Els comuns reclamen allargar l'eix verd de Consell de Cent a canvi dels pressupostos

BarcelonaNou paquet de condicions de Barcelona en Comú a Jaume Collboni per pactar els pressupostos de Barcelona del 2025. Després de plantejar la regulació municipal dels lloguers de temporada i el tancament de dues terminals de creuers del Port, la portaveu i futura líder dels comuns a l'Ajuntament, Janet Sanz, ha reclamat aquest dimecres expandir el programa de superilles i eixos verds a la ciutat. També posar en marxa mesures socials com ara una funerària pública, una mesura que els comuns no van aconseguir aprovar durant el primer mandat d'Ada Colau.

Pel que fa als eixos verds, Barcelona en Comú farà arribar a Collboni la petició de completar la pacificació de Consell de Cent perquè travessi el passeig de Sant Joan i arribi fins a l'avinguda Meridiana. Una prolongació que, demanen, hauria d'anar acompanyada també d'una pacificació del carrer Sicília de l'estil de les que s'han fet a Rocafort, Comte Borrell i Girona. Això crearia una nova plaça a la cruïlla entre Consell de Cent i Sicília.

A més, els comuns exigeixen al govern del PSC la pacificació del carrer de Sants i de la Creu Coberta entre la plaça Espanya i la rambla Brasil, i la de tot el passeig Maragall. En aquests dos casos, la proposta no és fer eixos verds com el de Consell de Cent, sinó repetir el model del carrer Pi i Margall, des d'on Sanz ha fet aquest dimecres la roda de premsa. Això suposa convertir aquests dos carrers en vies de plataforma única, però mantenint un carril de trànsit per sentit (ara n'hi ha dos). En definitiva, volen treure espai al cotxe i reduir la velocitat permesa per donar més espai als vianants ampliant les voreres.

Per reforçar la petició, Sanz ha esgrimit les dues decisions judicials favorables a la superilla que s'han sabut aquesta setmana. D'una banda, l'arxivament definitiu del Suprem de la causa penal impulsada per l'exarquitecte en cap de la ciutat Josep Antoni Acebillo. De l'altra, l'aval per primer cop d'un jutjat a la construcció de l'eix verd de Consell de Cent sense necessitat de modificar el Pla General Metropolità (MPGM). "Teníem l'aval científic i el ciutadà, i ara també el judicial", ha celebrat Sanz.

La carpeta sobre els eixos verds no serà una de les més fàcils de negociar entre comuns i el PSC, perquè els socialistes han marcat distàncies sempre amb la manera com es van fer les superilles el mandat passat. Aquest mateix dimarts, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, reaccionava a la sentència favorable al tram d'eix verd de Consell de Cent i Girona fent una crida a obrir "una reflexió" sobre la manera com s'havien fet fins ara aquestes pacificacions.

Ajudes per a famílies i joves

Més enllà d'estendre el model de les superilles per la ciutat, els comuns també han posat damunt la taula aquest dimecres un paquet social. La portaveu adjunta, Gemma Tarafa, ha condicionat el suport als comptes de Collboni a la implantació de mesures com la creació d'una òptica municipal i la implantació progressiva de la gratuïtat dels menjadors escolars. També ha recuperat la petició d'impulsar una funerària pública, un dels projectes estrella de Colau que l'oposició va fer caure durant el seu primer mandat.

Tarafa ha subratllat que el PSC va votar aleshores contra la mesura, però que ara hi ha ajuntaments governats pels socialistes com ara Salou, Vila-seca, Reus i Constantí que han impulsat una funerària pública. Per això, ha confiat que ara donin suport a una iniciativa que, segons els càlculs dels comuns, podria reduir en prop de 1.300 euros el cost d'un servei funerari per a un ciutadà de Barcelona, que ara està situat al voltant dels 4.000 euros. Els comuns, que defensen que hi ha informes municipals que avalen la creació d'una funerària pública, plantegen una doble via per tirar endavant aquesta política: l'ús de sales de vetlla ja existents en tanatoris o la creació d'un tanatori públic a la parròquia del Patriarca Abraham, a Sant Martí, que és municipal.

Pel que fa a la gratuïtat del menjador, Tarafa ha proposat que el pròxim curs es bonifiqui el 100% als centres d'alta complexitat i un 50% a la resta. Una inversió que, ha dit, s'hauria de fer de la mà de la Generalitat i que costaria prop de 80 milions d'euros per curs. D'aquests, pel que fa a l'exercici 2025, només se n'haurien d'abonar 26,6 milions. En el cas de l'òptica pública, calculen que per arribar a unes 50.000 persones vulnerables caldrien 2,5 milions d'euros anuals.

Finalment, els comuns també han demanat aprofitar la inversió extraordinària anunciada pel govern espanyol per fomentar serveis com ara el Bicing per fer-lo gratuït per als joves d'entre 16 i 20 anys. Una mesura que, segons Sanz, costaria al voltant de 5 milions d'euros.