Les condicions perquè el Clínic converteixi una parròquia en un centre de recerca

BarcelonaQuan es va anunciar semblava tot fet: l'Hospital Clínic ocuparia (en dret de superfície durant 75 anys) l'espai de la parròquia de Sant Isidor, al carrer Urgell de l'Eixample barceloní. Demoliria l'edifici actual i aixecaria un nou centre de recerca per innovar en tecnologia sanitària. Però el pla, que ja compta amb la llum verda del Vaticà i ha comportat la dessacralització de l'espai, va topar amb la resistència coordinada dels moviments veïnal i cooperativista. Reivindicaven que, abans de ser parròquia, l'edifici va ser la seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa, la cooperativa obrera de més envergadura de la ciutat, i demanaven preservar-ne la memòria i aprofitar l'ocasió per donar ús veïnal a l'espai i pal·liar la falta crònica d'equipaments del barri. El govern municipal va anunciar a principis de l'any passat un gir de guió important: l'edifici no es podrà enderrocar.

Davant de la mobilització ciutadana, l'Ajuntament va encarregar un informe històric de la finca, que va servir per dir que no podia anar a terra sense més ni més, i, també un informe patrimonial, que és el que ara ha determinat quines parts s'hauran de conservar intactes. Si el Clínic i el centre tecnològic Leitat volen continuar endavant amb el seu projecte, hauran de garantir que el nou edifici manté, com a mínim, la façana de trets classicistes; l'antic teatre, que es considera l'element més rellevant de tots; les escales que hi donen accés i la distribució de buits original de la planta baixa.

L'edifici, com recull la fitxa de patrimoni que la comissió de govern va aprovar la setmana passada, queda protegit amb un nivell C, que el reconeix com a bé d'interès urbanístic. I això confirma que no pot anar a terra. Se n'han de blindar els elements que es consideren d'interès, però aquesta catalogació, esclar, no el protegeix tant com si s'hagués catalogat amb nivells A (bé cultural d'interès nacional, BCIN, decidit pel Govern) o B (bé cultural d'interès local, BCIL). I aquesta és la principal queixa de la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa, que ja estudia com fer al·legacions a l'estudi patrimonial.

La reivindicació de l'espai

La plataforma considera que la catalogació que se n'ha fet no té en compte tot el que no és material. És a dir, el que va suposar aquest edifici per al cooperativisme (es va construir el 1930, en plena esplendor del moviment cooperatiu, per acollir la fusió de les cooperatives El Rellotge i La Dignitat) i tot el que es va viure entre les seves parets. També esperava que el grau de protecció fos més restrictiu i descartés els plans del Clínic o de qualsevol operació "especulativa" que vingués després. "La idea de la plataforma continua sent recuperar l'edifici per al barri, i que tingui un ús comunitari, en cap cas privat", explica Xavi Becerril. "¿Aquesta catalogació és suficient perquè la Unió Cooperatista Barcelonesa no sigui objecte d'especulació? ¿Tanca la porta a qualsevol mena de reformes que la posin en perill?", es pregunten.

Fins ara, l'Ajuntament ja havia comunicat al Clínic que l'edifici es catalogaria i que s'estava pendent del que es resolgués en el Pla Especial del Catàleg per saber quins elements calia preservar i com adaptar el projecte. Ara, el consistori ja té el detall dels requisits que haurien de complir les obres si l'hospital manté la idea de convertir l'antiga parròquia de Sant Isidor en el Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària. I el Clínic, immers aquests dies en la crisi pel ciberatac informàtic, encara no ha concretat quins són els seus plans de futur, però no ha renunciat al projecte.

La idea original era enderrocar l'edifici existent, de tres plantes, i aixecar-ne un de nou de vuit pisos més dos de subterranis. El nou espai havia d'acollir centres de recerca i desenvolupament de grans companyies referents del sector sanitari i tecnològic i suposava una inversió de 21,7 milions en l'edifici i 32 més en equipament.