que ja han llançat per detallar la mobilització. Asseguren que, a banda d'elles, qui més acaba patint aquesta "precarietat" són els 24.000 usuaris del servei d'atenció domiciliària.

Conveni català

L'Ajuntament, al seu torn, defensa que aquest servei existeix a tots els municipis de més de 20.000 habitants i que està cofinançat per la Generalitat i que les condicions laborals dels seus treballadors estan estipulades per un conveni d'àmbit català, el mateix a tot el país. El consistori destaca que ha aconseguit un increment de l'aportació que fa el Govern al contracte programa de serveis socials, però que encara no és el total que es demanava. I apunta, també, que Barcelona ha sigut el primer municipi català a licitar un nou contracte públic amb les millores laborals del nou conveni, que inclou un increment progressiu dels sous del 14% en quatre anys.

Durant les tres jornades de vaga convocades, les treballadores tenen previst fer sentir el seu malestar davant l’Institut Municipal de Serveis Socials i de les seus de Suara i Domusvi, que són les actuals adjudicatàries del servei.