Els comuns guanyarien les eleccions a Barcelona tot i el suspens a Colau

L'alcaldessa Ada Colau i el seu equip entraran al 2022 amb relatiu bon peu. Com a mínim, pel que fa a les perspectives electorals. Després de deixar solucionats els deures polítics en l'últim ple de l'any, amb l'aprovació de pressupostos i taxes, i de temes importants com la consolidació de les terrasses pandèmiques, aquest dilluns s'han presentat els resultats del baròmetre municipal. Són positius per als interessos dels comuns i no tan bons per a la figura de l'alcaldessa: el partit se situa com la força que guanyaria les eleccions (en intenció directa de vot), a una distància de 4,6 punts d'ERC i doblant els suports del PSC (7,4%), però Colau continua suspenent i, amb un 4,2, empitjora mig punt la valoració respecte a l'estiu i obté la seva pitjor marca personal. Un fet que el govern municipal atribueix a la "polarització" d'opinions que genera la figura de l'alcaldessa, que encara no ha oficialitzat si optarà a la reelecció però que sempre s'erigeix com el principal puntal dels comuns.

L'enquesta deixa contrastos com la victòria clara dels comuns (sempre en resultats sense cuina), la punxada de la líder del partit i l'increment notori de qui suspèn la gestió del govern municipal, que ja són gairebé la meitat dels enquestats (49,9%). "Els comuns guanyarien les eleccions i per primera vegada en els últims anys es trenca l'empat tècnic amb ERC", ha dit el portaveu del govern, Jordi Martí, que també ha destacat que les tres forces més ben situades al baròmetre són les d'esquerres: Barcelona en Comú (14,8%) –la intenció de vot més alta des del 2019–, ERC (10,2%) i el PSC (7,4%). Unes dades que, segons la lectura dels comuns, reforcen els tres partits que o bé formen part del govern o bé li donen suport de manera habitual –sense comptar el vot favorable de Barcelona pel Canvi als pressupostos–, tot i que els republicans perden 3,6 punts en intenció de vot respecte al juny i els socialistes, 2,2. Qui suma són només els comuns.

La quarta força a la ciutat seria JxCat, amb un 3,6% d'intenció de vot i malgrat reduir a la meitat els suports que tenia a l'estiu, seguida de la CUP (2,6%), que ara no té representació a la ciutat, del PP (1,8%), de Vox (1,2%), que està fora del consistori, de Ciutadans (1%) i de Barcelona pel Canvi (0,1%).

El líder més ben valorat és el republicà Ernest Maragall, que amb un 5,2 és l'únic que aprova, però també el socialista Jaume Collboni (4,7), Eva Parera (4,5) –que debuta en un baròmetre després de la marxa de Manuel Valls– i Elsa Artadi (4,4), de JxCat, superen Colau en puntuació. La líder de Cs, Luz Guilarte, obté un 4. I Josep Bou, del PP, un 3,1. Hi ha un reduït grup d'enquestat (l'1,4%) que assegura no saber qui és l'alcaldessa i el percentatge supera el 93% si es pregunta per la cap de filies de Cs, que és la més desconeguda

Mala nota a la gestió municipal

Gairebé la meitat dels entrevistats consideren que la gestió de l'Ajuntament és dolenta o molt dolenta (49,4%), un percentatge que s'incrementa en deu punts respecte a l'estiu. Cau, en canvi, el nombre de barcelonins que la valoren com a bona o molt bona, que ara és del 37,4%. I, de fet, la puntuació que recull el baròmetre en aquest camp és la pitjor des que els comuns van irrompre a l'Ajuntament.

El grup municipal d’ERC, que era el més votat en l’últim baròmetre, ja ha remarcat que les puntuacions que s’enduen els comuns en aquesta enquesta no són tan bones com exposen i ho ha fet, sobretot, a partir de dades com que creixi el percentatge de veïns que veuen molt dolenta la gestió municipal i del suspens a Colau. "El baròmetre mostra clarament el malestar de la gent amb l'actual govern. Un malestar que es tradueix en valoracions negatives i pessimisme, que no s'explica tant per la situació econòmica sinó per la desconnexió del govern i la falta d'un projecte de futur per a la ciutat", diuen. També grups com JxCat destaquen "la caiguda lliure" de l'alcaldessa en valoració i l'empitjorament de la nota a la gestió del consistori.

La Generalitat no surt gaire més ben parada de l'examen: el 48,8% dels enquestats veuen la seva gestió com a dolenta o molt dolenta. I qui rep la pitjor nota és l'Estat, amb un 51,7% d'enquestats molt crítics. Les 802 entrevistes a persones amb dret a vot que donen forma al baròmetre es van fer just abans del pont de la Puríssima i quan la variant òmicron començava a ensenyar el nas, cosa que, segons els responsables de l'enquesta, pot explicar part del pessimisme que recull en les valoracions.

La neteja com a problema

La inseguretat repeteix com a principal problema dels barcelonins, un punt que el govern assegura que és "sorprenent", perquè les dades delinqüencials han anat a la baixa, però que paradoxalment creix gairebé sis punts en relació amb l'enquesta del mes de juny. Aquesta problemàtica continua sent, a més, important per a un 20,8% dels enquestats, un percentatge similar al de finals del 2018. La neteja irromp ara en la segona posició, un punt que, segons Martí, s'explica perquè últimament se n'ha "parlat molt". Si a l'estiu era la principal preocupació per a un 6,5% dels enquestats, ara ja ho és per a gairebé el doble (11,9%).

El tercer problema, que és un clàssic del baròmetre, són les dificultats per accedir a un habitatge (6,5%). I la gestió política municipal, que en l'últim baròmetre havia escalat fins a la segona posició de la taula, queda ara en quart lloc (5,6%), per darrere dels problemes d'habitatge i seguit de prop per l'atur i les condicions laborals (5,5%).