Crisi interna al Gimnàs Social Sant Pau després de l'acord de compra

Barcelona"Vam ser els treballadors els que vam arribar fins aquí. No l'actual directiva". És el missatge que serveix de carta de presentació al nou compte de Twitter que han posat en marxa algunes treballadores del Gimnàs Social Sant Pau, al barri del Raval de Barcelona, i que recorda la data històrica de l'1 de juliol d'aquest 2021: el dia en què es va rubricar l'acord de compra que garanteix la continuïtat del gimnàs després de cinc anys amenaçat de desnonament. És una mostra del malestar que hi ha dins de l'equip. Tot i que podia semblar que la salvació del projecte portaria, per fi, la calma al Sant Pau, la realitat no ha sigut així de portes endins. Ja fa setmanes que hi ha tensió per demandes laborals no satisfetes i la situació ha anat a pitjor després de l'acomiadament, el 5 de novembre, d'una de les treballadores, la que feia de delegada sindical.

El malestar ve de força més enrere. Els treballadors feia temps que esperaven la salvació municipal -l'Ajuntament compra l'espai a través del pacte amb un privat- per veure com es complien promeses de millores laborals que els havien de servir per girar full de les penúries dels últims mesos, quan tothom va posar de la seva part per tirar endavant el projecte: amb el gimnàs tancat per les restriccions pandèmiques, l'espai va passar a centrar-se en les dutxes i el lliurament de roba neta a persones vulnerables. L'acord de compra, a més, va arribar gairebé al mateix temps que el canvi en la direcció del gimnàs: en va sortir Ernest Morera, que havia sigut la cara visible del projecte des que va fer el gir social, i va arribar Lara Cáceres, amb l'objectiu d'entrar en una etapa més professional.

Les coses, però, no han sigut fàcils i els treballadors han adreçat cartes a la cooperativa que gestiona l'equipament, signades per la majoria dels integrants de la plantilla, en què exposaven la necessitat de regularitzar alguns contractes, de fer les pujades salarials compromeses, de permetre l'entrada dels que ho volguessin a la cooperativa com se'ls havia garantit o de fer front a liquidacions pendents que mantenien alguns membres de la plantilla en una situació econòmica molt delicada. També es criticaven algunes decisions, com l'error de sumar-se inicialment a la plataforma anti-Colau Barcelona és Imparable -de la qual es va fer marxa enrere-, i s'expressava malestar per com s'havien gestionat alguns casos de covid o d'emergències dins de les instal·lacions del gimnàs.

La resposta oficial que van rebre va ser que s'entenia el neguit, però que calia temps per establir un "marc adequat" que permetés satisfer les promeses. La direcció apuntava llavors a la necessitat d'aclarir quin seria el marc d'acord amb l'Ajuntament a partir de l'1 de gener per poder determinar de quins recursos econòmics es disposaria i com es gestionaria el moment de transició fins a tenir construït el nou gimnàs perquè l'antic ha d'anar a terra.

"Quan es va acordar la compra, havíem salvat la pedra del Sant Pau però encara no teníem garantit el projecte", exposa la directora del centre, que admet que les condicions de treball en pandèmia "no han sigut les idònies" i que moltes de les demandes de la plantilla són "coherents", però defensa la necessitat d'afrontar amb garanties la nova etapa. De moment, l'Ajuntament ha destinat al gimnàs 381.000 euros l’any 2020 i 625.000 euros aquest any per oferir el servei de dutxes i defensa que té intenció de mantenir la col·laboració l'any que ve, però la quantitat que hi aportarà estarà condicionada pel volum d'activitat que segueixi tenint el Sant Pau, segons exposen fonts municipals.

El detonant de l'acomiadament

El que ha fet que tot acabi de crispar-se és l'acomiadament d'una treballadora, que d'entrada es va acordar com una suspensió -comunicada a l'afectada pocs minuts abans de la reunió en què treballadors i direcció havien d'abordar les demandes laborals- i que va passar a acomiadament a principis de novembre, quan la CGT ja havia entrat en el conflicte. La cooperativa defensa que la decisió respon al comportament de la treballadora, a qui acusen d'haver agredit verbalment una companya, i apunta que tot ha seguit els passos establerts. I l'afectada nega rotundament haver protagonitzat cap escena d'aquest tipus, ni haver rebut cap denúncia per aquests fets, com exposa la direcció, a qui acusa d'assetjament laboral i difamació.

Entén la decisió com una forma de "repressió sindical". Un diagnòstic que comparteix Héctor Martínez, que és l'afiliat de la CGT que s'està ocupant del cas i que dijous va assistir a una reunió tensa amb la plantilla i els membres de la cooperativa, on es va refermar la negativa per part de la direcció a readmetre la persona acomiadada.

"Nosaltres els havíem dit que amb l'acomiadament sobre la taula no hi podia haver negociació, perquè l'havien acordat després d'una trobada on no ens n'havien dit res i on s'havien avingut a negociar", exposa Martínez, que assegura que la decisió els va agafar per sorpresa. En la reunió, la cooperativa va mantenir que no es faria marxa enrere en aquest acomiadament i que es podien negociar d'altres punts, però que si la situació era de bloqueig, això podria condicionar la viabilitat del projecte. La trobada va anar "fatal", segons alguns dels assistents, i dues treballadores van marxar abans que acabés.

Ferran Aguiló, que és soci col·laborador de la cooperativa i que va fer de portaveu en l'última reunió, defensa que és un conflicte acotat, que ha mobilitzat un nombre "reduït" de treballadors i que la decisió de l'acomiadament, que situa al marge de les reivindicacions laborals, és irreversible. Segons la cooperativa divendres hi va haver incidents entre treballadors perquè no hi ha una única visió de com encarar la situació. Aquesta setmana es preveu que el conflicte es tradueixi en comunicats i rodes de premsa.