Palma s'ha convertit aquest any en el primer port de l'Estat que limita l'arribada de creuers. Segons el pacte que van segellar el Govern Balear i els representants de les navilieres, se'n permeten un màxim de tres al dia i només un d'aquests pot tenir un aforament superior als 5.000 passatgers. I el còmput total de creueristes no pot superar cap setmana la mitjana diària de 8.500. La Plataforma contra els Megacreuers, tot i elogiar que fixar aquest topall és un pas endavant, critica la manera com s'ha aplicat i demana decretar una moratòria durant la qual només pugui arribar un creuer cada dia i que serveixi per fer tots els estudis necessaris per poder establir quin hauria de ser el límit. "Volem elements de judici reals per poder decidir quin és el màxim de creuers que podem acollir. El topall dels tres ens sembla aleatori", denuncia Margalida Ramis, de la Plataforma contra els Megacreuers, que afegeix que no veuen sostenible en cap cas acollir grans embarcacions com el Wonder of the seas, el més gran del món, que ja ha fet parada aquest any a Palma.
El creuer més gran del món (i 12 més), aquest cap de setmana a Barcelona
La ciutat ja ha recuperat el trànsit prepandèmia i Colau obre el debat sobre una possible limitació
BarcelonaNou del matí d'aquest divendres i arriba, puntual, el quart creuer que quedarà amarrat fins al vespre a Barcelona. Demà, des de primeríssima hora, n'hi haurà cinc. I diumenge un menys, però la quantitat de viatgers que en baixaran podrà ser fins i tot més alta, perquè s'espera que el Wonder of the seas, el creuer més gran del món (té capacitat per a 7.000 passatgers i 2.300 tripulants), faci una de les 26 sortides que té programades aquest any des del port de la ciutat. En total, tretze creuers en un cap de setmana. L'activitat creuerista comença a recuperar les xifres prepandèmia, si més no pel que fa als vaixells que venen i van diàriament, tot i que, segons fonts del Port, encara no arriben tan plens com ho feien anys enrere (Royal Caribbean, que és qui opera el vaixell més gran, puntualitza que ara l'ocupació se situa entorn del 75% i que es confia arribar al 100% entre juliol i agost). Els 13 que passen aquest cap de setmana pel port de la ciutat sumen una capacitat màxima de 58.000 persones entre passatgers i treballadors.
La xifra concreta de creueristes que trepitgen Barcelona no està disponible fins un mes després i, fins a finals d'abril, la ciutat n'havia rebut 220.316, menys de la meitat dels que van venir l’últim any prepandèmic en el mateix període. Però la temporada alta tot just comença aquest mes: durant el maig es preveuen 125 escales, una vintena més de les que hi va haver en el mateix mes de fa tres anys (104).
La successió d'aquestes grans embarcacions al port i les imatges del fum sortint de les seves xemeneies (sobretot, aquesta setmana que es debatien mesures com un possible peatge per circular per Barcelona) també han reobert el debat sobre la sostenibilitat d'aquest tipus de turisme, que abans del covid portava uns tres milions de persones a l'any a la ciutat, que és líder europea del sector.
L'altra cara d'aquesta posició són la contaminació i les aglomeracions turístiques en punts no gaire allunyats del mar; sobretot, el Gòtic. Segons un estudi precovid de l'ONG Transport and Environment (T&E), Barcelona és la ciutat europea més castigada per la contaminació derivada dels creuers: el port europeu amb més sofre, òxids de nitrogen (els temuts NOx, que tenen al punt de mira els vehicles dièsel) i també micropartícules contaminants. I això torna a fer sentir amb força les veus dels que creuen que la ciutat podria prescindir d'aquest tipus de turisme –que, segons defensava l'exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, depreda l'espai públic com una "plaga de llagostes"–. I alhora també tornen les opinions que indiquen que el problema no és el quant sinó el com, i aposten perquè hi hagi més creuers dels que comencen i acaben a la ciutat (ara són el 60%) i menys dels que hi fan parada i només donen unes hores als turistes per caminar per Barcelona.
Discrepàncies internes
I, com sempre quan es parla del turisme, el dels creuers no és un tema que generi consens entre socis de govern a l'Ajuntament. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ha elogiat la limitació que aplica Palma, on des d'aquest any no poden coincidir més de tres creuers en un sol dia i només un amb capacitat per a més de 5.000 passatgers, i ha avançat en una entrevista a Ràdio 4 que plantejarà una regulació d'aquest tipus per a Barcelona a la Generalitat i l'Estat. Consultat per aquest diari, el regidor de l'àrea de Turisme, el socialista Xavier Marcé, s'oposa a mesures de decreixement i defensa estratègies centrades en prioritzar els creueristes que comencen i acaben el viatge aquí: "A la ciutat no li interessa de la mateixa manera algú que hi passa sis hores i pràcticament no gasta ni hi fa vida que el turista que s'allotja en un hotel i passa més dies a la ciutat abans d'embarcar-se". I també n'hi ha, assegura, que ni baixen del vaixell, però que queden inclosos en el còmput final.
El regidor de Turisme defensa un pla d'actuació amb tres línies: prioritzar els creuers que fan servir la ciutat com a port base, gestionar millor les visites que fan els creueristes que decideixen baixar del vaixell amb la idea de proposar-los atractius fora del centre o garantir que no van a llocs sense tenir l'entrada i plantejar canvis en les parades dels busos que els recullen perquè no els deixin a la part baixa de la Rambla sinó en punts menys cèntrics com Montjuïc o l'Estació del Nord. El mateix que repeteix per al conjunt de l'estratègia turística: descentralitzar.
“Entre el port, la ciutat i la indústria turística local hem sabut crear les condicions per atraure de nou el millor turisme de creuers de la Mediterrània a Barcelona", elogia el president del Port, Damià Calvet, pel que fa a les perspectives de recuperació. Des del Port també asseguren que s'estan fent passos per fer més sostenible la convivència amb els creuers. Per exemple, acollir-ne de més nous (la meitat dels que atracaran a la ciutat tenen menys de deu anys), desestacionalitzar les arribades i intentar que els creueristes contractin excursions que els portin més enllà del centre, o complir l'acord signat amb l'Ajuntament el 2018. Segons aquest pacte, es concentraran totes les terminals de creuers al moll adossat, que està més lluny de la ciutat, i se n'hi permetran dues de noves i més grans per substituir les que quedaven al costat del World Trade Center: una de les noves és la que ha de construir MSC i l'altra la que vol assumir Royal Caribbean.
Un problema de quantitat
Però les entitats veïnals i ecologistes, com l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) o la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, critiquen també aquest pla, perquè denuncien que les noves terminals tindran capacitat d'acollir vaixells més grans que les antigues i lamenten que el model actual no és sostenible. "No hem après res del covid, hauríem d'haver fet servir aquest parèntesi per decidir un canvi de model i no ha passat res d'això. El que vivim ara és encara més greu que el que teníem abans", diu Dani Pardo, de l'ABDT, convençut que no hi ha cap solució que no passi per una "reducció radical d'una indústria que no se sosté de cap de les maneres".
Pardo argumenta que fomentar els creuers que tenen el port de la ciutat com a base és una "trampa més" per no encarar el "problema real", que entén que és el volum de passatgers que arriben cada dia: "Això no va de la qualitat del turisme, sinó de quantitat i de concentració en un mateix espai".
I Maria Garcia, d'Ecologistes en Acció, també critica que es projectin noves terminals que podran acollir vaixells més grans i posa el focus en la necessitat de forçar el canvi cap a combustibles menys contaminants, cosa que va en la línia de la proposta de crear al Mediterrani una zona de control de les emissions d’òxids de sofre (SOx) que ha de discutir l’Organització Marítima Internacional (OMI) i que es preveu que entri en funcionament el 2025. "La regulació arriba molt tard i creiem que també hauria d'incloure les emissions nocives de nitrogen", lamenta. Amb tot, en l'actual situació de crisi climàtica, considera que el que hauria de començar-se a discutir és l'eliminació del turisme de creuers: "Si el replantejament del turisme massiu és urgent, el primer que hauria de caure són els creuers".
Què perdria Barcelona sense els creuers
Un estudi fet des de la Universitat de Barcelona (UB) –a partir de les dades de l’any 2016– va xifrar en 1.083 milions d’euros l’impacte econòmic dels creueristes a la ciutat. D’aquest total, 619 milions s’atribueixen a la despesa directa que fan els creueristes, però també les navilieres i la tripulació, i 464 milions són la despesa que s’estima que es genera de manera indirecta. L’altra gran xifra que recull l’informe és la dels llocs de treball que genera aquest sector: els xifra en 9.056 al conjunt de Catalunya i 6.809 específicament a Barcelona.
L’estudi determina que el 4% dels creueristes no baixen del vaixell i que el 21%, tot i embarcar o desembarcar aquí, no arriben a visitar la ciutat i fan una despesa mitjana de 25 euros. El 48% sí que fan la visita, però no pernocten a la ciutat –hi gasten uns 57 euros–, i els que sí que hi fan estada, el 27%, passen 2,8 nits a Barcelona i hi deixen 230 euros per persona. Organitzacions ecologistes com la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, però, donen "poca credibilitat" a aquest estudi, que consideren "parcial" al ser un encàrrec del mateix Port, i denuncien que la major part dels beneficis se'ls queden les navilieres.