Que el cotxe sigui només un "convidat": el compromís de 13 ciutats signat a la superilla

BarcelonaDesprés de tres dies de debat sobre la manera d'adaptar les ciutats als canvis que urgeix introduir la crisi climàtica, tretze de les ciutats que han participat en les jornades batejades com a Superilla Barcelonahan firmat un manifest en què es comprometen a accelerar les transformacions per treure espai al vehicle privat i guanyar verd. Que el cotxe passi a ser només un "convidat" a l'espai públic, recullen al text, que és una de les idees que va defensar el govern de Barcelona quan anunciava el nou model d'eixos verds de l'Eixample. Però aquí –com va lamentar la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, en la jornada de debat d'ahir–, el vehicle privat encara ocupa el 60% de l'espai públic, per sobre del 50% que va estimar el representant de París i molt per sobre de la situació que es viu en ciutats que han estat capdavanteres en aquesta lluita, com Copenhaguen.

Avui l'alcaldessa Ada Colau, com a amfitriona de les jornades, ha celebrat que les ciutats convidades comparteixin l'objectiu de "canviar prioritats". "Ja podem dir que Barcelona no anava massa ràpid, que feia els deures, obrint camí a la ciutat del segle XXI", ha elogiat Colau, que ha defensat que diguin el que diguin els altres partits, aquest canvi "no s'ha d'aturar": "Hem de fer més, no menys. Barcelona no pot tornar al passat".

El model de superilla que promouen els comuns –aquell que ara el PSC, soci de govern, demana aturar i repensar– ha rebut aquests dies l'aval –i els elogis– dels representants de grans ciutats europees com París, Londres, Milà i la mateixa Copenhaguen. L'arquitecta en cap de la capital danesa, Camilla van Deurs, tot i treure pit dels grans èxits de la seva ciutat, com ara haver aconseguit que un 50% de la mobilitat sigui amb bicicleta o marcar-se el repte de ser una ciutat neta d'emissions de carboni ja el 2025, va admetre que en els últims anys han perdut pistonada en aquesta mena de canvis. I que cal accelerar-los. Per això, diu, han acatat la proposta ciutadana d'eliminar fins a un 85% de places d'aparcament al carrer i s'ha recorregut també a l'urbanisme tàctic que tanta polèmica ha generat a Barcelona per avançar en les transformacions.

A París, segons ha explicat avui el tinent d'alcaldia responsable de la mobilitat, David Belliard, també hi ha un moviment de forta oposició a la política d'introduir-hi més verd, però l'Ajuntament continua convençut de tirar endavant els plans: "Hem de fer canvis com els que fa Barcelona. No fem exactament superilles, però són una inspiració per a nosaltres, estem transformant 300 carrers per protegir escoles amb la mateixa filosofia". La representant de l'Ajuntament de Londres també ha compartit les dificultats impulsar els canvis. "Sempre hi ha oposició, però saps que treure cotxes és la decisió correcta, que només tenim un planeta i el nostre compromís és emissions zero el 2030", ha detallat Rezina Chowdhury.

Les jornades s'han acabat amb la firma d'un manifest, que s'ha presentat després d'una passejada entre els colors i els parterres de la superilla de Sant Antoni. L'han segellat representants de Barcelona, París, Londres, Amsterdam, Berlín, Milà, Viena, Rotterdam, Brussel·les, Ljubljana, Gant, Lodz, València i Vitòria. I el text, que situa el projecte de superilla de Barcelona com a exemple de com "passar a l'acció", recull objectius com ara que siguin les persones les que ocupin el lloc central de l'espai urbà o incrementar la vegetació i els espais de vida veïnal. Els signants es comprometen a treballar i a compartir estratègies per fer que les ciutats siguin més "resilients" al canvi climàtic i alhora tinguin un repartiment més "equitatiu" de l'espai públic.

La polèmica de la festa

Tot i que la jornada de conclusions i signatura del manifest ha estat avui, el final oficial de la trobada es viurà demà. Serà als dos trams on les obres de la superilla de l'Eixample van més avançades i on l'Ajuntament organitza la polèmica festa ciutadana per celebrar el projecte i, de retruc, poder presentar un nou espai que, amb les normes electorals a la mà, no podrà inaugurar oficialment més endavant. Grups de l'oposició com Valents han posat l'etiqueta d'electoralista l'acte i han demanat que s'informi del cost. El que és evident és que els dos espais triats per a la celebració (Rocafort entre Aragó i Diputació i Consell de Cent entre Enric Granados i rambla Catalunya) tenen un aspecte molt diferent del d'altres punts de l'obra. Aquí ja hi ha vegetació i elements com els nous bancs i taules, mentre que en altres àmbits les obres van molt més endarrerides.